30/9/11

Un concert per la Mercè!

M'agrada la Mercè. Vull dir que m'agraden les festes de la Mercè. La Festa Major de Barcelona, vaja. 
Es celebra des de l'any 1871, quan l'Ajuntament va decidir fer una sèrie d'actes festius per celebrar la Diada de la seva patrona, el 24 de setembre.
I tot i que es programen actes multitudinaris, com no pot ser d'una altra manera en una ciutat com Barcelona, m'agrada que les festes continuen tenint un cert esperit de poble. En el millor dels seus sentits, així que continuem celebrant el correfoc, les jornades castelleres, diverses cavalcades i un aplec de sardanes.
Al vespre, però, procuro estar atent als concerts que es programen per tota la ciutat, la majoria gratuïts. Perquè, encara que no conegui el grup o l'artista, qui es pots resisitir a un bon concert en un entorn com la Plaça del Rei? 
Tot això, és clar, si la simpàtica de Santa Eulàlia es comporta i no decideix posar-se a plorar perquè la Mercè li ha pres l'honor de ser la nostra patrona. Au va, Laia, que ja fa molt temps d'això! Va sent hora que ho superis! 



21/9/11

La Carretera de les Aigües


....o millor dit, la vista des de la carretera de les Aigües! 

A Barcelona tenim un tresor de color verd. En realitat no és només nostre, sinó que el compartim amb altres municipis del voltant, i es diu Collserola. I sí, els que diuen que és un Parc assetjat i que pateix moltes agressions tenen molta raó, però continua sent un luxe tenir un espai com aquest, al qual hi podem arribar en transport públic. Segons diuen, és un dels parcs metropolitans més grans del món.

La carretera de les Aigües és el secret que els barcelonins guardem en aquest espai. Una passejada pel seu recorregut serveix per recomposar l'esperit. Al menys a mi em passa. I quan m'assec en algun dels bancs que hi ha al llarg del seu recorregut, admiro el Pla de Barcelona i penso....Uau! Ja sigui un dia amb visibilitat o un dia brut, amb boira o ennuvolat, sempre em passa igual...Uau!



15/9/11

Butaaano!




La ciutat també la defineixen els seus sons, i Barcelona n'està plena. Un dels que forma part de la nostra memòria sentimental és la dels repartidors de butà fent sonar les bombones amb objectes metàl·lics, alhora que ens avisen que són aquí: qui necessiti butà que ho digui ara, que ens avisi, que li pugem a casa! Butaaaaaaaaano!
Una feina molt lloable, la de recórrer els carrers de la ciutat amb els seus camions i repartir setmanalment les bombones per les cases, recollint tot seguit les que ja són buides. Per cert, sovint pujant per escales estretes a pisos alts, carregant unes bombones que pesen uns 35 kilos quan són plenes!
El gas ciutat i l'electricitat, molt més còmodes per a l'usuari i el distribuidor, han anat guanyant terreny, fet que és totalment comprensible. Però no podem oblidar que el butà ha donat calor, llum i energia a una ciutat, a un país que no sempre ha tingut tan fàcil el fet d'encendre una llum o una font de calor. Un objecte tan quotidià que ha arribat a definir un color, i que ha contribuit al benestar de molts habitants de Barcelona.


8/9/11

Roba estesa


Els carrers de la Barceloneta han tingut sempre una personalitat especial. Barri de pescadors, va ser creat al segle XVIII sobre uns terrenys guanyats al mar quatre segles abans. Més tard va passar a ser una important zona industrial, quan l'Ajuntament de Barcelona va prohibir la instal·lació d'indústries amb màquines de vapor dintre del recinte emmurallat de la ciutat. Simultàniament, molts dels seus habitatges es van anar parcel·lant, de manera que van sorgir els famosos quarts de casa. 
La Barceloneta sempre ha estat un barri mariner, popular, obrer, i des de fa uns anys, sotmès a una pressió turística creixent. La roba estesa als seus balcons ens recorda precisament tot el que sempre ha estat: les estretors de les cases, el caràcter mediterrani de les seves gents, el seu esperit popular i la voluntat de construir un espai públic entre tots. Mentre vegi la roba estesa als seus carrers, estaré tranquil: la Barceloneta continua aquí.


1/9/11

Obert per vacances



El mes d’agost, Barcelona pateix una curiosa dualitat. No es pot dir que la ciutat estigui buida, i només cal fer una passejada pel centre per comprovar-ho, ple de turistes. Però allò que anomenem “els barris” es queden estranyament buits, adormits, silenciosos. El rètol de “Tancat per vacances” es repeteix a les portes dels negocis, avisant-nos que el botiguer ha fugit, com gairebé tothom, i que fins el setembre les presses no existeixen.
Tinc la sensació que això era molt més evident fa uns anys, quan les platges de la ciutat no eren una alternativa raonable i les vacances laborals estaven més concentrades en els dos mesos d’estiu. Avui, primer dia de setembre, aprofito per obrir aquest espai en què intentaré fer un recull d’aquelles coses que els barcelonins reconeixem com a pròpies, més enllà de les típiques estampes turístiques. El que fem, el que estimem, el que som.

Linkwithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...