Els patis d'illa de l'Eixample

No és cap novetat que les diferències entre el que va ser el Pla Cerdà original i la manera en que finalment es va urbanitzar la ciutat van ser més que notables. De fet, per més que ara els barcelonins estiguem orgullosos del nostre Eixample ortogonal i no ens imaginem la ciutat  possible amb cap altra trama, la veritat és que Cerdà no va despertar massa simpaties entre els barcelonins de l’època, i encara menys entre les clases burgeses.

Una de les seves idees era deixar lliures d’edificacions les zones centrals de les illes, per posar-hi jardins, generalment en forma de “passadissos” entre dues tires paral·leles d’habitatges.

No cal dir que els interiors d’illa es van anar omplint d’edificacions, sovint tallers o petites indústries familiars, i finalment es van acabar unint els dos laterals construits, tancant les illes completament.

I així, de forma molt resumida, podem dir que va néixer un altre paisatge típic de Barcelona: el que veiem a l’Eixample des de les finestres que miren cap al pati d’illa.

La bona notícia és que des de fa uns anys s’està fent una tasca de recuperació d’aquests jardins, i ja hi ha 44 interiors d’illa recuperats, oberts per a tots nosaltres.

No es ninguna novedad que las diferencias entre lo que era el Plan Cerdà original y la manera en que finalmente se urbanizó la ciudad son más que notables. De hecho, por más que ahora los barceloneses estemos orgullosos de nuestro Ensanch ortogonal y no nos imaginemos la ciudad posible con ninguna otra trama, la verdad es que cerdà no despertó demasiadas simpatías entre los barceloneses de la época, y todavía menos entre las clases burguesas.
Así, una de sus ideas era dejar libres de edificaciones las zonas centrales de las manzanas, para poner jardines, generalmente en forma de "pasillos" entre dos tiras paralelas de viviendas.
No hace falta decir que los interiores de manzana se fueron llenando de edificaciones, a menudo talleres o pequeñas fábricas familiares, y finalmente se acabaron uniendo los dos laterales construidos, cerrando las manzanas completamente.
Y así, de manera muy resumida, podemos decir que nació otro paisaje típico de Barcelona: el que vemos en el Eixample desde las ventanas que miran hacia el patio de manzana.
La buena noticias es que desde hace unos años se está haciendo una labor de recuperación de estos jardines, y ya hay 44 interiores de manzana recuperados, abiertos para todos nosotros.