tag:blogger.com,1999:blog-68983182544812190752024-03-05T23:06:03.531+01:00Coses de BarcelonaVull fer un recull d'aquelles coses que els barcelonins reconeixem com a pròpies. Objectes, imatges, indrets o persones que formen part del nostre esperit. Allò que ens uneix com a habitants d'aquesta ciutat.Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.comBlogger70125tag:blogger.com,1999:blog-6898318254481219075.post-32294560094170889912013-08-16T10:01:00.001+02:002013-08-16T10:01:24.408+02:00Festes de Gràcia i els seus carrers guarnits<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF3PzrCqE2VliO9Q_AXKRfl0cNX1lnRq7I_B1aUtb6rGi72utMkOcP5EgtMkJ-fkyeqO-MIzl2IyhGnM4yMUWxnkP7QEPpfejAVXBymDs7qvhH4-hL6LhaaAxqXgEjtG1H_ZusFV9hpcvd/s1600/069+festes+gracia.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF3PzrCqE2VliO9Q_AXKRfl0cNX1lnRq7I_B1aUtb6rGi72utMkOcP5EgtMkJ-fkyeqO-MIzl2IyhGnM4yMUWxnkP7QEPpfejAVXBymDs7qvhH4-hL6LhaaAxqXgEjtG1H_ZusFV9hpcvd/s400/069+festes+gracia.JPG" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan comença el mes de juliol, el ritme de la ciutat va decaient progressivament setmana rera setmana fins que a mitjans d'agost, i generalment coincidint amb uns dies de calor sofocant, s'arriba al punt mínim d'activitat. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Això passa a tota la ciutat...un moment....a tota? No! Hi ha un petit barri d'habitants irreductibles que sobreviu a la xafogor guarnint els seus carrers per celebrar la seva Festa Major. Jo ja fa uns anys que no faig vacances durant el mes d'agost, així que per mi, igual que per a molts barcelonins, anar a passejar pels carrers del barri és una de les cites imprescindibles de l'estiu.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquest any hi ha un total de disset carrers i places guarnits. Si de mi depengués, tots s'endurien el primer premi del concurs.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Cuando empieza el mes de julio, el ritmo de la ciudad va decayendo progresivamente semana tras semana hasta que a mediados de agosto, y generalmente coinicidiendo con unos días de calor sofocante, se alcanza el punto mínimo de actividad.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Esto pasa en toda la ciudad....un momento...en toda? No! Hay un pequeño barrio de habitantes irreductibles que sobrevive al bochorno veraniego adornando sus calles para celebrar la Fiesta Mayor. Yo ya hace unos años que no tengo vacaciones durante el mes de agosto, así que para mí, igual que para muchos barceloneses, ir a pasear por las calles del barrio es una de las citas imprescindibles del verano.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Este año hay un total de 17 calles y plazas adornadas. Si de mí dependiera, todas se llevarían el primer premio del concurso.</i></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-6898318254481219075.post-51541196267362671352013-07-17T15:43:00.000+02:002013-07-17T15:43:19.480+02:00Botigues de tota la vida<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0fv80wr_9qPadufiG8aW33SaBXkoT3zlTlk3PoG-qKI2mvcWB2LW9c2WjTlR8jITHUcujKFo-548C-MFubpxuGSK2FGaR6vfc67YxB56bQnnlibE0ivhVRaLG_jsiA8Oxrx2__0CbBn2j/s1600/067+botiga+antiga.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Comerç antic Barcelona" border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0fv80wr_9qPadufiG8aW33SaBXkoT3zlTlk3PoG-qKI2mvcWB2LW9c2WjTlR8jITHUcujKFo-548C-MFubpxuGSK2FGaR6vfc67YxB56bQnnlibE0ivhVRaLG_jsiA8Oxrx2__0CbBn2j/s400/067+botiga+antiga.jpg" title="Botigues de tota la vida" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Llegia al diari que a finals de l'any vinent finalitza el termini de 20 anys que la Llei d'Arrendaments Urbans va establir per actualitzar els lloguers de renda antiga. Això suposarà a la pràctica que molts llogaters de locals comercials hauran d'abandonar-los en no poder fer front als preus de mercat actuals.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Barcelona ha estat tradicionalment una ciutat molt vinculada al comerç. Això ha permès que hagin arribat vives fins al dia d'avui algunes botigues històriques, emblemàtiques, d'aquelles "de tota la vida". Aquestes seran justament les que més patiran l'actualització de les rendes de lloguer, ja que moltes d'elles sobreviuen en un entorn comercial de preus desorbitats justament gràcies a les rendes antigues que encara paguen.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sé que aquesta és una qüestió complexa, com gairebé tot a la vida, amb punts de vista i interessos contraposats i matisos que no es poden eludir. Tot i això, em fa molta pena que es pugui perdre aquest patrimoni històric i sovint artístic de Barcelona quan aquestes botigues siguin substituïdes per franquícies, grans cadenes, basars o supermercats amb una dubtosa estètica. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Leía en el periódico que a finales del año que viene finaliza el plazo de 20 ños que la Ley de Arrendamientos Urbanos estableció para actualizar los alquileres de renta antigua. Esto supondrá en la práctica que muchos inquilinos de locales comerciales tendrán que abandonarlos al no poder hacer frente a los precios de mercado actuales.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Barcelona ha sido tradicionalmente una ciudad muy vinculada al comercio. Esto ha permitido que hayan llegado hasta el día de hoy algunas tiendas históricas, emblemáticas, de aquellas "de toda la vida".Estas serán justamente las que más sufrirán la actualización de las rentas de alquiler ya que muchas de ellas sobreviven en un entorno comercial de precios desorbitados justamente gracias a las rentas antiguas que todavía pagan.</i></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: #666666;"><i>Sé que ésta es una cuestión compleja, como casi todo en la vida, con puntos de vista e intereses contrapuestos y matices que no se pueden obviar. Aún así, me da mucha pena que se pueda perder este patrimonio histórico y a menudo artístico de Barcelona cuando estas tiendas sean sustituidas por franquicias, grandes cadenas, bazares o supermercados de dudosa estética.</i></span></span><br />
<br /></div>
Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-6898318254481219075.post-13934695153638705512013-07-04T09:08:00.000+02:002013-07-04T09:08:00.117+02:00Un vermut (o dos)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKNk6BPavSFIPfOA0ON61Hq3iFpry4fAoH1cP5NeLrXMNhY9eHS3YNjSh1fM23DT3BgOeVcmjndSibcEzd5rNvcMXYdL9gDc4yBuZIBIXBRvdFJyqh-thhvXI2-gBrta-pRmUXdVTKYNE1/s1600/062+vermut.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKNk6BPavSFIPfOA0ON61Hq3iFpry4fAoH1cP5NeLrXMNhY9eHS3YNjSh1fM23DT3BgOeVcmjndSibcEzd5rNvcMXYdL9gDc4yBuZIBIXBRvdFJyqh-thhvXI2-gBrta-pRmUXdVTKYNE1/s400/062+vermut.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
Recordo que quan era petit no m'acabava de quedar clar el significat de l'expressió "fer el vermut" quan acompanyava els grans a prendre alguna cosa abans de dinar els caps de setmana. Ara ja fa temps que entenc perfectament la frase, i de fet he passat de simple acompanyant a ser un practicant del ritual.<br />
<br />
No sé si sóc jo i la meva edat, o és que realment el costum de fer el vermut està tornant a revifar. Probablement la tradició no ha desaparegut mai, però últimament els locals per prendre'n estan augmentant a Barcelona. <br />
<br />
Sigui com sigui, el vermut no podia faltar en el meu intent de recollir coses ben barcelonines. Us animo que amb l'arribada del bon temps sortim tots als carrers a trobar-nos amb amics mentre fem l'aperitiu i fem petar la xerrada, ja sigui prenent un vermut o qualsevol altre cosa!<br />
<br />
Recuerdo que cuando era pequeño no me acababa de quedar claro el significado de la expresión "hacer o tomar el vermut" cuando acompañaba a los adultos a tomar algo antes de comer los fines de semana. Ahora ya hace tiempo que entiendo perfectamente la frase, y de hecho he pasado de simple acompañante a ser un practicante del ritual.<br />
No sé soy yo y mi edad, o es que realmente la costumbre de tomar el vermut está reviviendo. Probablemente la tradición no ha desaparecido nunca, pero últimamente los locales para tomar vermut estan aumentando en Barcelona.<br />
Sea como sea, el vermut no podía faltar en mi intento de recoger cosas bien barcelonesas. Os animo a que, con la llegada del buen tiempo, salgamos todos a las calles a encontrar-nos con amigos mientras tomamos el aperitivo y charlamos un rato, ya sea tomando un vermut o cualquier otra cosa!</div>
Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6898318254481219075.post-65894335025184778102013-06-17T09:55:00.000+02:002013-06-17T09:55:12.860+02:00Rètols de carrers per a carros<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3GUujocfBlTw8ye9h5kA9Oc76JbN_nxRp8f4gh8Yhf-m8aiC_ADi3e1MNNnu47kS2Znf_rzUBstgV9NJD1Z50nuPhMHxvoRrRUiNxnmshl0SCu9jfWVi4nxYRhSSOe6AsgOiDlIiqthIY/s1600/066+entrada+carros.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Cartel entrada carros calle Barcelona" border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3GUujocfBlTw8ye9h5kA9Oc76JbN_nxRp8f4gh8Yhf-m8aiC_ADi3e1MNNnu47kS2Znf_rzUBstgV9NJD1Z50nuPhMHxvoRrRUiNxnmshl0SCu9jfWVi4nxYRhSSOe6AsgOiDlIiqthIY/s400/066+entrada+carros.JPG" title="Rètol entrada carros carrer Barcelona" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hi ha un element del mobiliari urbà que sovint ens passa desapercebut però que de cap manera podem evitar mirar, tant a la nostra ciutat com si estem de viatge. Em refereixo als rètols dels noms carrers, que per sort ens ajuden a ubicar-nos. A mi m'agrada fer-ne fotos quan estic fora de Barcelona.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A Barcelona la nostra marca d'identitat en aquest aspecte són les plaques de marbre. A Ciutat Vella, però, aquestes</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> planxes blanques conviuen amb uns altres rètols que són vestigis d'altres temps. Tot i que gran part dels carrers del centre de Barcelona s'han anat peatonalitzant, hi va haver una època en que eren molt transitats, i no necessàriament per vehicles de motor, sinó per carros de tracció animal. Així, es va fer imprescindible ordenar els sentits de circulació, per evitar el caos generat quan es trobaven de cara dos carros de cavalls en aquells carrers estrets.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A mi m'encanta que hi siguin, i em recorden que hi ha hagut moltes més Barcelones que la que coneixem ara.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Hay un elemento del mobiliario urbano que a menudo nos pasa desapercibido pero que de ninguna forma podemos evitar mirar, tanto en nuestra ciudad como si estamos de viaje. Me refiero a los carteles de los nombres de las calles, que por suerte nos ayudan a ubicarnos. A mi me gusta hacerles fotos cuando estoy fuera de Barcelona.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>En Barcelona nuestra marca de identidad en este aspecto son las placas de mármol. En Ciutat Vella, además, estas planchas blancas conviven con otros carteles que son vestigios de otros tiempos. Aunque gran parte de las calles del centro de Barcelona se han ido peatonalizando, hubo una época en que eran muy transitados, y no necesariamente por vehículos de motor, sino por carros de tracción animal. Así, se hizo imprescindible ordenar los sentidos de circulación, para evitar el caos generado cuando se encontraban de cara dos carros de caballos en esas calles estrechas.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>A mi me encanta que estén ahí, y me recuerdan que ha habido muchas más Barcelonas que la que conocemos ahora.</i></span></div>
Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6898318254481219075.post-54565083387200527312013-05-27T09:11:00.001+02:002013-05-27T09:11:34.247+02:00Vídeos on hi reconeixes Barcelona<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="390" src="http://www.youtube.com/embed/HE1lUbsrW_Q" width="640"></iframe><br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Una de les coses que té viure en una ciutat com Barcelona, fotogènica i tan plena d'artistes amb talent, és que sovint s'hi fant rodatges de pel·lícules, sèries de televisió o publicitat. Quan veus després el resultat, és divertit tractar de reconèixer els indrets on s'ha rodat, i fa una il·lusió enorme, gairebé infantil, poder dir allò de: "Això és al costat de casa meva!" </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquest vídeoclip no és exactament un rodatge, però sí que hi apareixen un seguit d'espais que de ben segur tots els barcelonins reconeixerem.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #444444; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Una de las cosas que tiene vivir en una ciudad como Barcelona, fotogénica y tan llena de artistas con talento, es que a menudo se hacen rodajes de películas, series de televisión o publicidad. Cuando ves más tarde el resultado es divertido tratar de reconocer los lugares donde se ha rodado, y hace una ilusión enorme, casi infantil, poder decir aquello de "Esto está al lado de mi casa!". Este videoclip no es exactamente un rodaje, pero si que aparecen unos cuantos espacios que seguro que todos los barceloneses reconoceremos.</i></span><br />
<div>
<br /></div>
</div>
Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-6898318254481219075.post-72319925503297001912013-05-13T19:56:00.002+02:002013-05-13T19:56:44.359+02:00Rodes i esquelets de bicicletes<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH4PrvJ9KXQt5yhn_X08hxjRv-a4UKGO-IxGJzVB4LGoevkvYOBsKydFLX9SQvvB1J_OxCHMGNnD2nrJeHKzMFdqMW_0U-S3TIKkskScBPZBf7nrSkelwv9kSKsjHfHbFlsmVYd8Uj0IJL/s1600/065+bici+robada.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH4PrvJ9KXQt5yhn_X08hxjRv-a4UKGO-IxGJzVB4LGoevkvYOBsKydFLX9SQvvB1J_OxCHMGNnD2nrJeHKzMFdqMW_0U-S3TIKkskScBPZBf7nrSkelwv9kSKsjHfHbFlsmVYd8Uj0IJL/s400/065+bici+robada.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fa una eternitat vaig estar vivint uns mesos a Holanda gaudint d'una beca Erasmus. El primer que vaig haver de fer per agafar el ritme de vida local va ser, òbviament, aconseguir el mitjà de transport per excel·lència al país: una bicicleta. Seguint les recomanacions de l'estudiant-tutora que em va assignar la Universitat, vaig dirigir-me a la botiga més propera a comprar una bicicleta preciosa, de color blau.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La bici em va durar dos dies. Literalment. Va ser el temps que els lladres van trigar a trencar el potent candau que havia comprat i fer-la desaparèixer. El mateix temps que vaig trigar jo a entendre que part del procés d'adaptació consistia en entrar al mercat negre de bicicletes de "segona mà", per més ràbia que em fés.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però això és un blog de coses de Barcelona, no d'Holanda, direu! I teniu tota la raó. És que aquesta imatge d'un candau trencat o una peça d'una bici lligada a un pal perquè la resta l'han pispat, </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">és ben típica de la nostra ciutat. Tot i que no exclusiva, és clar.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Hace una eternidad estuve viviendo unos meses en Holanda disfrutando de una beca Erasmus. Lo primero que tuve que hacer para coger el ritmo de vida local fue, obviamente, conseguir el medio de transporte por excelencia en el país: una bicicleta. Siguiendo las recomendaciones de la estudiante-tutora que me asignó la Universidad, me dirigí a la tienda más cercana a comprar una bicicleta preciosa, de color azul.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>La bici me duró dos días. Literalmente. Fue el tiempo que los ladrones tardaron en romper el potente candado que me había comprado y hacerla desaparecer. El mismo tiempo que tardé en entender que parte del proceso de adaptación consostía en entrar en el mercado negro de bicicletas de "segunda mano", por más rabia que me diera.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Pero esto es un blog de cosas de Barcelona, no de Holanda, diréis! Y tenéis toda la razón. es que estaimagen de un candado roto o una pieza de bici atada a un palo porque el resto se lo han robado, es bien típica de nuestra ciudad. Aunque no exclusiva, claro. </i></span><br />
</div>
Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-6898318254481219075.post-65410709373476679062013-04-23T17:38:00.000+02:002013-04-23T17:38:02.524+02:00La Rambla el dia de Sant Jordi<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh44UV-FDG2IkrPCB8_BAEFcFLrVAkuDPQkWx5Wi3NtrCf_FQhKGv9xMZ4Cr6zg7GlqCaYWifY_Q33SSAjsURzT0hDkNwUYra6ROnYqG2bzxM7vQpezMZMQlm44V1DXuWiFYPz5zJ9F3Bmv/s1600/064+sant+jordi.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="La Rambla Sant Jordi " border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh44UV-FDG2IkrPCB8_BAEFcFLrVAkuDPQkWx5Wi3NtrCf_FQhKGv9xMZ4Cr6zg7GlqCaYWifY_Q33SSAjsURzT0hDkNwUYra6ROnYqG2bzxM7vQpezMZMQlm44V1DXuWiFYPz5zJ9F3Bmv/s400/064+sant+jordi.JPG" title="La Rambla Sant Jordi" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En aquest bloc intento recollir aquelles coses que siguin no només barcelonines, sinó també dels barcelonins. I n'hi ha moltes. De grans i de petites, de les que surten a les guies turístiques i de les que només nosaltres coneixem.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I no sé si coincidireu amb mi, però ja fa uns quants anys que els barcelonins hem anat perdent determinats espais que han anat sent ocupats progressivament per turistes i més turistes. La Rambla n'és un exemple claríssim. Ja no sé quant temps fa que no em passa pel cap anar a la Rambla simplement a passejar, cosa que sí que feia quan era (més) jove. ;)</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però aquest fenomen, que en certa manera és símptoma dels temps que vivim, i sense el qual, en realitat, aquest bloc no existiria, té la seva excepció un dia l'any.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I aquest dia és avui. La diada de Sant Jordi. El nostre dia. El dia que la Rambla torna a ser nostra.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>En este blog intento recoger esas cosas que sean no sólo barcelonesas, sino también de los barceloneses. Y hay muchas. Grandes y pequeñas, de las que salen en las guías turísticas y las que sólo nosotros conocemos.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Y no sé si coincidiréis conmigo, pero hace unos cuantos años que los barceloneses hemos ido perdiendo determinados espacios que han sido ocupados progresivamente por turistas y más turistas. La Rambla es un ejemplo clarísimo. Ya no sé cuánto tiempo hace que no se me pasa por la cabeza ir a la Rambla simplemente a pasear, cosa que sí que hacía cuando era (más) joven. ;)</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Pero este fenómeno, que en cierta manera es síntoma de los tiempos que vivimos, y sin el cual, en realidad, este blog no existiría, tiene su excepción un día al año.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Y ese día es hoy. El día de Sant Jordi. Nuestro día. El día que la Rambla vuelve a ser nuestra.</i></span><br />
<br /></div>
Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-6898318254481219075.post-18774415488917984592013-04-17T17:18:00.000+02:002013-09-06T17:41:17.667+02:00El mural de Miró a l'aeroport<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjppc1n7BSV5mripn1Yk1zQbSnQn5bLO2GnA_Qj4yxoz625Yso0GaPGdt4d_aUWpYCrYlew6IpKSstIpU1ZmXPnsjllOnV4p_ZEtD5aRth-IIdVlNRxdZHKR6N88kGrXiKC5ivETuyus58s/s1600/063+miro+aeroport.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjppc1n7BSV5mripn1Yk1zQbSnQn5bLO2GnA_Qj4yxoz625Yso0GaPGdt4d_aUWpYCrYlew6IpKSstIpU1ZmXPnsjllOnV4p_ZEtD5aRth-IIdVlNRxdZHKR6N88kGrXiKC5ivETuyus58s/s400/063+miro+aeroport.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Des que es va inaugurar la T1 de l'aeroport del Prat, l'activitat de l'antiga terminal ha quedat bàsicament reduïda a les companyies de baix cost i a les aerolínies no adscrites a cap aliança. Així doncs, el gruix dels passatgers que arriben a Barcelona per via aèria ho fan a través d'un edifici modern, blanc, impecablement fotogènic, però on no hi podran gaudir d'una obra d'art que ens donava la benvinguda quan tornàvem a casa: el mural de Miró.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L'any 1968 un dels nostres artistes més reconeguts mundialment va decidir dedicar i donar quatre grans obres a la ciutat on va néixer: l'escultura "Dona i Ocell" del Parc de l'Escorxador, el mosaic del Pla de l'Os a la Rambla, la pròpia Fundació Miró i aquest mural de ceràmica que es va instal·lar a la façana del que ara es coneix com a T2.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Veure el mural de Miró sempre ha estat associat a alguna cosa especial: una benvinguda, un comiat, un viatge, una retrobada, una tornada a casa...si el mural pogués parlar segur que explicaria milers d'històries de tota mena!</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Desde que se inauguró la T1 del aeropuerto de El Prat, la actividad de la antigua terminal ha quedado básicamente reducida a las compañías de bajo coste y a las aerolíneas no adscritas a ninguna alianza. Así pues, el grueso de los pasajeros que llegan a Barcelona por vía aérea lo hacen a través de un edificio moderno, blanco, impecablemente fotogénico, pero donde no podrán disfrutar de una obra de arte que nos daba la bienvenida cuando volvíamos a casa: el mural de Miró.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>En el año 1968 uno de nuestros artistas más reconocidos mundialmente decidió dedicar y donar cuatro obras a la ciudad en la que nació: la escultura "Mujer y pájaro" del Parc de l'Escorxador, el mosaico del Pla de l'Os en la Rambla, la propia Fundación Miró y este mural de cerámica que se instaló en la fachada de la que ahora se conoce como T2.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Ver el mural de Miró siempre se ha asociado a alguna cosa especial: una bienvenida, una despedida, un viaje, un reencuentro, una vuelta a casa...si el mural pudiera hablar seguro que explicaría miles de historias de todo tipo!</i></span><br />
