Festes de Gràcia i els seus carrers guarnits

Quan comença el mes de juliol, el ritme de la ciutat va decaient progressivament setmana rera setmana fins que a mitjans d'agost, i generalment coincidint amb uns dies de calor sofocant, s'arriba al punt mínim d'activitat. 

Això passa a tota la ciutat...un moment....a tota? No! Hi ha un petit barri d'habitants irreductibles que sobreviu a la xafogor guarnint els seus carrers per celebrar la seva Festa Major. Jo ja fa uns anys que no faig vacances durant el mes d'agost, així que per mi, igual que per a molts barcelonins, anar a passejar pels carrers del barri és una de les cites imprescindibles de l'estiu.

Aquest any hi ha un total de disset carrers i places guarnits. Si de mi depengués, tots s'endurien el primer premi del concurs.

Cuando empieza el mes de julio, el ritmo de la ciudad va decayendo progresivamente semana tras semana hasta que a mediados de agosto, y generalmente coinicidiendo con unos días de calor sofocante, se alcanza el punto mínimo de actividad.
Esto pasa en toda la ciudad....un momento...en toda? No! Hay un pequeño barrio de habitantes irreductibles que sobrevive al bochorno veraniego adornando sus calles para celebrar la Fiesta Mayor. Yo ya hace unos años que no tengo vacaciones durante el mes de agosto, así que para mí, igual que para muchos barceloneses, ir a pasear por las calles del barrio es una de las citas imprescindibles del verano.
Este año hay un total de 17 calles y plazas adornadas. Si de mí dependiera, todas se llevarían el primer premio del concurso.

La Rambla el dia de Sant Jordi

En aquest bloc intento recollir aquelles coses que siguin no només barcelonines, sinó també dels barcelonins. I n'hi ha moltes. De grans i de petites, de les que surten a les guies turístiques i de les que només nosaltres coneixem.

I no sé si coincidireu amb mi, però ja fa uns quants anys que els barcelonins hem anat perdent determinats espais que han anat sent ocupats progressivament per turistes i més turistes. La Rambla n'és un exemple claríssim. Ja no sé quant temps fa que no em passa pel cap anar a la Rambla simplement a passejar, cosa que sí que feia quan era (més) jove. ;)

Però aquest fenomen, que en certa manera és símptoma dels temps que vivim, i sense el qual, en realitat, aquest bloc no existiria, té la seva excepció un dia l'any.

I aquest dia és avui. La diada de Sant Jordi. El nostre dia. El dia que la Rambla torna a ser nostra.

En este blog intento recoger esas cosas que sean no sólo barcelonesas, sino también de los barceloneses. Y hay muchas. Grandes y pequeñas, de las que salen en las guías turísticas y las que sólo nosotros conocemos.
Y no sé si coincidiréis conmigo, pero hace unos cuantos años que los barceloneses hemos ido perdiendo determinados espacios que han sido ocupados progresivamente por turistas y más turistas. La Rambla es un ejemplo clarísimo. Ya no sé cuánto tiempo hace que no se me pasa por la cabeza ir a la Rambla simplemente a pasear, cosa que sí que hacía cuando era (más) joven. ;)
Pero este fenómeno, que en cierta manera es síntoma de los tiempos que vivimos, y sin el cual, en realidad, este blog no existiría, tiene su excepción un día al año.
Y ese día es hoy. El día de Sant Jordi. Nuestro día. El día que la Rambla vuelve a ser nuestra.

L'ou com balla

La idea d’aquest bloc, com el seu nom indica, és recollir algunes coses que siguin ben barcelonines. I el cert és que hi deu haver poques tradicions que siguin més barcelonines que la de L’Ou com balla, el dia de Corpus Christi. Tot i que es celebra a més poblacions catalanes, es va originar a la Catedral de Barcelona, i se’n té constància com a mínim des de l’any 1637.

