3/10/12

Porteries de l'Eixample



“Hola, bon dia!”, “Com anem?”, “Sembla que torna la calor!”, “Adéu, que vagi bé el dia!”.

Mai he viscut en una finca amb porter, però m’estava imaginant com deu ser tenir-ne un. Suposo que deu ser una cosa a la qual t’hi acostumes i que deus trobar a faltar quan en deixes de tenir. Perquè deu ser agradable arribar al portal de casa i trobar-te una cara coneguda que et saluda, en aquell moment especial en què abandones l'esfera privada i passes a la via pública; o a l'inrevés.

Em direu, i segurament amb raó, que molts porters i porteres han tingut fama de tafaners, però...no és normal que se sàpiguen la vida de tots els veïns de l’escala? Els veuen entrar i sortir, saben amb qui i a quina hora, què porten a les mans i si ho fan en taxi o autobús, i fins i tot la correspondència que reben!

I no em direu que algunes de les porteries de Barcelona, moltes de les quals són a les finques de l’Eixample, no són magnífiques. Fan ganes de quedar-s’hi una estona a veure passar la gent!


“Hola, buenos días!”, “Qué tal?”, “Parece que vuelve el calor!”, “Adiós, que vaya bien el día!”.
Nunca he vivido en una finca con portero, pero me estaba imaginando cómo debe de ser tener uno. Supongo que debe de ser una cosa a la que uno se acostumbra y que debes de echar de menos cuando dejas de tenerlo. Porque debe de ser agradable llegar al portal de tu casa y encontrarte una cara conocida que te saluda, en aquel momento especial en que abandonas la esfera privada y pasas a la vía pública, o al revés. 
Me diréis, y seguramente con razón, que muchos porteros y porteras han tenido fama de cotillas, pero...no es normal que se sepan la vida de todos los vecinos de la escalera? Los ven entrar y salir, saben con quién a qué hora, qué llevan en las manos y si lo hacen en taxi o en autobús, e incluso la correspondencia que reciben.
Y no me diréis que algunas de las porterías de Barcelona, muchas de las cuales están el las fincas de l’Eixample, no son magníficas. Dan ganas de quedarse un rato a ver la gente pasar!

19 comentaris:

  1. Tienes cantidad y calidad de porterías, si necesitas alguna foto , házmelo saber. Salut

    ResponSuprimeix
  2. Pobres porters, jo sempre he trobat que era una de les feines més avorrides del món mundial. I amb aquella bata blava que molts d'ells anaven... bé, van, doncs en algunes cases dels barris alts encara en tenen!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí que devia ser avorridot, sí, per això molts d'ells mataven les hores fent mots encreuats...

      Suprimeix
  3. A mi m'agradaria també tenir algú conegut a l'entrada de la finca, ho trobo molt acollidor.
    Petó!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Eh que sí? i que et somrigui cada cop que passes! Petó!

      Suprimeix
  4. Je, je, avui ens has fet imaginar...
    Vivim en una d'aquestes finques de l'Eixample on temps enrere hi devia haver porter. A l'entrada hi queda la petita habitació on s'hi devia estar però avui està tancat i només serveix per guardar-hi els trastos.
    Avui hem tornat a imaginar com devia de ser el porter de la finca... ;-)

    ResponSuprimeix
  5. Les porteries han quedat com una mena de testimoni del que va ser allò en altres temps! I imaginant, imaginant, podem inventar-nos històries de tota mena! Segur que donaria per moltes noveles!
    Salutacions!

    ResponSuprimeix
  6. Tens raó, els porters són personatges entranyables, quasi sempre! Les porteries tenen un gran valor humà i artístic.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, tot i que ara estic pensant en una pel·lícula que vaig veure fa poc...es diu "Mientras duermes" i el protegonista és un porter....no gaire entranyable ;)

      Suprimeix
  7. El despatx on treballo radica en un d'aquests blocs de l'Eixample amb porteria. Hi han passat uns quants porters, i la veritat és que, depenent de si congenieu o no, la relació pot ser molt agradable i la incentives (fent petar la xerrada a l'arribar o sortir, per exemple) o bé, l'evites i a l'entrar, puges esverat les escales com si tinguessis molta pressa per tal de no haver de cedir a les insinuacions de conversa.
    Hi ha un llibre titulat "L'elegància de l'eriçó" -escrit per Muriel Barbery- que, precisament, narra les impressions d'una portera sobre els habitants del bloc i les relacions que s'estableixen entre tots plegats. El vaig trobar molt interessant i divertit.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies per l'aportació, Violant!
      Em sona el títol del llibre però no en coneixia l'argument...el buscaré perquè pel que em comentes pot estar molt bé, i justament ara estava buscant una lectura!
      Salutacions!

      Suprimeix
  8. La portera de la meva ex feina es deia Antonia. Era obligat preguntar-li cóm li havia anat al seu poble després de cada estiu. Sí que trobava una mica forçat quan baixava un minut a fer un cafè a la cantonada o a correus i havia de dir un adéu i un hola massa enganxats en el temps...El més entranyable definitivament era quan muntava l'arbre de nadal pel 8 de desembre. Salut Antònia!
    Fede

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ai, pobreta, l'Antònia, que només volia xerrar una estoneta...i el tema de l'arbre de Nadal directament m'ha matat. Genial!

      Suprimeix
  9. Pues sí, Aitor... algunas porterías son auténticas obras de arte, y algunos porteros unos auténticos cotillas, pero digo yo que en algo tendrán que entrenerse, no??? mientras no sean como el César de "Mientras Duermes" .... q miedo!!! . EVA.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ay, Eva, opino lo mismo! Me vino a la mente la imagen de César mientra escribía este post y decidí sacármela de la cabeza...y además está grabada en BArcelona, aunque en el libro original la historia transcurre en Nueva York. Qué miedito!!!

      Suprimeix
  10. Els porters/res tenían el poder, ergo la informació! Són equiparables a els actuals recepcionistes d'una empresa.

    Jo m'acabo de traslladar a una nova casa, i en l'anterior teniem un porter. Quan torno a la nova casa sento un buit, de que falta quelcom. Al final és, salvant les diferències, un familiar més.

    I sobre les porteries de l'Eixample, hi han autèntiques maravelles!

    Salutacions!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Xavi, no ho havia pensat així...és cert, la informació que acumulen deu ser molt valuosa segons com i per a qui! Et poden obrir o tancar moltes portes, i no només en el sentit literal.
      I això que comentes de trobar a faltar el porter, és justament al que em volia referir en escriure el post. Jo no n'he tingut mai, però m'imagino que es deu trobar a faltar. És una mica estrany pensar en trobar a faltar allò que no has tingut mai, però vés...
      Gràcies per comentar!

      Suprimeix

Linkwithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...