<br /></div>
Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-6898318254481219075.post-32787734962651305852013-04-04T13:50:00.000+02:002013-08-26T12:34:05.941+02:00Les Rondes<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB0LblKZz-PvapjlyFvWNxoQ5r36upaXHpExOdkvDJ0dGSuBMZhQYC5wsT2G3P4a6hMusdnP0dqcb2uD_Uv2QYbz89yeRNiEOJ3yBTXdrcjQFdfs1lcEHrju2CYR8MpwF0ulDyPaIUfjQ6/s1600/rondes.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB0LblKZz-PvapjlyFvWNxoQ5r36upaXHpExOdkvDJ0dGSuBMZhQYC5wsT2G3P4a6hMusdnP0dqcb2uD_Uv2QYbz89yeRNiEOJ3yBTXdrcjQFdfs1lcEHrju2CYR8MpwF0ulDyPaIUfjQ6/s400/rondes.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els que vam començar a conduir a partir dels anys 90 no ens podem imaginar Barcelona sense les Rondes. I és que aquestes dues vies de circumval·lació de la ciutat es van crear, com tantes altres coses, amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992. </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Són 35 quilòmetres que es reparteixen entre les dues rondes i els dos nusos als extrems, que ajuden a distribuir el trànsit que es mou per Barcelona i la seva àrea metropolitana.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com a ususari habitual de la Ronda del Litoral conec les seves limitacions. Sé que han estat criticades per la seva sinistralitat i perquè no contribueixen a fomentar el transport sostenible. També sé que hi ha molts quilòmetres sense voreres, que les vies d'incorporació són sovint curtes i perilloses i que es generen retencions molt habituals en alguns trams. Retencions que, tot sigui dit, poden arribar a ser desesperants en cas d'operació sortida o quan hi ha un vehicle avariat ocupant un carril.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ara bé, no em vull ni imaginar com seria el trànsit per la ciutat si tota aquesta quantitat de vehicles que absorbeixen les rondes haguessin de passar pel centre de Barcelona!</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Los que empezamos a conducir a partir de los años 90 no nos podemos imaginar Barcelona sin las Rondas. Y es que estas dos vías de circunvalación de la ciudad se crearon, como tantas otras cosas, con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992. Son 35 kilómetros que se reparten entre las dos rondas y los dos nudos en sus extremos, que ayudan a distribuir el tráfico que se mueve por Barcelona y su àrea metropolitana.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Como usuario habitual de la Ronda del Litoral conozco bien sus limitaciones. Sé que han sido criticadas por su sinistralidad y porque no contribuyen a fomentar el transporte sostenible. También sé que hay muchos kilómetros sin arcén, que las vías de incorporación son a menudo cortas y peligrosas y que se generan retenciones muy habitualmente en algunos tramos. Retenciones que, dicho sea de paso, pueden llegar a ser desesperantes en caso de operación salida o cuando hay un vehículo averiado ocupando un carril</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Eso sí, no me quiero ni imaginar cómo sería el tráfico por la ciudad si toda esta cantidad de vehículos que absorben las rondas tuvieran que pasar por el centro de Barcelona!</i></span><br />
<br /></div>
Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-6898318254481219075.post-26675878737389745832013-03-13T17:33:00.000+01:002013-03-13T17:33:03.257+01:00El Bicing<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7YuII2FH8aE3err-hyNlHnMcjgE-_2ED1xi-tw-9DAAQffszbmBvCYCGw8_ANYG0IaS32dvJeJiRJCQ5t1hNz3GIkn5KsPE72rMBGKJHTgvf2Xn9vGkNSJL7rlVvoFnuIzS0S2bbMCuvA/s1600/061+bicing.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7YuII2FH8aE3err-hyNlHnMcjgE-_2ED1xi-tw-9DAAQffszbmBvCYCGw8_ANYG0IaS32dvJeJiRJCQ5t1hNz3GIkn5KsPE72rMBGKJHTgvf2Xn9vGkNSJL7rlVvoFnuIzS0S2bbMCuvA/s400/061+bicing.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan es va inaugurar el servei de Bicing al 2007 em vaig afanyar a apuntar-m'hi. Jo, que havia patit el robatori de diverses bicicletes als carrers de la ciutat, vaig trobar que era la millor iniciativa que podia posar en marxa l'Ajuntament per impulsar un transport econòmic, saludable i no contaminant. I tot i que el servei va estar a punt de morir d'èxit poc després de la seva inauguració, quan les bicicletes es trencaven i els anclatges semblaven anar tots malament, a dia d'avui continuo sent-ne usuari habitual.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Han passat només (o ja, segons es miri) sis anys i no em negareu que el Bicing s'ha convertit en una imatge de Barcelona com la que més. Deixant de banda les queixes dels vianants per l'incivisme d'alguns ciclistes i les queixes dels ciclistes per la manca de carrils-bici en condicions, hem d'admetre que el sistema de bicicletes públiques ha passat a ser una "Cosa de Barcelona" de les que intento destacar a aquest blog.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Cuando se inauguró el servicio de Bicing en 2007 me apunté a toda prisa. Yo, que había sufrido el robo de varias bicicletas en las calles de la ciudad, pensé que era la mejor iniciativa que podía poner en marcha el Ayuntamiento para impulsar un transporte económico, saludable y no contaminante. Y aunque el servicio estuvo a punto de morir de éxito poco después de su inauguración, cuando las bicicletas se rompían y todos los anclajes parecían funcionar, a día de hoy continuo siendo usuario habitual.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Han pasado solamente (o ya, según se mire) seis años y no me negaréis que el Bicing se ha convertido en una imagen de Barcelona como la que más. Dejando a un lado las quejas de los peatones por el incivismo de algunos ciclistas y las quejas de los ciclistas por la falta de carriles-bici en condiciones, hay que admitir que el sistema de bicicletas públicas ha pasado a ser una "Cosa de Barcelona" de las que intento destacar en este blog. </i></span><br />
<br /></div>
Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-6898318254481219075.post-42441201070449955472013-03-06T08:16:00.000+01:002013-07-05T10:27:56.719+02:00Carpes de circ<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzpdigbH9cNEqSz6rsMiX_BTLCKsa6Gz65MOBItVspP8pdxXj3rQH3zOahDcTpsPs7iLLqLxXCjy4qtAcVaeZgUiSTJ5K0933zsFp4UkV6KVkuERAS9aTrsomO_81CqlSHj4jU2LDVRerH/s1600/060+circ.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzpdigbH9cNEqSz6rsMiX_BTLCKsa6Gz65MOBItVspP8pdxXj3rQH3zOahDcTpsPs7iLLqLxXCjy4qtAcVaeZgUiSTJ5K0933zsFp4UkV6KVkuERAS9aTrsomO_81CqlSHj4jU2LDVRerH/s400/060+circ.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Heu anat mai al circ a Barcelona? Jo sí, però de gran i a un d'aquests circs "moderns" enfocats més aviat al públic adult. La veritat és que m'hagués agradat haver-hi anat de nen, a un d'aquests circs de tota la vida, d'aquells que munten i desmunten les seves carpes als pocs espais oberts que queden a la ciutat.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquells circs on els artistes arriben en camions i furgonetes, d'aquells que exerceixen una fascinació entre els que no portem una vida a la carretera, que ens fa preguntar-nos com deu ser viure en una comunitat tan especial, una família nòmade.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El cert és que els circs han canviat moltíssim des que era petit. Per sort, encara ens visiten, i que consti que m'agrada que es vagin adaptant als nous temps. I per cert, ja fa un temps que funciona al Parc del Fòrum <a href="http://www.lacentraldelcirc.cat/">La Central del Circ</a>, un espai per a la creació d'espectacles de circ que va impulsar l'Ajuntament, i on també imparteixen cursos de formació, per si algú s'hi anima!</span><br />
<br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>¿Habéis ido alguna vez al circo en Barcelona? Yo sí, pero de grande y a uno de esos circos "modernos" enfocados más bien al público adulto. La verdad es que me habría gustado haber ido de niño, a uno de esos circos de toda la vida, de esos que montan y desmontan sus carpas en los pocos espacios abiertos que quedan en la ciudad.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Esos circos en que los artistas llegan en camiones y furgonetas, de esos que ejercen una fascinación entre los que no llevamos una vida en la carretera, que nos hace preguntarnos cómo debe de ser vivir en una comunidad tan especial, una familia nómada.</i></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i><span style="color: #666666;">Lo cierto es que los circos han cambiado muchísimo desde que yo era pequeño. Por suerte, todavía nos visitan, y que conste que me gusta que se vayan adaptando a los nuevos tiempos. Y por cierto, ya hace un tiempo que funciona en el Parc del Fòrum <a href="http://www.lacentraldelcirc.cat/">La Central del Circ</a>, un espacio para la creación de espectáculos de circo que impulsó el Ayuntamiento, y donde también imparten cursos de formación, por si alguien se anima!</span></i></span><br />
<br /></div>
Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-6898318254481219075.post-52834192953212236522013-02-20T12:05:00.000+01:002013-05-22T17:07:42.820+02:00Sant Felip Neri<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlayWXJNupp-3o55mzr1CiYxKexkQf603WKk_qAIr4AkolZ_qkqfCy8NDdK1eyEIXHMo-E09ggWoGYZx-pQryliBB9f_cJ7tABWSp90-U94vn3mzuv_CgbZ0R-cqaywPhZOonFufRsPF_C/s1600/059+sant+felip+neri.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Sant Felip Neri" border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlayWXJNupp-3o55mzr1CiYxKexkQf603WKk_qAIr4AkolZ_qkqfCy8NDdK1eyEIXHMo-E09ggWoGYZx-pQryliBB9f_cJ7tABWSp90-U94vn3mzuv_CgbZ0R-cqaywPhZOonFufRsPF_C/s400/059+sant+felip+neri.JPG" title="Sant Felip Neri" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La plaça de Sant Felip Neri és un dels nostres secrets més ben guardats. Encara que cada cop és més freqüentada per turistes, sorprèn trobar aquest petit oasi al bell mig de Ciutat Vella. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sant Felip Neri és un d'aquells indrets on es pot respirar la Història de Barcelona en directe. L'església d'estil barroc, les cases renaixentistes...i les marques de metralla a la façana de l'església.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Que no us enganyin: no es tracta de testimoni d'afusellaments a religiosos durant la Guerra Civil, com alguns ens han volgut fer creure. Aquestes cicatrius les van causar les bombes que l'aviació del bàndol Nacional, amb ajuda de l'exèrcit feixista italià va llençar sobre Barcelona ara fa 75 anys. El bombardeig, que es va fer en dues tongades per tal de fer-lo més mortífer, va ser un dels primers que es va fer sobre la població civil enlloc d'atacar objectius militars, i va causar centenars de morts a tota Barcelona. Només a Sant Felip Neri van morir 42 persones, moltes de les quals eren nens que s'intentaven refugiar de les bombes al soterrani de l'església.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tots els edificis de la zona van quedar destruïts, quedant només en peu la façana de l'església, i posteriorment es va reconstruir la zona, fent la plaça, adaptant dues façanes renaixentistes per crear dos accessos, aprofitant edificis que havien estat sacrificats quan es va obrir la Via Laietana i el pla de la Catedral.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">És fonamental que la plaça de Sant Felip Neri sigui sent l'oasi que és ara, i també ho és que no oblidem el què va passar i respectem les víctimes explicant la veritat del que va succeir aquí.</span><br />
