13/8/12

L'esmolador (o esmolet)

Afilador


La setmana passada sentia a la ràdio que amb això de la crisi estan revifant alguns oficis que semblava que desapareixien. S’explica, bàsicament, perquè en època de vaques magres prioritzem arreglar les coses abans de comprar-ne de noves.
I entre aquestes professions que sobreviuen n’hi ha una que la tenim molt lligada als nostres carrers, un ofici ambulant i associat a una melodia repetitiva de flauta de Pan: és l’esmolador (o esmolet). 

Si hem de jutjar pel nombre de vegades que he portat els meus ganivets a esmolar, lamentablement per mi ja haurien desaparegut, però per sort hi ha gent que encara ho fa, de manera que els esmolets sobreviuen pels carrers de Barcelona. El de la foto, sense anar més lluny, era fa un parell de setmanes a la Rambla del Poble Nou.
En una ciutat sotmesa a tota mena de sorolls estridents, hi ha alguns sons que no passen desapercebuts i que de moment resisteixen: el del “Butanooooo”, per exemple, n’és un. El “Tiruriroriroriro” de l’esmolet n’és un altre de ben típic. Esperem que, quan passi la crisi, els esmolets continuïn circulant en les seves atrotinades motos per Barcelona.

Una curiositat addicional: segons explica el Dani Cortijo al seu blog altresbarcelones, després de la caiguda de Barcelona l’any 1714 es va prohibir els barcelonins tenir més d’un ganivet de cuina a casa, per tal de prevenir possibles revoltes populars contra les tropes castellanes. A més, aquest únic ganivet per família havia d’estar lligat amb una cadena a la pota de la taula de la cuina, i qui no obeís aquesta llei podia ser castigat fins i tot amb la mort. D’aquesta manera, els esmolets feien la seva feina peregrinant per les cases dels barcelonins, i en concret per les seves cuines!

La semana pasada oía en la radio que con esto de la crisis están volviendo algunos oficios que parecía que desaparecían. Se explica, básicamente, porque en época de vacas flacas priorizamos arreglar las cosas antes que reponerlas por otras nuevas.
Y entre estas profesiones que sobreviven hay una que la tenemos muy ligada a nuestras calles, un oficio ambulante y asociado a una melodía repetitiva de flauta: el afilador.
Si vamos a juzgar por el número de veces que he llevado a afilar mis cuchillos, lamentablemente los afiladores ya habrían desaparecido si fuera por mi, pero por suerte hay gente que todavía lo hace, de manera que los sobreviven por las calles de Barcelona. El de la foto, sin ir más lejos, estaba hace un par de semanas en la Rambla del Poble Nou.
En una ciudad sometida a todo tipo de ruidos estridentes, hay algunos sonidos que no pasan desapercibidos y que de momento resisten: el de “Butanoooooo”, por ejemplo, es uno de ellos. El “Tiruriroriroriro” del afilador es otro bien típico. Esperemos que, cuando pase la crisis, los afiladores continúen circulando con sus viejas motos por  Barcelona.

Una curiosidad adicional: según explica Dani Cortijo en su blog altresbarcelones, después de la caída de Barcelona en el año 1714 se prohibió a los barceloneses tener más de un cuchillo de cocina en casa para prevenir posibles revueltas populares contra las tropas castellanas.
Además, este único cuchillo por familia tenía que estar atado con una cadena a la pata de la mesa de la cocina, y quien no obedeciera esta ley podía ser castigado incluso con la pena de muerte. De esta manera, los afiladores hacían su trabajo peregrinando por las casas de los barceloneses, y en concreto por sus cocinas! 

15 comentaris:

  1. Hehehe! Gràcies, Helena!
    I benvinguda!

    ResponSuprimeix
  2. Al meu barri abans de tant en tant jo en sentia un. Ara fa molt temps que no el sento, tot i que ma mare em jura i perjura que segueix passant! Espero que sigui així, pel bé dels oficis de tota la vida que malauradament van desapareixent.

    En fi, me'n vaig a esmolar ben bé les eines...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs sí, sí, aprofita per esmolar-les que venen temps en què les necessitarem ;-)

      Suprimeix
  3. Jo recordo de mooooooolt petita haver-ne sentit passar algun... M'agradava molt el so de la flauta amb que s'anunciava :-))

    Enhorabona per la nominació!!! :-DDD

    ResponSuprimeix
  4. Jo també els recordava de petit, però vés per on que encara n'hi ha!
    Igualment, felicitacions per les nominacions!!! Encara tinc molt camí per endavant comparant amb mestres com tu!

    ResponSuprimeix
  5. Jo he arribat a veure (i a utilitzar) esmolets d'aquells que van a pedals. A veure si és veritat que aquest ofici tan curiós torna. Sóc molt partidari de reparar les coses en comptes de llençar-les i comprar-ne de noves.

    Pel que fa al butanooooo!, al Raval criden alguna cosa semblant a teneeeeereeeeeee! No sabria dir quin idioma és però pels cops que ho he escoltat, diria que diuen això.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quina gràcia això del Teneeeeeereeeee!
      Quan era petit, recordo un venedor de loteria que deia "Paaaaaaaaroli" segons jo entenia, quan crec que en realitat estava anunciant loteria "Para hoy!"!

      Suprimeix
  6. Pel Carmel n'he vist en algun moment... Crec que subsisteixen, sobretot esmolant ganivets i tisores de les parades dels mercats o les carnisseries dels barris.
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs això que dius té molt sentit, ara que ho penso. Potser els particulars no els fem servir tant, però els professionals deuen necessitar els ganivets ben esmolats i no els poden canviar tan sovint pel seu preu!

      Suprimeix
  7. Cert, tornen els vells oficis. No només els que es feien a peu de carrer (l'altre dia vaig veure a la carretera de Sants un home tocant un orgue de maneta), sinó també botigues: les merceries i les de llanes havien desaparegut i ara tornen, igual que les que arreglen roba.

    Si vols fer-li un cop d'ull a aquest apunt hi veuràs alguns elements del paisatge de la Barcelona dels 50 i 60: 60 discos dels 60

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Potser ens haurem de tornar a acostumar a coses que havíem oblidat. De totes maneres, no em sembla malament recuperar alguns oficis que estaven desapareixent per culpa de la voràgine del "progrés" i el consum.

      Suprimeix
  8. Que bo! Jo en vaig veure un fa poc al Raval, i tens raó encara tenen clients. Recordo que de petita em feia por aquest personatge, quan el meu avi el sentia per sota casa corria com un posseït a buscar tots els ganivets que podia i cap a baix. Jo no entenia res...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Així, no m'estranya que et fes por! Un adult corrents amb ganivets a la mà i amb destnació desconeguda, et devies imaginar vés a saber què!

      Suprimeix

Linkwithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...