20/12/11

La Fira de Santa Llúcia


Quin barceloní no ha anat de petit amb els seus pares a passejar per la Fira de Santa Llúcia? I, de pas, comprar tot allò imprescindible per les festes de Nadal: les figuretes del pessebre, amb el caganer com a estrella indiscutible, la molsa, l’avet, el suro, les plantes i herbes diverses...
Santa Llúcia, per cert, va ser una màrtir siciliana del segle III. La llegenda medieval diu que es va haver de sotmetre a un judici en el qual va ser castigada a que li treiessin els ulls, però ella va seguir veient. Per això és la patrona de la vista i dels cecs, i també ho és dels modistes i dels sastres, entre altres professions. La seva festivitat es celebra el 13 de desembre.
Aquest any la fira de Santa Llúcia compleix ni més ni menys que 225 anys! Així, és una de les tradicions nadalenques més arrelades i antigues de Barcelona, documentada des de l’any 1786. En realitat, antigament se’n feien diverses, de fires, amb les paradetes agrupades segons el tipus de mercaderia que venien. Amb el temps, però, es van anar unint en una de sola, i actualment hi ha unes 270 parades en total. 

Per la fira hi passaven més tard o més d’hora tots els habitants de la ciutat, de totes les classes socials. Es comenta, de fet, que era un bon indret per concertar-hi casaments!
Pels que encara no hi hagueu anat, encara hi sou a temps: sapigueu que estarà oberta fins el dia 22 de desembre, i l’horari és de 10:30h a 20:30h. Després, caldrà anar a la que s’instal·la a la Gran Via.


Qué barcelonés no ha ido, de pequeño, a pasear con sus padres por la Feria de Santa Llúcia (Santa Lucía)? Y, ya de paso, comprar todo aquello imprescindible para las fiestas de Navidad: las figuritas del pesebre, con el caganer como estrella indiscutible, el musgo, el abeto, el corcho, las plantas y hierbas diversas...
Santa Lucía, por cierto, fue una mártir siciliana del siglo III. La leyenda medieval dice que se tuvo que someter a un juicio en el que fue castigada a que le arrancaran los ojos, pero ella siguió viendo. Por eso es la patrona de la vista y de los ciegos, y también lo es de los modistas y los sastres, entre otras profesiones. Su festividad se celebra el 13 de diciembre.
Este año la Feria de Santa Llúcia cumple ni más i menos que 225 años! Así, es una de las tradiciones navideñas más arraigadas y antiguas de Barcelona, documentada desde el año 1186. en realidad, antiguamente se hacías diferentes ferias, con los tenderetes agrupadas según el tipo de mercancía que vendían. Con el tiempo, sin embargo, se fueron uniendo en una sola, y actualmente hay unos 270 expositores en total.
Por la feria pasavan, antes o después, todos los habitantes de la ciudad, de todas las clases sociales. Se comenta, de hecho, que era un buen lugar para concertar casamientos!
Para los que todavía no hayáis ido, todavía estáis a tiempo: la feria estará abierta hasta el día 22 de diciembre, y el horario es de 10:30h a 20:30h. Después, habrá que ir a la que se instala en la Gran Vía.

5 comentaris:

  1. Aquest any, com es fa des que el món és món, ja hi he fet cap! I dos cops! M'encanta sentir-me partícep d'una tradició més de dos cops centenària!

    ResponElimina
  2. Hola!!

    Vinc directament del blog de la YÁIZA perquè he llegit que vas néixer quan estava al TOP una de les cançons que més m'han agradat al llarg de la meva ja extensa vida... i he volgut saludar-te :-))

    Caram!! 225 anys ja la Fira de Santa Llúcia!! tant que m'agradava anar-hi quan vivia a Barcelona... ostres, quin enyor (jo sóc barcelonina i adoro la meva ciutat... somio tornar-hi algun dia... quan em toqui una travessa de les grosses) :-)

    ResponElimina
  3. jo també ja m'hi he passejat, com cada any! He trobat, però, que aquest any hi havia molt poques paradetes d'artesans que no fossin pessebristes, no creieu? ara, com sempre, m'ha encantat!

    ResponElimina
  4. Ui, vaig fatal de temps per anar-la a veure! Tot just torno avui al vespre cap a casa...

    És una de les coses que he enyorat una mica a París. Aquí hi ha moltíssims mercats de Nadal, a llocs emblemàtics i a cada barri. Però són un altre estil. Venen d'una tradició alemanya i hi ha, sobretot, coses d'artesania i parades de menjar (tant per emportar, tipus embotits i formatges, com per menjar a lloc, estil frankfurts, castanyes calentes o vi calent). Potser vaig veure com a molt dues parades de figures de pessebre entre totes les que hi havia a Champs Elysées! Res a veure, vaja.

    M'ha fet gràcia com has començat el post, per què precisament un dels records més antics que crec conservar de la meva infància (i que es resumeix amb una sensació i un borrall de llums de coloraines) és anar amb mons pares a la Fira de Santa Llúcia (diria que de Terrassa)... tot just deuria tenir 2 o 3 anys. Qui sap... potser la meva ment m'enganya i m'ho estic inventat, però a mi m'ha quedat aquest record!

    Au, un post interessant que m'ha fet xerrar molt. Booona tarda!

    ResponElimina
  5. Porquet: és el que té tenir una història tan llarga: que ens ha donat temps de construir i mantenir tradicions. A mi també m'encanta formar-ne part.

    Assumpta: ara mateix visito el teu blog. Quina gràcia trobar-nos per aquesta cançó! I respecte tornar a la Barcelona i la Fira, segur que aviat ho podràs fer!

    niepis: estic d'acord, hi havia poques parades no pessebristes coparat amb altres anys. Serà que les haurem de buscar a la fira que s'instal·la a la Gran Via fins a Reis.

    Yáiza: m'encanta que t'hagi inspirat per escriure una miqueta. Gràcies! I que curiós que em sembla això de les fires de Nadal amb frankfurts...segur que també tenen el seu què. Booooona tarda igualment!

    ResponElimina

Linkwithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...