<br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>La plaza de Sant Felip Neri es uno de nuestros secretos mejor guardados. Aunque cada vez es más frecuentada por turistas, sorprende encontrar este pequeño oasis en medio de Ciutat Vella.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Sant Felip Neri es uno de esos lugares donde se puede respirar la Historia de Barcelona en directo. La iglesia de estilo barroco, las casa renacentistas...y las marcas de metralla en la fachada de la iglesia.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Que no os engañen: no se trata del testimonio de fusilamientos a religiosos durante la Guerra Civil, como algunos nos han intentado hacer creer. Estas cicatrices las causaron las bombas que la aviación del bando Nacional, con ayuda del ejército fascista italiano lanzó sobre Barcelona ahora hace 75 años. El bombardeo, que se hizo en dos turnos con la intención de hacerlo más mortífero, fue uno de los primeros que se hizo sobre la población civil en lugar de atacar objetivos militares, y causó cientos de muertos en toda Barcelona. Sólo en Sant Felip Neri murieron 42 personas, muchas de las cuales eran niños que se intentaban refugiar de las bombas en el subsuelo de la iglesia.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Todos los edificios de la zona quedaron destruidos, quedando sólo en pie la fachada de la iglesia, y posteriormente se reconstruyó la zona, haciendo la plaza, adaptando dos fachadas renacentistas para crear dos accesos, aprovechando edificios que habían sido sacrificados cuando se abrió la Via Laietana y el Pla de la Catedral.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Es fundamental que la plaza de Sant Felip Neri siga siendo el oasis que es ahora, y también lo es que no olvidamos lo que pasó y respetemos a la víctimas explicando la verdad de lo que sucedió aquí.</i></span><br />
<br />
<br /></div>
Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-6898318254481219075.post-57033660566084075822013-02-06T08:30:00.000+01:002013-02-06T08:30:06.014+01:00Les remuntes de l'Eixample<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRJxIqe1hFRhmG4Wiouk7BV0_RvY-rMYz49_UsNdbuGjwtZXON20peRoB7TcL6Vpy6V3ONfB33DNeXOLEwoOyo6171pknZT0r4HHf6FWxiWNtNSSlpU0dHbYyxiFZdYzL-C3JmHn0b6KUT/s1600/058+remunta.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Remunta Eixample" border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRJxIqe1hFRhmG4Wiouk7BV0_RvY-rMYz49_UsNdbuGjwtZXON20peRoB7TcL6Vpy6V3ONfB33DNeXOLEwoOyo6171pknZT0r4HHf6FWxiWNtNSSlpU0dHbYyxiFZdYzL-C3JmHn0b6KUT/s400/058+remunta.JPG" title="Remonte Eixample" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sovint dic que en aquest blog no només hi caben les coses que ens agraden de Barcelona, sinó també aquelles que ens semblen <a href="http://cosesdebarcelona.blogspot.com.es/2012/06/xancles-i-mitjons.html">lletges</a>, <a href="http://cosesdebarcelona.blogspot.com.es/2012/10/correspondencia-l3-l4-passeig-de-gracia.html">incòmodes</a> i fins i tot <a href="http://cosesdebarcelona.blogspot.com.es/2012/02/els-coloms-de-la-placa-catalunya.html">fastigoses</a>.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I un bon exemple de cosa ben barcelonina i ben lletja són les remuntes que s'han fet sobre molts edificis de l'Eixample. Ja sabem que no hem estat especialment curosos en respectar el pla Cerdà tal i com estava concebut, i que durant una època es va voler treure el màxim rendiment d'un sòl que es considerava en part desaprofitat. Així, aprofitant la millora i abaratiment de tècniques constructives en alçada, i amb la necessària connivència dels poders polítics, molts propietaris i constructors van aprofitar per guanyar dos. tres, quatre o fins i tot cinc plantes, com és el cas de l'edifici de la foto.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Un cop fet el mal ja és pràcticament impossible recuperar l'edifici tal com era originalment, perquè els pisos estan ocupats de manera totalment legal, així que ens hem anat acostumant a les remuntes. Si al menys estiguessin fetes amb bon gust!</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>A menudo digo que en este blog no sólo caben las cosas que os gustan de Barcelona, sino también aquellas que nos parecen <a href="http://cosesdebarcelona.blogspot.com.es/2012/06/xancles-i-mitjons.html">feas</a>, <a href="http://cosesdebarcelona.blogspot.com.es/2012/10/correspondencia-l3-l4-passeig-de-gracia.html">íncómodas</a> e incluso <a href="http://cosesdebarcelona.blogspot.com.es/2012/02/els-coloms-de-la-placa-catalunya.html">asquerosas</a>.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Y un buen ejemplo de cosa bien barcelonesa y bien fea son los remontes que se han hecho sobre muchos edificios del Eixample, Ya sabemos que no hemos sido especialmente cuidadosos en respectar el plan Cerdà tal y como estaba concebido, y que durante una época se quiso sacar el máximo rendimiento de un suelo que se consideraba en parte desaprovechado. Así, aprovechando la mejora y abaratamiento de las técnicas contructivas en altura, y con la necesaria connivencia de los poderes políticos, muchos propietarios y constructores aprovecharos para ganar dos, tres, cuatro y hasta cinco plantas, como es el caso del edificio de la foto.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Una vez hecho el mal ya es prácticamente imposible recuperar el edificio tal y como era originalmente, porque los pisos están ocupados de manera totalmente legal, así que nos hemos ido acostumbrando a los remontes. Si a menos estuvieran hechas con buen gusto!</i></span><br />
</div>
Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-6898318254481219075.post-43366902590764332372013-01-21T12:16:00.000+01:002013-04-16T09:42:57.720+02:00Els Encants Vells<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJTyyvkrTF25biklRRHiAit7Que9DO2fBKgivUBcC-X3zRLJKBWVoWs0BYNyMtm1XM993Ms82N8tu_LiS8YIldJY1hPYYQeNbKA75-YeFm_u7AnrEc2C-TMxlILFMRUcylhYGLQBSyjLHW/s1600/057+encants+vellsbis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJTyyvkrTF25biklRRHiAit7Que9DO2fBKgivUBcC-X3zRLJKBWVoWs0BYNyMtm1XM993Ms82N8tu_LiS8YIldJY1hPYYQeNbKA75-YeFm_u7AnrEc2C-TMxlILFMRUcylhYGLQBSyjLHW/s1600/057+encants+vellsbis.jpg" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Feia força temps que no anava a fer un volt pel Mercat Fira de Bellcaire, o sigui pels Encants Vells, i he d'admetre que em vaig quedar sorprès de la seva vitalitat, especialment per tractar-se d'un matí de dia laborable. El mercat bullia de visitants, curiosos i paradistes. He de dir, això sí, que la idea que portava al cap era lleugerament més romàntica que allò que em vaig trobar.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sigui com sigui, la qüestió és que el mercat dels Encants Vells segueix igual de viu que sempre, i la idea és que continuï així quan, durant aquest any 2013 s'inauguri el mercat dels Nous Encants, que ha de doblar la superfície de la fira i facilitar l'accés als comerciants i visitants, i la càrrega i descàrrega de mercaderies.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En quasevol cas, la Fira de Bellcaire, que es celebra com a mínim des del segle XIV, és un dels mercats més antics d'Europa, així que ben poques coses hi ha més barcelonines. I és que....</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">qui no té o ha tingut algun objecte dels Encants Vells? Jo recordo haver-hi comprat fa ja uns quants anys un matalàs d'escuma que encara conservo. Per cert, que no el penso canviar, que quan tinc convidats que hi dormen em comenten que és comodíssim!</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGBBbRt9qUzfMTqeUyOxR_8PqlVKUbsxsPXJuWvUoZ5kLHsPn2qj0HAzE5YptR5kiW3GgskHfsc0_E1kx8EbuCCVuqEfXnSKX5j2oZMIZNQFKmGaFeZ0u3Pi-uTfpyimfUsOVPBEkNW3rc/s1600/057+encants+vells-1.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGBBbRt9qUzfMTqeUyOxR_8PqlVKUbsxsPXJuWvUoZ5kLHsPn2qj0HAzE5YptR5kiW3GgskHfsc0_E1kx8EbuCCVuqEfXnSKX5j2oZMIZNQFKmGaFeZ0u3Pi-uTfpyimfUsOVPBEkNW3rc/s320/057+encants+vells-1.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i><span style="color: #666666;">Hacía bastante tiempo que no iba a dar una vuelta por el Mercat Fira de Bellcaire, o sea por los Encants Vells, y tengo que admitir que me quedé sorprendido de su vitalidad, especialmente para tratarse de una mañana de un día laborable. El mercado hervía de visitantes, curiosos y vendedores. Tengo que decir, eso sí, que la idea que llevaba en la cabeza era ligeramente más romántica de lo que me encontré.</span></i></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i><span style="color: #666666;">Sea como sea, la cuestión es que el mercado dels Encants Vells sigue igual de vivo que siempre, y la idea es que continue así cuando, durante este año 2013 se inaugure el mercado dels Nous Encants, que tiene que doblar la superficie de la feria y facilitar el acceso a los comerciantes y visitantes, y la carga y descarga de mercaderías.</span></i></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i><span style="color: #666666;">De cualquier forma, la Fira de Bellcaire, que se celebra como mínimo desde el siglo XIV, es uno de los mercados más antiguos de Europa, así que hay pocas cosas más barcelonesas. Y es que...quién no tiene o ha tenido algún objeto del mercado de Encants Vells? Yo recuerdo haber comprado hace ya unos cuantos años un colchón de espuma que todavía conservo. Por cierto, que no lo pienso cambiar, que cuando tengo invitados que duermen en él me comentan que es comodísimo!</span></i></span></div>
Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-6898318254481219075.post-32472126510756399232013-01-03T17:03:00.000+01:002013-01-03T19:31:41.972+01:00Skaters al MACBA<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoMtglpes52wZ-lByg3W8e4-lt0_SkmN-A-RhjmAX3f6FuXXo5KoR2J6hHK6DIxhcc2Sig3NpdEXpIi9iWC8qWgBEu8Bn-hxX6dgl-aCgQS3fY_uxxciOWKysBC-4DpjB2b5gjDM1x06RL/s1600/056+skaters+MACBA.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="skaters MACBA" border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoMtglpes52wZ-lByg3W8e4-lt0_SkmN-A-RhjmAX3f6FuXXo5KoR2J6hHK6DIxhcc2Sig3NpdEXpIi9iWC8qWgBEu8Bn-hxX6dgl-aCgQS3fY_uxxciOWKysBC-4DpjB2b5gjDM1x06RL/s400/056+skaters+MACBA.JPG" title="skaters MACBA" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<span style="letter-spacing: 0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pel que diuen, la ciutat ideal pels patinadors seria una que tingués bon clima i moltes hores de sol, que fos compacte, amb un cert pendent i amb molts elements de mobiliari urbà. Us sona la descripció?</span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En aquesta ciutat ideal pels <i>skaters</i>, seria perfecte una plaça ben ampla, per poder moure’s amb llibertat, però que comptés amb desnivells, escales, baranes, vorades i bancs. Ah, i a ser possible que tingués també un element arquitectònic destacat per poder-hi fer bones fotos!</span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">És evident que els <i>skaters</i> han trobat els seus somnis fets realitat a la plaça dels Àngels de Barcelona, la que es troba al costat del MACBA, fins al punt que s’ha convertit en un punt de referència i trobada mundial per als aficionats al patinatge.</span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Passant per alt els problemes de convivència que hagin pogut sorgir per la presència dels patinadors, és evident que han transformat la plaça en un espai únic, diferent, amb caràcter propi. I d’això es tracta, no?</span></span><br />
<div style="min-height: 14px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></span></div>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Por lo que cuentan, la ciudad ideal para los patinadores sería una que tuviera buen clima y muchas horas de sol, que fuera compacta, con una cierta pendiente y muchos elementos de mobiliario urbano. Os suena la descripción?</i></span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>En esta ciudad ideal para los skaters, sería perfecta una plaza bien ancha, para poder moverse con libertad, pero que contara con desniveles, escaleras, barandillas, bordillos y bancos. Ah, y a ser posible que tuviera también un elemento arquitectónico destacado para poder hacer buenas fotos!</i></span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Es evidente que los skaters han encontrado sus sueños hechos realidad en la plaça dels Àngels de Barcelona, la que se encuentra al lado del MACBA, hasta el punto que se ha convertido en un punto de encuentro y referencia mundial para los aficionados al patinaje.</i></span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: #666666;"><i>Pasando por alto los problemas de convivencia que hayan podido surgir por la presencia de los patinadores, es evidente que han transformado la plaza en un espacio único, diferente, con carácter propio. Y de eso se trata, no?</i></span> </span></span></div>
Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-6898318254481219075.post-77243602081006509542012-12-27T17:48:00.000+01:002013-04-04T10:41:48.678+02:00La Central Tèrmica del Besòs<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIr8-kmhGjdTGzDVNvPBnwJZ-Ib5ZsoMlmX_j0ex849cn1IwH1PO4jMWASHfXBdoejETwb-VCTcp7RJar1I4RVuIqmbO-KFvi8Jq0fOm6G65stx4u-IyY9nEuAw4YGvNuxcSy2_TidsauN/s1600/055+central+termica+Besos.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Central Tèrmica Besòs" border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIr8-kmhGjdTGzDVNvPBnwJZ-Ib5ZsoMlmX_j0ex849cn1IwH1PO4jMWASHfXBdoejETwb-VCTcp7RJar1I4RVuIqmbO-KFvi8Jq0fOm6G65stx4u-IyY9nEuAw4YGvNuxcSy2_TidsauN/s400/055+central+termica+Besos.JPG" title="Central Térmica Besòs" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fa un parell de dies vaig estar passejant pel Parc Fluvial del Besòs, un espai recuperat d'aigua, lleure i natura, al llarg de la desembocadura del riu.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan passeges per aquella zona és inevitable notar la presència de la Central Tèrmica, amb les seves tres imponents xemeneies. Tot i no estar al terme municipal de Barcelona, és evident que la seva singularitat i potència visual han marcat el paisatge del litoral nord de la ciutat des que es van construir als anys 70. </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I és que no resultaria fàcil que tres xemeneies de 200 metres d'alçada passessin desapercebudes.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La central ha estat polèmica des del seu naixement fins avui mateix, que ja es troba en fase de demolició parcial. La seva construcció va generar moltes protestes, que fins i tot van causar un mort. Durant les dècades de funcionament, la central generava pluges negres als municipis de Sant Adrià i Badalona, que embrutaven els cotxes i la roba estesa. I al 2008, quan ja estava decidit el seu tancament, els veïns de Sant Adrià van decidir en referèndum conservar les tres xemeneies de la central com a símbol d'identitat de la ciutat, encara que </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">la participació en la votació va ser molt baixa.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tot i que en principi han de servir per acollir-hi un equipament públic, el seu futur ara mateix és molt incert, en part degut a la falta de finançament, i hi ha moltes veus que opinen que caldria demolir definitivament les xemeneies i recuperar el paisatge el més natural possible. Com ho veieu vosaltres?</span><br />
<br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Hace un par de días estuve paseando por el Parc Fluvial del Besòs, un espacio recuperado de agua, ocio y naturaleza, al largo de la desembocadura del río.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Cuando paseas por esa zona es inevitable notar la presencia de la Central Térmica, con sus tres imponentes chimeneas. Pese a no estar en el término municipal de Barcelona, es evidente que su singularidad y potencia visual han marcado el paisaje del litoral norte de la ciudad desde que se construyeron en los años 70. Y es que no resultaría fácil que tres chimeneas de 200 metros de altura pasaran desapercibidas.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>La central ha sido polémica desde su nacimiento hasta hoy mismo, que ya está en fase de demolición parcial. Su construcción generó muchas protestas, que incluso causaron un muerto. Durante las décadas de funcionamiento, la central generaba lluvias negras en los municipios de Sant Adrià y Badalona, que ensuciaban los coches y la ropa tendida. Y en 2008, cuando ya estaba decidido su cierre, los vecinos de Sant Adrià decidieron en referèndum conservar las tres chimeneas de la central como símbolo de identidad de la ciudad, aunque la participación en la votación fue muy baja.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Aunque en principio tienen que servir para acoger un equipamiento público, su futuro ahora mismo es muy incierto, en parte debido a la falta de financiación, y hay muchas voces que opinan que habría que demoler definitivamente las chimeneas y recuperar el paisaje lo más natural posible. ¿Cómo lo veis vosotros?</i></span></div>
Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-6898318254481219075.post-83953221977625685512012-12-19T19:34:00.000+01:002012-12-19T19:34:29.312+01:00Els Taxis<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSy8EKGXIfXujCdjH2uc9RIZVvAaxD-oP_4_gRd_B0-hDiAYo10tBs9tCdTorQ6UsjHaEuqABrh3beF6s44wqXD45qxWxVhtOzVSwstKBBf7K_i9gDNLjUiUrzEI-6yZr53PM7CVw3W6mR/s1600/054+taxis.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSy8EKGXIfXujCdjH2uc9RIZVvAaxD-oP_4_gRd_B0-hDiAYo10tBs9tCdTorQ6UsjHaEuqABrh3beF6s44wqXD45qxWxVhtOzVSwstKBBf7K_i9gDNLjUiUrzEI-6yZr53PM7CVw3W6mR/s400/054+taxis.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<span style="letter-spacing: 0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan era petit em pensava que els taxis només podien grocs i negres. Més tard vaig descobrir que en realitat a la majoria de ciutats són de color blanc, i com a molt tenen un escut o una franja de color per poder distingir-los. Després vaig saber que hi ha altres ciutats on els taxis comparteixen els colors amb els nostres, com a Buenos Aires, Montevideo i Mumbai, però són l’excepció.</span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’any 1906 van aparèixer els primers taxis motoritzats a Barcelona, amb una única parada a la Rambla, i van conviure amb els antics cotxes de cavalls de lloguer. Els vehicles motoritzats es van anar imposant i en un moment donat es va decidir que havien de lluir a la zona posterior una franja de color groc, blau o vermell segons la seva tarifa. Però l’any 1934 es va voler posar una mica d’ordre al sector i es van unificar les tarifes i els colors, de manera que es va adoptar el groc com a identifiicació comú. D’aquí deriven els colors actuals dels nostres taxis, amb les portes grogues i la resta bàsicament negre.</span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com a curiositat diré que l’impulsor de la mesura va ser Jaume Vachier, un regidor de l’Ajuntament, que va intentar ordenar el caòtic trànsit de Barcelona a partir dels anys 20, i va projectar aparcaments subterranis, va fer col·locar el primer pas de vianants (a Balmes-Provença) i més tard el primer semàfor a la mateixa cruïlla. </span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ara hi ha una directriu europea que suggereix que els taxis es pintin de color cru, com els d’Alemanya. Per sort, de moment no ho compleix gairebé ningú. Us imagineu quin drama seria que desapareguin els taxis grocs i negres?</span></span><br />
<div style="min-height: 14px;">
<br /></div>
<i><span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Cuando era pequeño pensaba que los taxis sólo podían ser amarillos y negros. Más tarde descubrí que en realidad en la mayoría de ciudades son de color blanco, y como mucho tienen un escudo o una franja de color para poder distinguirlos. Después supe que hay otras ciudades donde los taxis comparten colores con los nuestros, como en Buenos Aires, Montevideo y Mumbai, pero son una excepción.</span></i><br />
<i><span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En 1906 aparecieron los primeros taxis motorizados de Barcelona, con una única parada en la Rambla, y convivieron con los antiguos coches de caballos de alquiler. Los vehículos motorizados se fueron imponiendo y en un momento dado se decidió que debían lucir en la parte trasera una franja de color amarillo, azul o roja según su tarifa. Pero en 1934 es quiso poner un poco de orden en el sector y se unificaron las tarifas y los colores, de manera que se adoptó el amarillo como seña de identidad común. De aquí derivan los colores actuales de nuestros taxis, con las puertas amarillas y el resto básicamente negro.</span></i><br />