La idea és fer ballar un ou (prèviament buidat, això sí) sobre brolladors de fonts de claustres, patis i jardins, que es guarneixen per a l’ocasió amb motius florals i fruites.

Si no ho heu fet mai, val la pena apropar-se a veure ballar l’ou, que es mou de manera juganera i incerta al ritme capriciós de l’aigua. És un ritual simple però ben misteriós alhora, que recorda l’hòstia consagrada però d’altra banda té clares referències a la fertilitat de l’ou. 

La tradició es va perdre durant un temps i l’Ajuntament la va recuperar ja fa anys, de manera que ara podem anar a veure ballar l’ou a diversos indrets de Ciutat Vella, a part del claustre de la catedral: la Casa de l’Ardiaca, l’Ateneu Barcelonès, l’Arxiu de la Corona d’Aragó o el Museu Frederic Marès. Teniu temps fins al dia 10 de juny.

La idea de este blog, como su nombre indica, es recoger algunas cosas que sean bien barcelonesas. Y la verdad es que debe de haber pocas tradiciones que sean más barcelonesas que la de L’Ou com balla (literalmente, El Huevo Como Baila), el día de Corpus Christi. Aunque se celebra en más poblaciones catalanas, se originó en la Catedral de Barcelona, y se tiene constancia como mínimo desde el ano 1673.

La idea es hacer bailar un huevo (previamente vaciado, eso sí) sobre surtidores de fuentes de claustros, patios y jardines, que se decoran para la ocasión con motivos florales y frutas.

Si no lo habéis hecho nunca, merece la pena acercarse a ver bailar el huevo, que se mueve de manera juguetona e incierta al ritmo caprichoso del agua. Es un ritual simple pero bien misterioso a la vez, que recuerda la hostia consagrada per por otro lado tiene claras referencias a la fertilidad del huevo.

La tradición se perdió durante un tiempo y el Ayuntamiento la recuperó ya hace años, de manera que ahora se puede ir a ver bailar el huevo en varios lugares de Ciutat Vella, además de en el claustro de la Catedral: la Casa de l’Ardiaca, l’Ateneu Barcelonès, el Archivo de la Corona d’Aragó o el Museu Frederic Marès. Hay tiempo hasta el día 10 de junio.

La Fira de Santa Llúcia

Quin barceloní no ha anat de petit amb els seus pares a passejar per la Fira de Santa Llúcia? I, de pas, comprar tot allò imprescindible per les festes de Nadal: les figuretes del pessebre, amb el caganer com a estrella indiscutible, la molsa, l’avet, el suro, les plantes i herbes diverses...

Santa Llúcia, per cert, va ser una màrtir siciliana del segle III. La llegenda medieval diu que es va haver de sotmetre a un judici en el qual va ser castigada a que li treiessin els ulls, però ella va seguir veient. Per això és la patrona de la vista i dels cecs, i també ho és dels modistes i dels sastres, entre altres professions. La seva festivitat es celebra el 13 de desembre.

Aquest any la fira de Santa Llúcia compleix ni més ni menys que 225 anys! Així, és una de les tradicions nadalenques més arrelades i antigues de Barcelona, documentada des de l’any 1786. En realitat, antigament se’n feien diverses, de fires, amb les paradetes agrupades segons el tipus de mercaderia que venien. Amb el temps, però, es van anar unint en una de sola, i actualment hi ha unes 270 parades en total. 

Per la fira hi passaven més tard o més d’hora tots els habitants de la ciutat, de totes les classes socials. Es comenta, de fet, que era un bon indret per concertar-hi casaments!

Pels que encara no hi hagueu anat, encara hi sou a temps: sapigueu que estarà oberta fins el dia 22 de desembre, i l’horari és de 10:30h a 20:30h. Després, caldrà anar a la que s’instal·la a la Gran Via.

