15/11/12

Floquet de Neu

Copito de Nieve

L’entrada més visitada de la (curta) història d’aquest blog és, amb gran diferència, la que vaig dedicar a l’Orca Ulisses aviat farà 1 any. Aquell post gairebé triplica en visites l’entrada sobre la xocolata al carrer Petritxol, la segona més vista.

L’orca Ulisses va ser, segurament, el segon habitant més famós del zoo de Barcelona, en disputa potser amb l’elefant Avi, el primer que va venir al nostre zoo. A tots dos els supera,  i crec que no hi ha dubtes al respecte, el nostre goril·la blanc, el Floquet de Neu.

Recordo haver vist el Floquet de Neu en diverses ocasions quan era petit (jo, no ell); i he de dir que em fascinava però no em semblava especialment simpàtic. Jo sempre ho vaig atribuir al fet que ell sabia que era especial, i que molts l’anàvem a visitar a ell en particular, de manera que se li havia pujat una mica la fama al cap. No sé, potser eren imaginacions meves.

Tot i que va arribar a tenir 22 fills abans de morir l’any 2003 a l’edat (aproximada) de 39 anys, cap d’ells va heretar el seu albinisme. Potser per això el zoo de Barcelona continua rebent cartes demanant la seva clonació, fet que teòricament seria possible perquè es conserven restes del seu ADN. Què en penseu? Us agradaria tenir un altre Floquet de Neu a través d’una clonació? Potser aquest sortiria més humil :)


La entrada más visitada de la (corta) historia de este blog es, con gran diferencia, la que dediqué a la Orca Ulises hace ahora casi un año. Ese post prácticamente triplica en visitas a la entrada sobre el chocolate en la calle Petritxol, la segunda más vista.
La orca Ulises fue, seguramente, el segundo habitante más famoso del zoo de Barcelona, en disputa quizás con el elefante Avi, el primero que vino a nuestro zoo. A los dos les supera, y creo que no hay dudas al respecto, nuestro gorila blanco, Copito de Nieve.
Recuerdo haber visto a Copito de Nieve en varias ocasiones cuando era pequeño (yo, no él); y debo decir que me fascinaba pero no me parecía especialmente simpático. Yo siempre lo atribuí al hecho de que él sabía que era especial, que muchos íbamos a visitarle a él en particular, de manera que se le había subido un poco la fama a la cabeza. No sé, quizás eran imaginaciones mías.
Aunque llegó a tener 22 hijos antes de morir en el año 2003 a la edad (aproximada) de 39 años, ninguno de ellos heredó su albinismo. Tal vez por eso el zoo de Barcelona sigue recibiendo cartas pidiendo su clonación, hecho qe teóricamente sería posible porque se conservan restos de su ADN. Qué pensáis? Os gustaría tener otro Copito de Nieve a través de una clonación? Quizás este saliera más humilde :) 

20 comentaris:

  1. Home... per mi no n'hi haurà cap com ell i el pobre que sortís de la clonació ja no seria genuí... però com que suposo que, com tot, acabarem claudicant als dictats dels diners, tard o d'hora s'acabarà fent. Més fama, més publicitat, més ingressos i apa, qui dia passa any empeny!

    Jo el vaig veure diverses vegades i sempre em va sorprendre, també, aquella cara d'emprenyat etern... suposo que està tancat tota la seva vida tampoc no el deuria fer massa feliç tot i viure tants anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs tens raó...potser la cara d'emprenyat era per això...no ho havia pensat així.
      Com que va viure molts més anys del que és normal per un goril·la, devia estar fart d'estar tancat al zoo des de ben petit que l'havien portat.

      Elimina
  2. Aquí llevo un ratillo paseando por tu blog y he disfrutado mucho con todo lo que nos cuentas

    Estaría bien tener un Copito de Nieve 2, realmente es un animal entrañable

    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Javier! Gracias por visitar mi blog!
      Yo acabo de ver los tuyos y me hago seguidor ya mismo!

      Lo de la clonación de Copito no lo veo claro...le seguiré dando vueltas!

      Elimina
  3. Aix no se Aitor, no se si en voldria un clon.
    Al Floquet de Neu el vaig veure per primer cop de petita, no vivia a Barcelona, vaig venir amb una excursió i vam flipar amb el Zoo. Recordo, no se la raó, la Dama del Paraigua i el floquet....el que té la memòria.
    Petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ara que esmentes la Dama del Paraigua, jo també la recordo molt de quan era petit. Molt més que el mamut, que representa que és molt més atractiu per un nen.
      Però sí, són els misteris que té la memòria...
      Petó!