<i><span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Como curiosidad, decir que el impulsor de la medida fue Jaume Vachier, un concejal del Ayuntamiento, que intentó ordenar el caótico tráfico de Barcelona a partir de los años 20, y proyectó aparcamientos subterráneos, hizo colocar el primer paso de peatones (en Balmes-Provença) y más tarde el primer semáforo en el mismo cruce de calles.</span></i><br />
<i><span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ahora hay una directriz europea que sugiere que los taxis se pinten de color crudo, como los de Alemania. Por suerte, de momento no lo cumple casi nadie. Os imagináis que drama sería que desaparecieran los taxis amarillos y negros?</span></i></div>
Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-6898318254481219075.post-33748884670589141972012-12-05T17:17:00.000+01:002012-12-05T17:17:00.120+01:00Trencadís<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhElBzwjDEL2Fsmp0D83MxuGKfi1n3PFspkiS9tHaun5UAAxq1jG5hiTZ-O-yOXDp0aI9awRPOWMaiPr746_QRB9CnnlgkCC4zILcWmi9Wdhc468JlOMLtRIUROcaSTxYclBWJdo6_mG06C/s1600/053+trencadis.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhElBzwjDEL2Fsmp0D83MxuGKfi1n3PFspkiS9tHaun5UAAxq1jG5hiTZ-O-yOXDp0aI9awRPOWMaiPr746_QRB9CnnlgkCC4zILcWmi9Wdhc468JlOMLtRIUROcaSTxYclBWJdo6_mG06C/s400/053+trencadis.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<span style="letter-spacing: 0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Durant uns anys vaig viure en un pis gran del barri de Sant Gervasi, amb una preciosa i asolellada terrassa. Al bell mig de la terrassa hi havia un banc que incorporava, a la part del darrera, una pica i una aixeta. La qüestió és que aquest banc/font estava revestit de ceràmica amb la tècnica del trencadís.</span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I és que a dia d’avui el trencadís és molt present a Barcelona a molts edificis actuals, encara que és una tècnica típica de l’arquitectura modernista. Es va utilitzar per primer cop al picador d’entrada de la finca Güell, a l’avinguda de Pedralbes, i va ser gairebé per necessitat, ja que la sinuositat del picador va obligar a trencar rajoles en trossets petits per revestir-lo. I val a dir que tot i que es considera Gaudí l’inventor de la tècnica, qui la va desenvolupar i perfeccionar va ser Josep Maria Jujol, que de fet va col·laborar amb el propi Gaudí per fer els bancs del Parc Güell, per exemple.</span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si us hi fixeu, hi ha molts exemples de trencadís per Barcelona, en elements públics i privats. És una altra de les empremtes que ens ha deixat el modernisme i hem incorporat gairebé com a signe d’identitat.</span></span><br />
<div style="min-height: 14px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></span></div>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Durante unos años viví en un piso grande del barrio de Sant Gervasi, con una preciosa y soleada terraza. En el centro de la terraza había un banco que incorporaba, en su parte trasera, un lavamanos con un grifo. La cuestión es que este banco/fuente estaba revestido de cerámica con la técnica del trencadís.</i></span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Y es que a día de hoy es trencadís está muy presente en Barcelona en muchos edificios actuales, aunque sea una técnica típica de la arquitectura modernista. Se utilizó por primera vez en el picaporte de entrada de la finca Güell, en la avenida de Pedralbes, y fue casi por necesidad, ya que la sinuosidad del picaporte obligó a romper baldosas en trocitos pequeños para poder revestirlo. Y hay que decir que a pesar de que se considera a Gaudí el inventor de la técnica, quien la desarrolló y perfeccionó fue Josep Maria Jujol, que de hecho colaboró con el propio Gaudí para hacer los bancos del Parc Güell, por ejemplo. </i></span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0px;"><span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Si os fijáis, hay muchos ejemplos de trencadís por Barcelona, en elementos públicos y privados. Es otra de las huellas que nos ha dejado el modernismo y hemos incorporado casi como un signo de identidad.</i></span></span><br />
<div>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><br /></span></div>
<br />
<br /></div>
Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6898318254481219075.post-19291829460643459642012-11-29T17:54:00.000+01:002012-11-29T17:54:00.899+01:00Llevantades<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg192rGbaUsSNT-sT7ujqt-3Q_zDyURPVLosRritneyt5Rp-eCZL_NoBRKAPz7pDjihyMGI9dbhtARZEc_UC06AcxoOMQKmjJXCJSwzo0gK9JrLsI4wuDt36YFElcO3L8PqQZue2W-uqnso/s1600/052+llevantada2.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg192rGbaUsSNT-sT7ujqt-3Q_zDyURPVLosRritneyt5Rp-eCZL_NoBRKAPz7pDjihyMGI9dbhtARZEc_UC06AcxoOMQKmjJXCJSwzo0gK9JrLsI4wuDt36YFElcO3L8PqQZue2W-uqnso/s400/052+llevantada2.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Una de les virtuts que sovint s'esmenten de Barcelona és el seu privilegiat clima, en especial pel que fa a la suavitat dels seus hiverns. I bàsicament és veritat, però de vegades ens visita un fenomen que fa que les platges es buidin de banyistes i s'omplin de surfistes. Són les llevantades!</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I és que la tramuntana té fama per la seva rauxa i intensitat, però el vent de llevant, que és més constant, de vegades embogeix i destrossa platges i passeigs marítims de la nostra costa, amb intenses pluges, baixes temperatures i fortes onades. De vegades aquesta combinació fins i tot fa aparèixer la neu a prop de la costa. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hi ha llevantades durant tot l'any, tot i que són més habituals a la tardor i la primavera. Una de les llevantades més sonades que jo recordo és la del dia de Sant Esteve de 2008, però al 1911 n'hi va haver una que va afectar tota la costa catalana i que només a Barcelona va fer 28 morts. I és que ja ho diu en <a href="http://open.spotify.com/track/2z06rFxPVVCTNJmCGJgeyI">Raimon</a>...</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per protegir les platges i evitar la regressió que causen les llevantades de l'hivern, l'Ajuntament va fer construir entre 2006 i 2010 tres dics de protecció que estabilitzen el litoral. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les llevantades, però, hi continuaran sent.</span><br />
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Una de las virtudes que a menudo se mencionan de Barcelona es su clima privilegiado, en especial en lo relativo a la suavidad de sus inviernos. Y básicamente es verdad, pero a veces nos visita un fenómeno que hace que las playas se vacien de bañistas y se llenen de surfistas. Son los temporales de levante. </i></span></div>
<div>
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Y es que la tramuntana tiene fama por su ímpetu e intensidad, pero el viento de levante, que es más constante, a veces enloquece y destroza playas y paseos marítimos de nuestra costa, con intensas lluvias, bajas temperaturas y fuerte oleaje. A veces esta combinación incluso hace aparecer nieve cerca de la costa.</i></span></div>
<div>
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Hay temporales de levante durante todo el año, aunque son más habituales durante la primavera y el otoño. Una de las más sonadas que yo recuerdo es la del dia de San Esteban de 2008, pero en 1911 hubo una que afectó toda la costa catalana y que solamente en Barcelona causó 28 muertos. Y es que ya lo dice <a href="http://open.spotify.com/track/2z06rFxPVVCTNJmCGJgeyI">Raimon</a>....</i></span></div>
<div>
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Para proteger las playas y evitar la regresión que causan los temporales de levante durant el invierno, el Ayuntamiento hizo construir entre 2006 y 2010 tres diques de protección que estabilizan el litoral.</i></span></div>
<div>
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Los temporales, de todas maneras, continuarán ahí.</i></span></div>
</div>
Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6898318254481219075.post-67174834616448080212012-11-23T17:12:00.000+01:002013-03-04T09:23:18.302+01:00Pisos que enganyen<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoNr3FECUiVgVwtkQ9umG4Qhu3LDBGryIayU_aPgXxQsH-N5kLBl9IBj8vW_J_4hSM1OXdsKRhMbQiaXMB25rksNdQCBpMRcfFu4a4e1nt3Ynie5p5SQbpjjBK7xVEE0lnt1xDSbIs7-iq/s1600/051+escales+altes.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoNr3FECUiVgVwtkQ9umG4Qhu3LDBGryIayU_aPgXxQsH-N5kLBl9IBj8vW_J_4hSM1OXdsKRhMbQiaXMB25rksNdQCBpMRcfFu4a4e1nt3Ynie5p5SQbpjjBK7xVEE0lnt1xDSbIs7-iq/s400/051+escales+altes.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan visito algú que em diu que viu al primer pis, el més normal és que pugi a peu per les escales. De vegades no tinc alternativa, perquè la finca no té ascensor. </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però és clar, molt sovint, i en especial als blocs de l'Eixample i Ciutat Vella, aquest "primer pis" s'acaba convertint fàcilment en un tercer!</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I és que les escales de Barcelona estan farcides de semi-plantes, entresols i principals. A més, antigament les plantes tenien unes alçades majors, així que toca vèncer un desnivell considerable fins arribar a aquell "primer pis".</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Antigament, la planta més ben valorada era la primera, donat que no es trobava prou baixa com per patir les incomoditats del carrer però tampoc era prou alta com per haver de pujar massa escales. A partir d'aquest pis es situaven, progressivament, les famílies amb un poder adquisitiu més limitat.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tenia més prestigi viure en un primer o un segon que no pas en un quart pis. Amb la dessignació dels primers pisos com a "entresòl" i "principal", els tercers passaven a ser primers, i així progressivament. </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Així, totes les classes socials podien coincidir en un mateix edifici, i la jerarquia social de la ciutat es plasmava en la distribució per plantes.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<i><span style="color: #666666;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Cuando visito a alguien que me dice que vive en el primer piso, la más normal es que suba a pie por las escaleras. A veces no tengo alternativa, porque la finca no tiene ascensor. </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pero claro, a menudo, y en especial en los pisos del Eixample y Ciutat Vella, este primer piso se acaba convirtiendo fácilmente en un tercero! </span></span></i><br />
