3/1/13

Skaters al MACBA

skaters MACBA


Pel que diuen, la ciutat ideal pels patinadors seria una que tingués bon clima i moltes hores de sol, que fos compacte, amb un cert pendent i amb molts elements de mobiliari urbà. Us sona la descripció?

En aquesta ciutat ideal pels skaters, seria perfecte una plaça ben ampla, per poder moure’s amb llibertat, però que comptés amb desnivells, escales, baranes, vorades i bancs. Ah, i a ser possible que tingués també un element arquitectònic destacat per poder-hi fer bones fotos!

És evident que els skaters han trobat els seus somnis fets realitat a la plaça dels Àngels de Barcelona, la que es troba al costat del MACBA, fins al punt que s’ha convertit en un punt de referència i trobada mundial per als aficionats al patinatge.

Passant per alt els problemes de convivència que hagin pogut sorgir per la presència dels patinadors, és evident que han transformat la plaça en un espai únic, diferent, amb caràcter propi. I d’això es tracta, no?

Por lo que cuentan, la ciudad ideal para los patinadores sería una que tuviera buen clima y muchas horas de sol, que fuera compacta, con una cierta pendiente y muchos elementos de mobiliario urbano. Os suena la descripción?
En esta ciudad ideal para los skaters, sería perfecta una plaza bien ancha, para poder moverse con libertad, pero que contara con desniveles, escaleras, barandillas, bordillos y bancos. Ah, y a ser posible que tuviera también un elemento arquitectónico destacado para poder hacer buenas fotos!
Es evidente que los skaters han encontrado sus sueños hechos realidad en la plaça dels Àngels de Barcelona, la que se encuentra al lado del MACBA, hasta el punto que se ha convertido en un punto de encuentro y referencia mundial para los aficionados al patinaje.
Pasando por alto los problemas de convivencia que hayan podido surgir por la presencia de los patinadores, es evidente que han transformado la plaza en un espacio único, diferente, con carácter propio. Y de eso se trata, no? 

18 comentaris:

  1. Hombre, visto con cariño si, pero si lo miras objetivamente verás que el servicio de limpieza tiene allí que hacer horas extras, porque no somos solidarios con el barrio. meadas, botellas de cerveza, latas de idem y alguna defecación se pueden encontar sin gran dificultad. salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hombre, Miquel, me parece poco probable que los patinadores defequen en la vía pública, la verdad.
      En cuanto a las latas y botellas de cerveza, las he visto por muchos sitios de Barcelona, y es que no hace falta ser skater para ser incívico. Salut!

      Elimina
  2. A mi m'agrada. Com dius, li dona un aire diferent. A més, crec que el soroll no molesta a cap veí.
    EL que diu el Miquel és un altre problema crec pq hi ha allí mateix uns banys públics gratuïts.
    Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord, tot i que sabia que és un tema polèmic!
      Petó!

      Elimina
  3. Els tinc un odi etern... els has d'anar esquivant i encara és hora que en vegi un al que li surti alguna d'aquelles cabrioles que intenten. Tot plegat és una moda més i un altre manera de distingir-se com a "tribu urbana". Ho sento, però no els tinc massa simpatia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jeje, porquet! Realment, quin odi que els tens!
      No serà que ens fem grans? ;P

      Elimina
  4. Sí que és veritat que ja fa uns quants anys aquesta plaça es la plaça per antonomàsia del skaters i tot que hi ha èpoques en que de cop i volta turistes skaters apareixen com bolets, estem d'acord amb la Neus, dóna una aire més modern i cosmopolita a Barcelona, i bé han de tenir el seu espai. Forma part ja d'aquest barri i de l'ambient barceloní! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és. Ens agradi més o menys, ja és una "cosa de barcelona", que és el que busco reflectir en aquest blog!
      Salutacions!

      Elimina
  5. El problema són els skaters de llocs més transitats com per exemple la plaça Universitat, on la convivència d'usos i interessos amb la gent que passeja o seu en el "mobiliari" urbà és més difícil. Però estic d'acord amb que han de poder tenir els seus espais. Crec que a Barcelona hi ha algun parc amb una mena de tobogans o grans rampes en forma corbada fetes expressament per a skaters, potser al Turó Park? No estic segur, però en algun parc les he vistes.
    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser n'hi ha més d'un.
      Jo n'he vist a prop del parc del Fòrum!

      Elimina
  6. Hola Aitor.
    Yo creo que en Barcelona puede caber todo lo que sea positivo siempre que se respeten las normas de convivencia y cívicas.
    Un abrazo

    ResponElimina
  7. que es trenquin el cap allà on vulgui, per mi cap problema :P

    ResponElimina
  8. Cuando paso por aquí siempre me quedo mirando y a veces es inevitable que se dispare la cámara, la imagen es todo un clásico que roda al MACBA sin ellos por allí parece que al ambiente no sea el mismo

    Abrazos y buena semana!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Para un fotógrafo tiene que ser un buen lugar para estar "disparando" un rato!

      Elimina
  9. Els skaters són urbans; no volen un lloc especial on practicar la seva activitat. Ens pot agradar o no, però l'espai públic és això, públic. Al final tot es redueix a si els comportaments són cívics o no; és a dir, si es produeix o no agressions a l'espai aliè. Entre els skaters hi ha incívics com en qualsevol altre grup humà. Tothom embruta, per exemple: és un costum transversal, que afecta gent de tota edat i condició. Els cotxes també embruten i molesten. Encara hi ha qui llença les escombraries des del balcó. Tot racó, paret i contenidor és bo per orinar.

    Trobo que les places són per ocupar-les i fer-les servir. Cap skater et traurà d'on ets assegut. Potser fins i tot agraïra l'obstacle :) Tots ens fem lloc en l'espai que ens deixen (com a les platges).

    No veure-li la gràcia a anar-se fotent castanyes amb el patí no és raó suficient per estigmatitzar-los. A mi em posa dels nervis (per qüestions que no venen al cas) els que fan capoeira, però estan en el seu dret a contorsionar-se mentre reciten els seus mantres a cop de timbal.

    L'àgora és el lloc d'expressió de la civitas, i tota ciutat és diversa per naturalesa. Allò que ens fa ciutadans d'un lloc en concret no és l'ús de l'espai, sinó el caràcter inaprehensible que destil·la. Una essència que s'intueix però que és indescriptible. Posar massa èmfasi en detalls concrets fa de les ciutats com aquells perfums que fereixen l'olfacte.

    El cas de la plaça del Macba és curiós: és un referent mundial com a lloc ideal per fer skate, tan coneguda per això com per l'edifici del Macba. I no crec que sigui millor una cosa que l'altra. La Sagrada Família és un referent de Barcelona, i a mi maleïda la gràcia que em fa. I m'hauré d'aguantar malgrat les idees que em passen pel cap :)

    (No ho hauria de dir perquè tant és quines són les preferències de la gent, però no sóc skater, ni m'agrada l'skate).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, genial exposició! Gràcies per l'aportació.

      Elimina

Linkwithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...