26/7/12

Cobi (la mascota més genial)

Cobi, la mascota de Barcelona 92


Ahir va fer 20 anys (sí, vint!!) de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Els que ja tenim una edat guardem un munt d’imatges i records d’aquelles dues setmanes que van canviar Barcelona.
I de ben segur que tots tenim en ment la que va ser la mascota d’aquells Jocs Olímpics, el Cobi. Hem d’admetre que van ser molt pocs els que la van estimar des del principi. És que no sé si estàvem preparats per estimar un gos d’atura tan trencador, d’inspiració cubista, aparentment sense volum i amb el nas a una banda, la veritat.
Però de mica en mica vam ser capaços de superar la freda (per dir-ho suaument) acollida i estimar el Cobi, fins al punt que va ser una de les mascotes més populars de la història dels Jocs Olímpics. Després van venir la Petra, el Jordi, l’Olívia i el Forçut, que van formar la Cobi troupe.
Ayer hizo 20 años (sí, veinte!!) de la inauguración de los Juegos Olímpicos de Barcelona. Los que ya tenemos una edad guardamos un montón de imágenes y recuerdos de aquellas dos semanas que cambiaron Barcelona.
Y seguro que todos tenemos en mente a la que fue la mascota de aquellos Juegos Olímpicos, Cobi. Hay que admitir que fueron muy pocos los que la quisieron desde el principio. Es que nos é si estábamos preparados para querer a un pastor catalán tan rompedor, de inspiración cubista, aparentemente sin volumen y con la nariz a un lado, la verdad.
Pero poco a poco fuimos capaces de superar la fría (por decirlo suavemente) acogida y querer a Cobi, hasta el punto de llegar a ser una de las mascotas más populares de la historia de los Juegos Olímpicos. Después vinieron Petra, Jordi, Olívia y Forçut, que formaron la Cobi troupe.

6 comentaris:

  1. El pobre Cobi jo crec que guanya molt més amb 3D que en 2D. Quan en vaig veure el dibuix pla la veritat és que no em va agradar gens. Ara, quan el vaig començar a veure en figuretes ja li vaig anar trobant la seva gràcia i ara, val a dir, ja és una icona referent de Barcelona!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Totalment d'acord! Jo també el vaig començar a estimar quan el vaig poder abraçar, amb volum!

      Suprimeix
  2. He de reconèixer que la primera vegada que el vaig veure em va semblar absolutament horrible. No em va agradar gens ni mica! Llavors jo encara vivia a Barcelona (Aviat en farà vint-i-dos que visc a Reus, però és que el Cobi va sortir abans de 1990) i donava classes i recordo que un dels alumnes, un noi que jugava l'handbol, un dia va venir a classe amb una samarreta d'en Cobi... feia poquíssim que havia sortit i jo vaig pensar que com es podia posar "allò" :-))

    Però, com diu el Porquet, poc a poc ens hi vàrem anar acostumant i ara m'inspira molta tendresa i un munt de bons records :-))

    ResponSuprimeix
  3. Assumpta, no vas ser l'única que no et va agradar gens. De fet, crec que vau ser majoria! Ara, el teu alumne va ser un avançat, això sí!

    ResponSuprimeix
  4. Jajajaja, quins records porta aquest post!
    La veritat que jo quan el vaig veure em va ser difícil reconèixer un gos..., en aquell temps jo estava amb nens de 4 i 5 anys i li vaig preguntar a un què era, em va contestar de seguida que un GOS. Realment, els adults, desaprenem amb el temps.
    Una abraçada :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola! :)
      És increible com de clar ho veuen els nens i com ho compliquem tot els adults!
      Salutacions!

      Suprimeix

Linkwithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...