<i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: #666666;">Y es que las escaleras de Barcelona están repletas de semi-plantas, entresuelos y principales. Además, antiguamente las plantas tenían unas alturas mayores, así que toca vencer un desnivel considerable para llegar a ese "primer piso". </span></i><br />
<i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: #666666;">Antiguamente, la planta mejor valorada era la primera, ya que no se encontraba tan baja como para sufrir las incomodidades de la calle pero tampoco era tan alta como para tener que subir demasiadas escaleras. A partir de este piso se situaban, progresivamente, las familias con un poder adquisitivo más limitado. </span></i><br />
<i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: #666666;">Tenía más prestigio vivir en un primero o un segundo que en un cuarto piso. Con la designación de los primeros pisos como "entresuelo" y "principal", los terceros pasaban a ser primeros, y así progresivamente. Así, todas las clases sociales podían coincidir en un mismo edificio, y la jerarquía social de la ciudad se plasmaba en la distribución por plantas. </span></i><br />
<br />
<br /></div>
Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-6898318254481219075.post-75300656496998559192012-11-15T10:16:00.000+01:002012-11-15T10:16:02.270+01:00Floquet de Neu<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTiOKvDsp5-87HeGhYUpbhn8k2yafyRAPtRZm77PKhlH84vBSEO4LxYRPCEQMC5Z5TCABFdY0Ex9r6X2F7B19k7wZdslWTbZJ4dLXfN3zo7qszyw3jQfgw_TGgpBxmBWOZUCB15kjBj3nw/s1600/050+floquet+de+neu.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Copito de Nieve" border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTiOKvDsp5-87HeGhYUpbhn8k2yafyRAPtRZm77PKhlH84vBSEO4LxYRPCEQMC5Z5TCABFdY0Ex9r6X2F7B19k7wZdslWTbZJ4dLXfN3zo7qszyw3jQfgw_TGgpBxmBWOZUCB15kjBj3nw/s400/050+floquet+de+neu.JPG" title="Floquet de Neu" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<span style="letter-spacing: 0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’entrada més visitada de la (curta) història d’aquest blog és, amb gran diferència, la que vaig dedicar a l’<a href="http://cosesdebarcelona.blogspot.com.es/2011/11/lorca-ulises.html">Orca Ulisses</a> aviat farà 1 any. Aquell post gairebé triplica en visites l’entrada sobre la <a href="http://cosesdebarcelona.blogspot.com.es/2012/02/xocolata-al-carrer-petritxol.html">xocolata al carrer Petritxol</a>, la segona més vista.</span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’orca Ulisses va ser, segurament, el segon habitant més famós del zoo de Barcelona, en disputa potser amb l’<a href="http://altresbarcelones.blogspot.com.es/2012/05/lavi-el-primer-animal-carismatic-del.html">elefant Avi</a>, el primer que va venir al nostre zoo. A tots dos els supera, i crec que no hi ha dubtes al respecte, el nostre goril·la blanc, el Floquet de Neu.</span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Recordo haver vist el Floquet de Neu en diverses ocasions quan era petit (jo, no ell); i he de dir que em fascinava però no em semblava especialment simpàtic. Jo sempre ho vaig atribuir al fet que ell sabia que era especial, i que molts l’anàvem a visitar a ell en particular, de manera que se li havia pujat una mica la fama al cap. No sé, potser eren imaginacions meves.</span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="letter-spacing: 0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tot i que va arribar a tenir 22 fills abans de morir l’any 2003 a l’edat (aproximada) de 39 anys, cap d’ells va heretar el seu albinisme. Potser per això el zoo de Barcelona continua rebent cartes demanant la seva clonació, fet que teòricament seria possible perquè es conserven restes del seu ADN. Què en penseu? Us agradaria tenir un altre Floquet de Neu a través d’una clonació? Potser aquest sortiria més humil :)</span></span><br />
<br />
<br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>La entrada más visitada de la (corta) historia de este blog es, con gran diferencia, la que dediqué a la <a href="http://cosesdebarcelona.blogspot.com.es/2011/11/lorca-ulises.html">Orca Ulises</a> hace ahora casi un año. Ese post prácticamente triplica en visitas a la entrada sobre el <a href="http://cosesdebarcelona.blogspot.com.es/2012/02/xocolata-al-carrer-petritxol.html">chocolate en la calle Petritxol</a>, la segunda más vista.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>La orca Ulises fue, seguramente, el segundo habitante más famoso del zoo de Barcelona, en disputa quizás con el <a href="http://altresbarcelones.blogspot.com.es/2012/05/lavi-el-primer-animal-carismatic-del.html">elefante Avi</a>, el primero que vino a nuestro zoo. A los dos les supera, y creo que no hay dudas al respecto, nuestro gorila blanco, Copito de Nieve.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Recuerdo haber visto a Copito de Nieve en varias ocasiones cuando era pequeño (yo, no él); y debo decir que me fascinaba pero no me parecía especialmente simpático. Yo siempre lo atribuí al hecho de que él sabía que era especial, que muchos íbamos a visitarle a él en particular, de manera que se le había subido un poco la fama a la cabeza. No sé, quizás eran imaginaciones mías.</i></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Aunque llegó a tener 22 hijos antes de morir en el año 2003 a la edad (aproximada) de 39 años, ninguno de ellos heredó su albinismo. Tal vez por eso el zoo de Barcelona sigue recibiendo cartas pidiendo su clonación, hecho qe teóricamente sería posible porque se conservan restos de su ADN. Qué pensáis? Os gustaría tener otro Copito de Nieve a través de una clonación? Quizás este saliera más humilde :) </i></span></div>
Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.com20tag:blogger.com,1999:blog-6898318254481219075.post-87151235657890022062012-11-08T10:21:00.000+01:002012-11-08T10:21:28.944+01:00La Pedrera - La Casa Milà<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHlydcW-sl0varrCbiVz7eTmbnmju2jAgnrAjJ8QamQZndT5xwYTFJ4yQRNYiLMAlbW802NPPQO9E71esBrwLD7L6ysVNp5NE-HIAu9YUjn7lcofP8SkGLMfOKFkDt6r-SBaNx2h15SfwM/s1600/049+La+Pedrera.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Casa Milà" border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHlydcW-sl0varrCbiVz7eTmbnmju2jAgnrAjJ8QamQZndT5xwYTFJ4yQRNYiLMAlbW802NPPQO9E71esBrwLD7L6ysVNp5NE-HIAu9YUjn7lcofP8SkGLMfOKFkDt6r-SBaNx2h15SfwM/s400/049+La+Pedrera.JPG" title="La Pedrera" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="font-family: Helvetica; font-size: 12px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><br /></span></div>
<span style="letter-spacing: 0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De vegades, de tan acostumats que estem a una cosa, no li donem importància. A Barceloa ens passa sovint això. Passem per davant de meravelles arquitectòniques sense parar-hi atenció, com si fos la cosa més normal del món. </span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="letter-spacing: 0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tot i que la intenció d’aquest blog no és la de recollir els principals atractius turístics de Barcelona, a</span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; letter-spacing: 0px;">ixò no vol dir que de vegades no m’hagi d’aturar davant d’edificis que ens deixen bocabadats per igual a turistes i residents. I més si estan de celebració, com és el cas de la Pedrera, que celebra el seu centenari.</span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La Casa Milà és un dels edificis modernistes més coneguts d’Antoni Gaudí, edificat quan l’arquitecte es trobava en la seva plenitud artística, i on va mostrar desacomplexadament la seva admiració per les formes orgàniques de la natura, a més d’aplicar novedoses solucions estructurals.</span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sabíeu que la parcel·la on es va construir marcava el límit entre Barcelona i la Vila de Gràcia al Passeig de Gràcia, el nou eix principal de la burgesia de l’època?</span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sabíeu que el nom de la Pedrera li van posar els barcelonins, en referència al seu feréstec aspecte exterior, que recordava justament una pedrera a cel obert?</span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sabíeu que és Patrimoni Mundial de la Humanitat des de 1984?</span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Doncs sapigueu a més que, per celebrar el seu centenari, la Pedrera ha preparat un programa d’activitats amb propostes culturals, artístiques i festives. Si voleu saber-ne més, podeu veure-les <a href="http://www.lapedrera.com/ca/la-pedrera-100-anys">AQUÍ</a>.</span></span><br />
<div style="min-height: 14px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="min-height: 14px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="min-height: 14px;">
<span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i><span style="letter-spacing: 0.0px;"></span>A veces, estamos tan acostumbrados a algo, que no le damos importancia. En Barcelona nos pasa eso a menudo. Pasamos por delante de maravillas arquitectónicas sin prestarles atención, como si fuera la cosa más normal del mundo.</i></span></div>
<div style="min-height: 14px;">
<i style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; letter-spacing: 0px;">Aunque la intención de este blog no es la de recoger los principales atractivos turísticos de Barcelona, eso no significa que a veces no me tenga que parar ante edificios que nos dejan con la boca abierta tanto a turistas como a residentes. Y más si están de celebración, como es el caso de la Pedrera, que celebra su centenario.</i></div>
<div style="min-height: 14px;">
</div>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>La Casa Milà es uno de los edificios modernistas más conocidos de Antoni Gaudí, edificado cuando el arquitecto se encontraba en su plenitud artística, y donde mostró descomplejadamente su admiración por las formas orgánicas de la naturaleza, además de aplicar novedosas soluciones estructurales.</i></span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Sabíais que la parcela donde se contruyó marcaba el límite entre Barcelona y la Vila de Gràcia en el Passeig de Gràcia, el nuevo eje principal de la burguesía de la época?</i></span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Sabíais que el nombre de la Pedrera se lo pusieron los barceloneses, en referencia a su aspecto exterior, que recordaba a una cantera al aire libre (pedrera en catalán)?</i></span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Sabíais que el Patrimonio Mundial de la Humanidad desde 1984?</i></span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0px;"><span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Pues sabed también que, para celebrar su centenario, la Pedrera ha preparado un programa de actividades con propuestas culturales, artísticas y festivas.. Si queréis saber más, podéis verlas <a href="http://www.lapedrera.com/es/la-pedrera-100-a%C3%B1os">AQUÍ</a>.</i></span></span><br />
