23/11/12

Pisos que enganyen


Quan visito algú que em diu que viu al primer pis, el més normal és que pugi a peu per les escales. De vegades no tinc alternativa, perquè la finca no té ascensor. Però és clar, molt sovint, i en especial als blocs de l'Eixample i Ciutat Vella, aquest "primer pis" s'acaba convertint fàcilment en un tercer!

I és que les escales de Barcelona estan farcides de semi-plantes, entresols i principals. A més, antigament les plantes tenien unes alçades majors, així que toca vèncer un desnivell considerable fins arribar a aquell "primer pis".

Antigament, la planta més ben valorada era la primera, donat que no es trobava prou baixa com per patir les incomoditats del carrer però tampoc era prou alta com per haver de pujar massa escales. A partir d'aquest pis es situaven, progressivament, les famílies amb un poder adquisitiu més limitat.

Tenia més prestigi viure en un primer o un segon que no pas en un quart pis. Amb la dessignació dels primers pisos com a "entresòl" i "principal", els tercers passaven a ser primers, i així progressivament. Així, totes les classes socials podien coincidir en un mateix edifici, i la jerarquia social de la ciutat es plasmava en la distribució per plantes.


Cuando visito a alguien que me dice que vive en el primer piso, la más normal es que suba a pie por las escaleras. A veces no tengo alternativa, porque la finca no tiene ascensor. Pero claro, a menudo, y en especial en los pisos del Eixample y Ciutat Vella, este primer piso se acaba convirtiendo fácilmente en un tercero! 
Y es que las escaleras de Barcelona están repletas de semi-plantas, entresuelos y principales. Además, antiguamente las plantas tenían unas alturas mayores, así que toca vencer un desnivel considerable para llegar a ese "primer piso". 
Antiguamente, la planta mejor valorada era la primera, ya que no se encontraba tan baja como para sufrir las incomodidades de la calle pero tampoco era tan alta como para tener que subir demasiadas escaleras. A partir de este piso se situaban, progresivamente, las familias con un poder adquisitivo más limitado. 
Tenía más prestigio vivir en un primero o un segundo que en un cuarto piso. Con la designación de los primeros pisos como "entresuelo" y "principal", los terceros pasaban a ser primeros, y así progresivamente. Así, todas las clases sociales podían coincidir en un mismo edificio, y la jerarquía social de la ciudad se plasmaba en la distribución por plantas. 


19 comentaris:

  1. Curiosament, amb la invenció de l'ascensor les tornes es van girar i viure en un setè pis era més glamourós que viure en un cinquè. Els principals i els entresòls van passar a desprestigiar els pisos que ja tenen uns anyets.

    Per cert que jo encara no m'he après si va sempre primer l'entresòl o el principal o pot dependre de l'edifici.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si vius a l'àtic amb terrassa encara millor!
      Jo diria que primer be l'entresòl i després el principal!

      Elimina
  2. Fins i tot no solament 3 sino 4 pisos entremig....

    Jo no recordo a on era on el 1er pis era despres del principal, entresol-1, entresol-2

    llastima que no recordi a on era...

    :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de dos entresòls sí que no ho he vist mai!

      Elimina
  3. En Lluís Permanyer va fer una xerrada a la Casa Elizalde dins del marc de l'exosició "Paisatges interiors. Les cases de la dreta de l'Eixample" i va dir (llegit al tuiter de la Casa Elizalde): "L'entresòl i el principal era un eufemisme de la burgesia per fer veure que no vivien tan amunt."
    Petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina gracia! Sempre pensant una manera de ser més fins!

      Elimina
  4. Com han canviat les coses, eh? Ara el burgesos viuen al àtic, i ni això, a una casa a la part alta de Barcelona... ;)

    La denominació "Principal" es va posar per donar més "caché" i remarcar que la familia que vivia era noble o adinerada.

    Un altre fet curiós és, si passeges pel Born (p.exemple) com els primers balcons del pisos són més grans i a mesura que puges es van reduïnt (no pas per la distància), fins que a l'últim pis no hi ha ni balcó, tan sols una petita finestra que amb prou feines pots treure el cap.

    Bon post!

    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs això que comentes del Born no m'hi he fixat! Ja ho miraré, gràcies per l'aportació!

      Elimina
  5. El principal era, normalment, on vivien els amos de l'edifici.Fixeu-vos que a les cases més luxoses tenen escala separada i en moltes altres els esglaons son de marbre fins al pincipal i després d'un altre material.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí! I quan puja es més amunt anaves endinsant-te a "la zona fosca" ;)
      Gràcies i salutacions!

      Elimina
  6. Nunca lo había pensado así . falta de perspectiva la mía , jaja. Buen post! EM

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tú tienes suerte de vivir en un ático con ascensor!!

      Elimina
  7. Havia sentit aquesta obsessió per viure en les plantes més baixes i per això tota aquesta estratègia d'entresòls i principals. Jo visc en un cinquè, però a l'edifici encara existeix l'entresòl (tot i no ser de l'Eixample)... això fa que a efectes pràctics sigui un sisè!.

    Per cert, amb la curiositat de que per arribar-hi (ascensor a banda) hi han 100 escales justes. Així que, tot sovint, si pujo i baixo diverses vegades (i ho faig sovint per les escales) sé quantes n'he fet al llarg del dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. 100 escales per trajecte és un bon exercici!!
      Jo visc en uns baixos.....i tinc exactament 3 esglaons per arribar a casa des del carrer.
      Hauria de fer uns quants viatges per igualar-te. ;)

      Elimina
  8. Qué curioso lo que nos cuentas, como dice la frase hecha "siempre hubo clases..." Son pisos con un poco de trampa ;)

    Me encanta ver estas escaleras de pisos antiguos que parece que lleven a algún lugar misterioso.

    Abrazos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí....la verdad es que tienen un punto de misterio interesante...
      Saludos!

      Elimina
  9. La veritat és que me n'he trobat uns quants d'aquests pisos!! :) L'últim cas va ser quan vaig anar a fer una entrevista de feina, em van dir que estaven al 3r pis, em vaig voler fer la valenta i pujar a peu i va resultar ser un 5è pis disfressat de 3r... vaig arribar que no podia amb la meva ànima!!

    El que no sabia era la història que amagàven!! M'ha encantat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai! M'imagino que prou nervis devies tenir com per a sobre arribar esbufegant a l'entrevista de feina. Com a mínim devien apreciar el teu esperit esportista! :)
      Gràcies per visitar el blog!

      Elimina
  10. muy buen artículo, todas las casas de Barcelona tienen un encanto especial... Necesito compara una casa en barcelona ya mismo

    ResponElimina

Linkwithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...