13/5/13

Rodes i esquelets de bicicletes


Fa una eternitat vaig estar vivint uns mesos a Holanda gaudint d'una beca Erasmus. El primer que vaig haver de fer per agafar el ritme de vida local va ser, òbviament, aconseguir el mitjà de transport per excel·lència al país: una bicicleta. Seguint les recomanacions de l'estudiant-tutora que em va assignar la Universitat, vaig dirigir-me a la botiga més propera a comprar una bicicleta preciosa, de color blau.

La bici em va durar dos dies. Literalment. Va ser el temps que els lladres van trigar a trencar el potent candau que havia comprat i fer-la desaparèixer. El mateix temps que vaig trigar jo a entendre que part del procés d'adaptació consistia en entrar al mercat negre de bicicletes de "segona mà", per més ràbia que em fés.

Però això és un blog de coses de Barcelona, no d'Holanda, direu! I teniu tota la raó. És que aquesta imatge d'un candau trencat o una peça d'una bici lligada a un pal perquè la resta l'han pispat, és ben típica de la nostra ciutat. Tot i que no exclusiva, és clar.


Hace una eternidad estuve viviendo unos meses en Holanda disfrutando de una beca Erasmus. Lo primero que tuve que hacer para coger el ritmo de vida local fue, obviamente, conseguir el medio de transporte por excelencia en el país: una bicicleta. Siguiendo las recomendaciones de la estudiante-tutora que me asignó la Universidad, me dirigí a la tienda más cercana a comprar una bicicleta preciosa, de color azul.
La bici me duró dos días. Literalmente. Fue el tiempo que los ladrones tardaron en romper el potente candado que me había comprado y hacerla desaparecer. El mismo tiempo que tardé en entender que parte del proceso de adaptación consostía en entrar en el mercado negro de bicicletas de "segunda mano", por más rabia que me diera.
Pero esto es un blog de cosas de Barcelona, no de Holanda, diréis! Y tenéis toda la razón. es que estaimagen de un candado roto o una pieza de bici atada a un palo porque el resto se lo han robado, es bien típica de nuestra ciudad. Aunque no exclusiva, claro.  

12 comentaris:

  1. Quina pena. Les bicicletes tenen tant d'encant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que sí...molt més encant que no pas els seus "esquelets"!

      Elimina
  2. Jo també m'he passat per aquí. Però no t'he robat la bici, eh?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que no has estat tu? Bé, doncs un menys a la llista de sospitosos!
      ;-)

      Elimina
  3. De moment la meva gloriosa estadística es:
    - Lladres de bici 5
    - Punxadors de rodes 2
    - Lladres de frens 1

    Algú em supera?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uau! Em sembla difícil de superar, la veritat.
      Jo porto "només" dues bicis robades, és clar que va ser abans del bicing. Ara ja no trec la meva bicicleta al carrer llevat d'ocasions molt especials.

      Elimina
  4. llevo tres robos..no pienso comprar ninguna más ..a pie o en metro

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me parece una buena decisión, aunque da rabia tener que dejar de usar la bicicleta solamente porque la ciudad esté llena de chorizos!

      Elimina
  5. Doncs jo pensava que a Holanda la gent era més civilitzada! Al menys és el mite, no? que als països nòrdics tothom és més honest i més net i feliç. Però ja veig que no, que hi ha txorissos com a Barcelona.
    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. En realitat sí que és cert que són força civilitzats, i que tot és net i polit...
      però en aquest aspecte en concret diguem que tenen un sentit de la propietat privada una mica particular...o sigui que sí, que hi ha txorissos com aquí!

      Elimina
  6. Hola Aitor.
    Sí una imagen muy típica... y dejar la pitón, la cadena o el candado alrededor de un árbol. Los hay a cientos por todas partes.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto! Lo de los candados/pitón es todo un clásico también de nuestras calles!
      Cuánto dinero invertido en seguridad abandonado por ahí!
      Un abrazo!

      Elimina

Linkwithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...