17/10/12

L'Estadi de Sarrià

Estadio Sarrià


Quan era petit tenia un amic amb una família molt “futbolera”. Els problemes venien perquè el pare era molt fanàtic de l’Espanyol, mentre que la mare era una culer empedreïda. A més, en aquella època no era gaire comú una mare aficionada al futbol, així que la situació era curiosa.

La qüestió és que, en més d’una ocasió, el pare ens va portar a veure el partit de l’Espanyol a l’Estadi de Sarrià. A mi el futbol no m’interessava gens, però m’ho passava bé. No tenia ni idea que era un camp amb tanta història: Que el van inaugurar l’any 1923, a la carretera que portava al poble de Sarrià, acabat d’annexionar al municipi de Barcelona. Que havia costat ni més ni menys que 170.000 pessetes. Que va veure com es marcava el primer gol de la Història de la Lliga. Que al Mundial de futbol del 1982 hi van jugar les potents seleccions d’Itàlia, Argentina i Brasil. 

Ara, però, cada cop que passo per aquella zona no puc evitar pensar en aquells partits que havia anat a veure allà. A l’Estadi de Sarrià.




Cuando era pequeño tenía un amigo con una familia muy futbolera. Los problemas venían porque el padre era muy fanático del Espanyol, mientras que la madre era una culer empedernida. Además, en aquella época no era demasiado común una madre aficionada al futbol, así que la situación era curiosa.
La cuestión es que, en las de una ocasión, el padre nos llevó a ver el partido del Espanyol  en el estadio de Sarrià. A mí el futbol no me interesaba nada, pero me lo pasaba bien. No tenía ni idea de que era un campo con tanta solera: que lo inauguraron en 1923, en la carretera que llevaba al pueblo de Sarrià, acabado de anexionar al municipio Barcelona. Que había costado ni más ni menos que 170.000 pesetas, Que vió cómo se marcaba el primer gol de la historia de la Liga. Que en el Mundial de futbol de 1982 jugaron en él las potentes selecciones de Italia, Argentina y Brasil.
Ahora, cada vez que paso por esa zona no puedo evitar pensar en esos partidos que había ido a ver allí. En el Estadio de Sarrià.

15 comentaris:

  1. A casa meva, culers fins a la medul·la i fins allà on calgui, sempre s'ha conegut l'estadi de Sarria amb el malnom de "Can Ràbia". Crec que no és només argot familiar i que en certs ambients barcelonins era una expressió prou estesa (que em corregeixi algú si m'equivoco). M'encanta! I és que ja se sap que "perico que vola, perico a la cassola"! ;p

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ei! Doncs et diré que segons les meves investigacions es diu així perquè es va edificar justament en un solar que es deia Can Ràbia, no per res més. Ara, que això amb el temps es devia anar transformant a tenir una altra connotació...

      Suprimeix
  2. Té vosté Sr porquet, el nom que li pertanya...salut

    ResponSuprimeix
  3. No m'estranya que en diguessin "Can Ràbia"!

    ResponSuprimeix
  4. Hola Helena! De fet, l'Estadi es va construir a un solar amb aquest nom. I com que es veu que estava ple d'arbres i arbustos de tota mena, de fet el nom popular era "la Manigua de Can Ràbia".
    Jo no en tenia ni idea, però es veu que Maigua significa "Bosquina espessa típica de Cuba i d’altres indrets de l’Amèrica Central" !

    ResponSuprimeix
  5. Un post molt nostàlgic! La placa posada per l'ajuntament recordant l'antic estadi està molt deteriorada, sembla que sigui una simple enganxina i que s'hagi bufat amb la humitat.
    Encantats de llegir-te!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, la veritat és que la placa fa ua mica de peneta...i no és que estigui exposada en un lloc del tot privilegiat, t'hi has d'esforçar per trobar-la...
      Gràcies per passar-vos per aquí!

      Suprimeix
  6. Que puc dir del teu nou post... m'ha emocionat! Si, perica fins a la medul·la, envejo el fet que haguessis pogut entrar i veure-hi algun partidet, a mi m'haguès encantat anar-hi amb el emu avi! I amb fa molta peneta que només en quedi aquest cartellet, però en fi... jo no faré cap comentari al respecte i molt menys un comentari despectiu cap als rabiosos! jejeje! Felicitats pel post i gràcies per recordar un gran equip de futbol de Barcelona! Els pericos t'ho agraïm!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies per passar-te per aquí, Lu! Quan l'escrivia vaig pensar en tu i en tots els pericos con tu que sovint semblen "invisibles" per a molta gent...
      Sabia que t'agradaria!

      Suprimeix
  7. nunca deja de sorprenderme cuantas pasiones arrastra el fútbol ! . Eva

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Te aseguro que en esa familia el futbol era capaz de arrastrar pasiones tremendas!

      Suprimeix
  8. Interesante entrada.Desgraciadamente yo tan solo lo recuerdo por fuera las veces que pasaba pero nunca he tenido la suerte de vivir un partido.Muchísima historia , vivencias y sobretodo nostalgia.Saludos

    ResponSuprimeix
  9. Interesante entrada.Desgraciadamente yo tan solo lo recuerdo por fuera las veces que pasaba pero nunca he tenido la suerte de vivir un partido.Muchísima historia , vivencias y sobretodo nostalgia.Saludos

    ResponSuprimeix

Linkwithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...