<br />
<div style="min-height: 14px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="min-height: 14px;">
</div>
<br />
<br />
</div>
Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-6898318254481219075.post-75523445618958686022012-10-31T17:02:00.000+01:002012-10-31T17:02:14.010+01:00Panellets<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ1tJOyKXtgj9QBwuShdrvUZe81lng90r6_rHK8_WBPWQy58uL-CiDkG1XWtYMy-aL6jiIPmJg27dDly7LkYoZbresKbv9GjMUsD5dvXnJ_W7_Uw9tvfH8HJ5ihB3TdgNeR1p_53nL8026/s1600/048+panellets.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ1tJOyKXtgj9QBwuShdrvUZe81lng90r6_rHK8_WBPWQy58uL-CiDkG1XWtYMy-aL6jiIPmJg27dDly7LkYoZbresKbv9GjMUsD5dvXnJ_W7_Uw9tvfH8HJ5ihB3TdgNeR1p_53nL8026/s400/048+panellets.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Més d'una vegada he comentat el fet que els aparadors de les pastisseries de Barcelona canvien segons l'època de l'any, i que hi ha alguns dolços que tenen aparicions estelars durant tot just uns dies, com la coca de Sant Joan o la <a href="http://cosesdebarcelona.blogspot.com.es/2012/04/la-mona-de-pasqua.html">Mona de Pasqua</a></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquests dies l'estrella indiscutible és el panellet, que menjarem avui al vespre junt als moniatos i les <a href="http://cosesdebarcelona.blogspot.com.es/2011/12/les-parades-de-castanyes.html">castanyes</a>. Aquest any per fi sembla que el temps és el que correspon a l'època de l'any i no farem la castanyada en màniga curta...</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per si algú vol provar de fer-ne, encara hi és a temps, us deixo <a href="http://blogs.cuina.cat/lacuinadecasa/2010/10/27/panellets-2/">AQUÍ</a> una recepta. Si en feu aviseu-me que m'encanten i aquest any encara no n'he menjat!!!</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i><span style="color: #666666;">Más de una vez he comentado el hecho de que los mostradores de las pastelerías de Barcelona cambian según la época del año, y que hay algunos dulces que tienen apariciones estelares durante solament unos días, como la coca de Sant Joan o la <a href="http://cosesdebarcelona.blogspot.com.es/2012/04/la-mona-de-pasqua.html">Mona de Pascua</a>.</span></i></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i><span style="color: #666666;">Estos días la estrella indiscutible es el panellet, que comeremos hoy por la noche junto a los boniatos y las <a href="http://cosesdebarcelona.blogspot.com.es/2011/12/les-parades-de-castanyes.html">castañas</a>. Este año parece que por fin el tiempo es el que corresponde a esta época del año y no celebraremos la castañada en manga corta...</span></i></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i><span style="color: #666666;">Por si alguien quiere probar a hacer panellets, todavía está a tiempo, os dejo <a href="http://www.directoalpaladar.com/postres/panellets-receta">AQUÍ</a> una receta. Si los hacéis, avisadme, que me encantan y este año todavía no los he probado!!!</span></i></span></div>
Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-6898318254481219075.post-19670980097377350112012-10-17T19:53:00.000+02:002012-10-17T19:53:01.157+02:00L'Estadi de Sarrià<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhozuAtYSQcEPLY7PT45d06J_x0QT9qMH7gc7khhMTxIEcvbXHecWwn_DW7cE5Zlc5N5Ao4fpTjqIuZy2X3p9qckuzmcLvCh4c1JMV8xHdzgTpqf09xyUWmeNIODFv0s9MRgsMM95Rw8ayx/s1600/047+sarria1.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Estadio Sarrià" border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhozuAtYSQcEPLY7PT45d06J_x0QT9qMH7gc7khhMTxIEcvbXHecWwn_DW7cE5Zlc5N5Ao4fpTjqIuZy2X3p9qckuzmcLvCh4c1JMV8xHdzgTpqf09xyUWmeNIODFv0s9MRgsMM95Rw8ayx/s400/047+sarria1.JPG" title="Estadi Sarrià" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<span style="letter-spacing: 0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan era petit tenia un amic amb una família molt “futbolera”. Els problemes venien perquè el pare era molt fanàtic de l’Espanyol, mentre que la mare era una culer empedreïda. A més, en aquella època no era gaire comú una mare aficionada al futbol, així que la situació era curiosa.</span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La qüestió és que, en més d’una ocasió, el pare ens va portar a veure el partit de l’Espanyol a l’Estadi de Sarrià. A mi el futbol no m’interessava gens, però m’ho passava bé. No tenia ni idea que era un camp amb tanta història: Que el van inaugurar l’any 1923, a la carretera que portava al poble de Sarrià, acabat d’annexionar al municipi de Barcelona. Que havia costat ni més ni menys que 170.000 pessetes. Que va veure com es marcava el primer gol de la Història de la Lliga. Que al Mundial de futbol del 1982 hi van jugar les potents seleccions d’Itàlia, Argentina i Brasil. </span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ara, però, cada cop que passo per aquella zona no puc evitar pensar en aquells partits que havia anat a veure allà. A l’Estadi de Sarrià.</span></span><br />
<div style="min-height: 14px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDliQSpwpRhvq-_JGYHFRup90TfLwfUbCfXp-oVvI_AIKobjEyq_Wu5PAS6sSq_s5N3yvr5jYgTe4TAwrk6aSh-sMraRaeRA2xZ9CDesjeXJtjzxk-LbSssk25aH1DhUs8m41S-oFuu5o8/s1600/047b+sarria2.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDliQSpwpRhvq-_JGYHFRup90TfLwfUbCfXp-oVvI_AIKobjEyq_Wu5PAS6sSq_s5N3yvr5jYgTe4TAwrk6aSh-sMraRaeRA2xZ9CDesjeXJtjzxk-LbSssk25aH1DhUs8m41S-oFuu5o8/s320/047b+sarria2.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<span style="letter-spacing: 0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="letter-spacing: 0px;"><span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Cuando era pequeño tenía un amigo con una familia muy futbolera. Los problemas venían porque el padre era muy fanático del Espanyol, mientras que la madre era una culer empedernida. Además, en aquella época no era demasiado común una madre aficionada al futbol, así que la situación era curiosa.</i></span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0px;"><span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>La cuestión es que, en las de una ocasión, el padre nos llevó a ver el partido del Espanyol en el estadio de Sarrià. A mí el futbol no me interesaba nada, pero me lo pasaba bien. No tenía ni idea de que era un campo con tanta solera: que lo inauguraron en 1923, en la carretera que llevaba al pueblo de Sarrià, acabado de anexionar al municipio Barcelona. Que había costado ni más ni menos que 170.000 pesetas, Que vió cómo se marcaba el primer gol de la historia de la Liga. Que en el Mundial de futbol de 1982 jugaron en él las potentes selecciones de Italia, Argentina y Brasil.</i></span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0px;"><span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Ahora, cada vez que paso por esa zona no puedo evitar pensar en esos partidos que había ido a ver allí. En el Estadio de Sarrià.</i></span></span><br />
<br />
</div>
Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-6898318254481219075.post-85037095356376069532012-10-11T08:20:00.000+02:002013-01-10T13:55:19.244+01:00Correspondència L3-L4 Passeig de Gràcia<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguZ_Joc4MI4A7eN5nGVuOtf0Y9tObD9oKDcTsqeZxDb1K1tmA26KpgwCtNOulg8fzluzMvC4d4ziXcJ0PiAFQcAkQU7h8GM82K-pWhs0oS-UNvRMZQmCP_X02YJd6UYxSnW-TJvlDrbNur/s1600/046+enllac%CC%A7+L3L4.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguZ_Joc4MI4A7eN5nGVuOtf0Y9tObD9oKDcTsqeZxDb1K1tmA26KpgwCtNOulg8fzluzMvC4d4ziXcJ0PiAFQcAkQU7h8GM82K-pWhs0oS-UNvRMZQmCP_X02YJd6UYxSnW-TJvlDrbNur/s400/046+enllac%CC%A7+L3L4.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<span style="letter-spacing: 0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A la xarxa de metro de Barcelona hi ha enllaços entre línies pràcticament instantanis, altres de prou curts, alguns altres no tant, i en una categoria a part hi ha el de Passeig de Gràcia. Jo no sé vosaltres, però jo, si el puc evitar, ho faig. És que em fa una mica de mandra caminar l’equivalent a tres illes de l’Eixample per un túnel estret...</span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No sé si sabeu que el passadís pel que caminem per fer la correspondència ocupa part d’un aparcament subterrani, del qual només es troba separat per una paret. Més concretament, caminem per la seva planta -2. Si el poguéssim travessar, l’enllaç seria una mica més curt, però és que el pàrquing es va inaugurar l’any 1967, abans de les obres de construcció de la L4 i la millor solució que van trobar va ser vorejar-lo.</span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Es veu que per escurçar la distància d’enllaç caldria modificar els vestíbuls del metro i crear-ne de nous, a més de fer un nou passadís que passaria per sota de l’aparcament, però pel cost que això suposaria ja us podeu imaginar que de moment aquest projecte està esperant temps millors.</span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Em sembla que ens queda correspondència llarga per uns quants anys!</span></span><br />
<div style="min-height: 14px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></span></div>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>En la red de metro de Barcelona hay enlaces entre líneas prácticamente instantáneos, otros bastante cortos, algunos no tanto, y en una categoría aparte está el de Passeig de Gràcia. Yo no sé vosotros, pero yo, si lo puedo evitar, lo hago. Es que me da un poco de pereza caminar el equivalente a tres manzanas del Eixample por un túnel estrecho...</i></span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>No sé si sabéis que el pasillo por el que caminamos para hacer la correspondencia entre líneas ocupa parte de un aparcamiento subterráneo, del cual sólo le separa una pared. Más concretamente, caminamos por su planta -2. Si lo pudiéramos atravesar, el enlace sería un poco más corto, pero es que el párking se inauguró en el año 1967, antes de las obras de construcción de la L4, y la mejor solución que encontraron fue bordearlo.</i></span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Se ve que para acortar la distancia de enlace habría que modificar los vestíbulos del metro y crear nuevos, además de hacer un nuevo pasillo que pasaría por debajo del aparcamiento, pero por el coste que supondría ya os podéis imaginar que de momento este proyecto está esperando tiempos mejores.</i></span></span><br />
<span style="letter-spacing: 0px;"><span style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Me parece que nos queda correspondencia larga para unos cuantos años.</i></span></span></div>
Aitorhttp://www.blogger.com/profile/07808799010453047450noreply@blogger.com14