17/1/12

El temps dels semàfors



Primer de tot, un parell de curiositats semafòriques: hi ha uns 34.000 semàfors a Barcelona; i el primer es va instal·lar a la cruïlla de Balmes amb Provença entre crítiques sobre la seva necessitat i opinions que sostenien que no tindria cap futur.

I parlant de semàfors, recordo que ja fa uns quants anys es va desfermar una polémica a La Vanguardia al voltant del temps que es mantenien en verd els semàfors per als vianants. L'opinió majoritària era que, efectivament, el temps que tenien els vianants era massa just, en especial a carrers amples com Aragó o l'Avinguda Diagonal.

Crec recordar que l'Ajuntament es va comprometer a millorar aquests temps semafòrics i ja fa temps que no se'n parla tant. No sé si ara mateix el temps en verd ha millorat, però el que sí que tinc comprovat és que resulta pràcticament impossible creuar la majoria de carrers en el temps que el senyoret verd del semàfor fa pampallugues. I això que jo sóc un "jove/adult" bàsicament sà i sense mobilitat reduïda. No em vull imaginar el que deu ser per un avi o algú amb crosses, per exemple!

He fet unes petites comprovacions i es pot dir que val més que apretis a córrer si l'homenet es posa intermitent mentre creues el carrer. Al carrer Aragó cantonada Sicília, per exemple, tindries menys de 6 segons per creuar 7 carrils de circulació. I a la majoria de carrers de l'Eixample el temps d'intermitència és de 3 segons! Una mica justet, la veritat. Serà per fomentar l'esport entre la població?


Antes que nada, un par de curiosidades semafóricas: hay unos 34.000 semáforos en Barcelona; y el primero se instaló en la intersección de Balmes con Provença entre críticas sobre su necesidad y opiniones que sostenían que no tendría ningún futuro.
Y hablando de semáforos, recordó que ya hace algunos años se desató una polémica en La Vanguardia alrededor del tiempo que se mantenían en verde los semáforos para los peatones. La opinión mayoritaria era que, efectivamente, el tiempo que tenían los peatones era demasiado justo, en especial en calles anchas como Aragó o la Avenida Diagonal.
Creo recordar que el Ayuntamiento se comprometió a mejorar estos tiempos semafóricos y ya hace tiempo que no se habla tanto del tema. No sé si ahora mismo el tiempo en verde ha mejorado, pero lo que sí que tengo comprobado es que resulta prácticamente imposible cruzar la mayoría de calles en el tiempo que el señor verde del semáforo parpadea. Y eso que yo soy un "joven/adulto" básicamente sano y sin movilidad reducida. No me quiero imaginar lo que debe ser para un abuelo o alguien que utilice muletas, por ejemplo!
He hecho unas pequeñas comprobaciones y se puede decir que es mejor que apretes a correr si el hombrecito se pone intermitente mientras cruzas la calle. En la calle Aragó esquina Sicília, por ejemplo, tendrías menos de 6 segundos àra cruzar 7 carriles de circulación. Y en la mayoría de calles del Eixample los tiempos de intermitencia rondan los 3 segundos! Un poco gustito, la verdad. Será para fomentar el deporte entre la población?

8 comentaris:

  1. Quina raó tens! jo sempre penso amb les persones grans, qué difícil els hi posem tot!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. donde se escribe aqui ????? ummmm donde se responde ? ¡¡¡ no puede ser todo tan complicado ¡¡¡

      Suprimeix
  2. Has estat a Praga?? Els semàfors canvien rapidíssim!! Tant de verd a vermell com de vermell a verd. Només pot creuar qui, en el moment de posar-se verd el semàfor, ja està davant del pas de vianants.

    D'altra banda, a París, el semàfor verd dels peatons no fa pampallugues. Simplement es posa vermell. La diferència és que passa més estona fins que el dels vehicles es posa verd, així que tens marge per acabar de creuar. Però és fantàstic veure com la gent creua descaradament quan el semàfor ja fa uns segons que està vermell... igual de fantàstic que veure com mai cap cotxe et cedirà el pas en un pas de vianants.

    Cada ciutat és un món!

    ResponSuprimeix
  3. Neus: sí, fins que no t'hi trobes suposo que no t'ho pots arribar a imaginar, però està bé no perdre consciència dels que no ho tenen fàcil per a moure's.

    Miquel: pero si has respondido la mar de bien, jaja! Es muy complicado? Tengo el apartado de comentarios como viene por defecto en blogspot, ya investigaré si se puede poner más fácil. Gracias por el esfuerzo, de todas formas!

    Yáiza: Realment cada ciutat és un cas diferent, i ja està bé que cada ciutat tingui les seves particularitats (al cap i a la fi, és del que tracta aquest blog). I no està gens malament conèixer els truquets per que no trobar-te sorpreses desagradables en creuar un carrer!

    ResponSuprimeix
  4. El del carrer Aragó és un dels pitjors entre els que jo conec. Quan anem a agafar el tren a Passeig de Gràcia, si arribes que el semàfor ja és en verd gairebé val més esperar a que es posi vermell i torni a canviar a verd, perquè amb el temps de les pampallugues, per mi, és impossible :-))

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola! Sí, això passa en un munt de cruïlles...si arribes en verd i decideixes creuar has d'estar disposat a apretar a córrer! Recordo que quan era petit creuar el carrer Muntaner amb General Mitre em feia pànic...

      Suprimeix
  5. hahaha m'encanta la crítica que fas! amb un bon sentit de l'humor, una gran veritat!!

    ResponSuprimeix

Linkwithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...