      Elimina
  4. Hola Aitor!
    Des de que vam descobrir el teu bloc,Coses de Barcelona, s'ha convertit en una de les nostres lectures preferides. És per això que t'hem deixat una petita sorpresa al nostre bloc en forma de reconeixement... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, nois! Em fa molta il·lusió!
      M'alegra saber que aquest blog us acompanya en les vostres aventures pel món!
      I felicitats pel premi!

      Elimina
  5. Hola Aitor.
    Hace años los iconos de Barcelona eran como monumentos, la Dama del paraguas y Colón, después estaba el zoo y Copito de Nieve. Recuerdo haberlo visto muchas veces siempre muy serio, pero ya era un señor gorila y supongo que de pequeño seria más juguetón.
    En cuanto a la orca Ulisses, recuerdo perfectamente que a los barceloneses nos hicierón la promesa de que iba a volver cuando estuviera listo el nuevo zoo marino con unas instalaciones adecuadas....pomesas!
    Un abrazo

    ResponElimina
  6. Hola APU!
    La verad es que yo también lo vi siempre en la edad adulta tirando ya a viejecito. Debía ser una monada (nunca mejor dicho) cuando era una créa!
    Respecto a lo de la vuelta de Ulises, ya nos podemos ir haciendo a la idea de que no va a pasar...
    Saludos!

    ResponElimina
  7. Era genial, recordo com es posava be quan veia que algu li estava fent fotos. (Savia molt be que era el "Rei del Zoo").

    Tot un personatge!

    Gran Post Aitor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment com a model era molt bo! Quin personatge!
      Gràcies Jordi!

      Elimina
  8. Pel que em van explicar al cole, l'albinisme ve donat per un gen recessiu. Per tant, tots dos progenitors han de tenir almenys un dels cromosomes albí. Això explica que cap dels fills del floquet sigui albí (seria molt improbable que les mares tinguessin aquest cromosoma). El que ja no sé és quins creuaments han fet després. El profe ens va dir que la millor estratègia per obtenir un altre goril·la albí seria creuar el floquet amb les seves filles, que així a primera vista sembla una barbaritat (parlo de possibles problemes de consanguinitat més que de moralitat). En el fons, si hi ha tants pocs goril·les albins deu ser perquè al seu entorn, l'albinisme serveix per ben poca cosa i la selecció natural els deu haver anat eliminant. Així que potser faríem bé en no jutjar els goril·les pel seu color de pèl i deixar de jugar a ser déus amb altres espècies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sergi!
      Sí, la possibilitat que un fill o filla del Floquet fos albí era pràcticament nul·la per això que dius del gen recessiu, però efectivament aquests fill tindrien teòricament un 50% de possibilitats de ser portadors d'aquest gen.
      Així que creuant-los entre ells o amb el propi Floquet és la única manera que sortís un altre goril·la albí.
      Tens tota la raó que hauríem de deixar-nos de punyetes i de voler "fabricar" animals a la nostra voluntat.

      Elimina
  9. Ulises, Copito y cualquier entrada en esa linea seguirá teniendo muchas visitas... porque nos remueves nuestros recuerdos infantiles creciendo en BCN... :-) Lo curioso es que solo ahora, de adultos, valoremos haber tenido la oportunidad de pasar tantos años en la ciudad que medio mundo quiere visitar! :-)

    Abrazos de los 5.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias JL!!
      Ahora ya no tanto, pero recuerdo cómo me sorprendía, cuando viajaba, por las caras de admiración que ponía la gente cuando les decía que era de Barcelona. Y es importante que seamos conscientes de ello.
      :-)

      Elimina
  10. Hola, bon post! jo no he viscut de petit a floquet de neu, ni l'he vist mai però em sembla que amb un floquet ja vam tenir prou! millor un bon record que un clon.
    Tothom esperarà que sigui com l'original…pobret que estres per el clon…
    salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, és veritat! Quin estrès haver d'estar a l'alçada del teu predecessor.
      Com un germà petit quan va a l'escola... "El teu germà gran era més estudiós!! Era menys entremeliat!!"
      Quin malson, pobret! ;)

      Elimina
  11. Nunca había oído su nbre el
    Catalán... Y la
    Verdad es q suena más a gorila jaja ! Eva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja! Así que Floquet te suena más de simio!!!
      Qué gracioso, nunca me lo había planteado.

      Elimina

Linkwithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...