17/4/13

El mural de Miró a l'aeroport


Des que es va inaugurar la T1 de l'aeroport del Prat, l'activitat de l'antiga terminal ha quedat bàsicament reduïda a les companyies de baix cost i a les aerolínies no adscrites a cap aliança. Així doncs, el gruix dels passatgers que arriben a Barcelona per via aèria ho fan a través d'un edifici modern, blanc, impecablement fotogènic, però on no hi podran gaudir d'una obra d'art que ens donava la benvinguda quan tornàvem a casa: el mural de Miró.

L'any 1968 un dels nostres artistes més reconeguts mundialment va decidir dedicar i donar quatre grans obres a la ciutat on va néixer: l'escultura "Dona i Ocell" del Parc de l'Escorxador, el mosaic del Pla de l'Os a la Rambla, la pròpia Fundació Miró i aquest mural de ceràmica que es va instal·lar a la façana del que ara es coneix com a T2.

Veure el mural de Miró sempre ha estat associat a alguna cosa especial: una benvinguda, un comiat, un viatge, una retrobada, una tornada a casa...si el mural pogués parlar segur que explicaria milers d'històries de tota mena!

Desde que se inauguró la T1 del aeropuerto de El Prat, la actividad de la antigua terminal ha quedado básicamente reducida a las compañías de bajo coste y a las aerolíneas no adscritas a ninguna alianza. Así pues, el grueso de los pasajeros que llegan a Barcelona por vía aérea lo hacen a través de un edificio moderno, blanco, impecablemente fotogénico, pero donde no podrán disfrutar de una obra de arte que nos daba la bienvenida cuando volvíamos a casa: el mural de Miró.
En el año 1968 uno de nuestros artistas más reconocidos mundialmente decidió dedicar y donar cuatro obras a la ciudad en la que nació: la escultura "Mujer y pájaro" del Parc de l'Escorxador, el mosaico del Pla de l'Os en la Rambla, la propia Fundación Miró y este mural de cerámica que se instaló en la fachada de la que ahora se conoce como T2.
Ver el mural de Miró siempre se ha asociado a alguna cosa especial: una bienvenida, una despedida, un viaje, un reencuentro, una vuelta a casa...si el mural pudiera hablar seguro que explicaría miles de historias de todo tipo!

15 comentaris:

  1. És molt maco. Aquesta obra i la de "Dona i ocell" són molt representatives de Barcelona. Però sovint preferim el nou a el millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes dues obres que esmentes m'encanten, i són una referència total per a mi. Llàstima que el mural de l'aeroport ja no el veig gairebé mai!

      Elimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. M'agrada el mural, com també l'escultura de la Dona i l'ocell. De vegades no valorem tot el que tenim a l'abast!
    Gràcies pel post, he après una miqueta més sobre la nostra ciutat!
    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per passa-te per aquí i comentar!
      :)

      Elimina
  4. rapidament indetifiques aquest mural amb Barcelona, en cap aeroport més tenen un Miró ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho havia pensat així, però és veritat. Quina terminal més privilegiada, eh?
      :)

      Elimina
  5. El domingo cogí un vuelo y esta termina, que últimamente anda algo solitaria, estaba a rebosar.

    El mural es un emblema del aeropuerto

    Abrazos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cuando se abrió la T1, esta terminal se quedó tan vacía que solamente faltaban esas bolas de hierba seca que corren arrastradas por el viento en las películas del oeste. Me alegro que esté más animada ahora!

      Elimina
  6. Se habia convertido en imagen identificativa de los viajeros que llegaban de todo el mundo a Barcelona, ahora menos. Miró ,lo confeccionó ayudado por el ceramista Josep Llorens Artigas. En el interior de la terminal hay algunas esculturas por ejemplo una de Botero... Si no fuera porque en un aeropuerto te puedes pasar varias horas (incluso días si hay problemas) hay gente que ni siquiera se daria cuenta de estas obras de arte.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivamente, hay una escultura de un caballo de Botero dentro de la terminal. Otro lujo!

      Elimina
  7. No sé si m'hauria de fer vergonya admetre això, tenint en compte que vaig anar vuit anys a una escola situada al costat de la Fundació Miró, però no li trobo la gràcia a Miró. No sabria dir per què però el meu cervell no se li encén la llumeta que diu "això és art" quan veu una de les seves obres. Potser per això mai m'havia fixat que hi havia aquest mural a l'aeroport.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'ha de fer gens de vergonya! L'art té això..el que li agrada a una persona pot no agradar-li a un altre.
      Però més enllà d'això, no em negaràs que és tot un referent de Barcelona, eh?

      Elimina
  8. Em passa com amb altres coses de Miró... no m'hi fixo mai fins que algú (o un post) m'hi fan fixar. Amb això no l'estic pas criticant, ja que quan m'hi fixo m'acostuma a agradar la seva obra. Veig que és un problema meu, potser d'insensibilitat, o més aviat, de no fixar-me en res!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que de sensibilitat precisament no te'n falta!!
      Suposo que la qüestió que sovint no ens fixem en les coses que veiem cada dia!

      Elimina

Linkwithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...