Qué barcelonés no ha ido, de pequeño, a pasear con sus padres por la Feria de Santa Llúcia (Santa Lucía)? Y, ya de paso, comprar todo aquello imprescindible para las fiestas de Navidad: las figuritas del pesebre, con el caganer como estrella indiscutible, el musgo, el abeto, el corcho, las plantas y hierbas diversas...

Santa Lucía, por cierto, fue una mártir siciliana del siglo III. La leyenda medieval dice que se tuvo que someter a un juicio en el que fue castigada a que le arrancaran los ojos, pero ella siguió viendo. Por eso es la patrona de la vista y de los ciegos, y también lo es de los modistas y los sastres, entre otras profesiones. Su festividad se celebra el 13 de diciembre.

Este año la Feria de Santa Llúcia cumple ni más i menos que 225 años! Así, es una de las tradiciones navideñas más arraigadas y antiguas de Barcelona, documentada desde el año 1186. en realidad, antiguamente se hacías diferentes ferias, con los tenderetes agrupadas según el tipo de mercancía que vendían. Con el tiempo, sin embargo, se fueron uniendo en una sola, y actualmente hay unos 270 expositores en total.

Por la feria pasavan, antes o después, todos los habitantes de la ciudad, de todas las clases sociales. Se comenta, de hecho, que era un buen lugar para concertar casamientos!

Para los que todavía no hayáis ido, todavía estáis a tiempo: la feria estará abierta hasta el día 22 de diciembre, y el horario es de 10:30h a 20:30h. Después, habrá que ir a la que se instala en la Gran Vía.

Les parades de castanyes

Cada any, unes setmanes abans de Tots Sants, s’instal·len als carrers de Barcelona les parades de castanyes i moniatos, que ens acompanyen fins ben passades les festes de Nadal i Reis. De fet, vendre castanyes als carrers de Barcelona és una tradició antiga. Hi ha constància que a finals del segle XVIII hi havia més de dues-centes parades al carrer del Call, la Boqueria i l’Hospital.

Molts ens imaginem la figura de la castanyera torrant les castanyes davant de les brases, ben tapades, atansant-nos el cucurull fet de paper de diari, ple de castanyes fumejants. Són aliments energètics que ens han d’ajudar a fer passar el fred, se suposa. 

Però ja ha passat un mes des de Tots Sants i continua fent calor a Barcelona. De fet, aquest novembre ha estat el segon més càlid del darrer segle. Jo tinc la teoria que les estacions cada cop venen més tard, però és una sensació meva, que no té cap base científica, així que la deixaré estar per un altre dia...

En fi, si al final acaba arribant l’hivern i teniu ganes de menjar castanyes, hi ha vint-i-vuit parades repartides per Barcelona. Fins i tot podeu consultar la seva localització al web de l’Ajuntament de Barcelona. Al cap i a la fi, són part del nostre paisatge de tota la vida!

Un concert per la Mercè!

M'agrada la Mercè. Vull dir que m'agraden les festes de la Mercè. La Festa Major de Barcelona, vaja. 

Es celebra des de l'any 1871, quan l'Ajuntament va decidir fer una sèrie d'actes festius per celebrar la Diada de la seva patrona, el 24 de setembre.

I tot i que es programen actes multitudinaris, com no pot ser d'una altra manera en una ciutat com Barcelona, m'agrada que les festes continuen tenint un cert esperit de poble. En el millor dels seus sentits, així que continuem celebrant el correfoc, les jornades castelleres, diverses cavalcades i un aplec de sardanes.

Al vespre, però, procuro estar atent als concerts que es programen per tota la ciutat, la majoria gratuïts. Perquè, encara que no conegui el grup o l'artista, qui es pots resisitir a un bon concert en un entorn com la Plaça del Rei? 

Tot això, és clar, si la simpàtica de Santa Eulàlia es comporta i no decideix posar-se a plorar perquè la Mercè li ha pres l'honor de ser la nostra patrona. Au va, Laia, que ja fa molt temps d'això! Va sent hora que ho superis!