Els aparadors de les pastisseries de Barcelona s'omplen de diferents dolços segons l'època de l'any. Entre d'altres, tenim els bunyols de Quaresma, la coca de Sant Joan, els panellets per Tots Sants...
Però potser el Rei de tots ells (o més aviat la Reina) és la Mona de Pasqua.
Per a qui li agradi la xocolata, passar per davant d'una pastisseria aquests dies pot ser una delícia.
La tradició diu que és el padrí o l'avi qui regala la mona al fillol per Pasqua. Inicialment es tractava d'una massa de coca feta amb sucre i altres llaminadures, sempre coronada per ous durs. Generalment s'hi posaven tants ous com anys tenia el nen, fins als 12 anys, quan feia la primera comunió.
Amb el temps, les mones van anar evolucionant i els ous van passar a ser de xocolata, ingredient que al final va passar a ser la pròpia base de la mona. I actualment trobem autèntiques meravelles, sovint seguint les tendències i les modes de cada any (tot i que el tema dels barrufets, com els de la foto, és tot un clàssic).
Particularment, he dir que no m'agrada gaire la xocolata i, a més, el meu padrí no m'acostumava a regalar la mona, perquè al País Basc no s'acostuma a fer….però això no vol dir que no em pari davant de les pastisseries a mirar-les!
Los escaparates de las pastelerías de Barcelona se llenan de diferentes dulces según la época del año. Entre otros, tenemos los buñuelos de Cuaresma, la coca de Sant Joan, los panellets de Todos los Santos...
Pero quizás el Rey de todos ellos (o mejor dicho, la Reina) es la mona de Pascua. Para quien le guste el chocolate, pasar por delante de una pastelería estos días puede ser una delicia.
La tradición dice que es el padrino o el abuelo quien regala la mona al ahijado por Pascua. Inicialmente se trataba de una masa de coca hecha con azúcar y otras golosinas, siempre coronada por huevos duros. Generalmente se ponían tantos huevos como años tenía el niño, hasta los 12 años, cuando hacía la primera comunión.Con el tiempo, las monas fueron evolucionando y los huevos pasaron a ser de chocolate, ingrediente que finalmente pasó a ser la propia base de la mona. Y actualmente encontramos auténticas maravillas, que además siguen las tendencias de las modas de cada año (aunque el tema de los Pitufos, como los de la foto, es todo un clásico)
Particularmente, tengo que decir que no me gusta demasiado el chocolate y, además, mi padrino no me solía regalar la mona porque en el País Vasco no se celebra...pero eso no quiere decir que no me pare delante de las pastelerías a mirarlas!
Hola Aitor! yo sigo siendo tradicional y me gustan las de siempre una coca con huevo duro...el chocolate después! Mis padrinos se pararon en 6 huevos y así seguimos. Me encantan las tradiciones.
ResponEliminaSi no lo has hecho pásate a ver la del Escribà...espectacular.
Un saludo!
Hola Aitor!
ResponEliminaContent de descobrir el teu blog.
No sé si ho has notat però tinc la impressió que les mones d'aquest any -potser per allò de la crisi- han tornat als origens. Vull dir que n'havien de més senzilles i econòmiques, amb dissenys que recordaven aquelles que deies que es feien amb ous durs.
Jo sí que sóc de xocolata. L'entrada del carrer Petritxol que he llegit fa una estona m'ha fet venir salibera!
Hola!
EliminaGràcies per passar-te per aquí!
Saps què? Vaig tenir la mateixa impressió respecte de les mones d'aquest any. No sé si serà la famosa crisi o una tornada als origens, però les vaig veure en general més "austeres".
Ah, i la del carrer Petritxol...et diré que és una de les poques vegades que en menjo, de xocolata. És gairebé un ritual que em trasllada a altres temps!
Ara trobo a faltar el anar "d'aparadors" de pastisseries per veure la figura de xocolata que hi exposen. A Argentina mantenen la tradició dels ous de pascua tot i que ja és 100% industrialitzat i comercialitzat.
ResponEliminaSetmana Santa a Buenos Aires
Ares
Fuet-i-Mate
Com ja saps, aquí hi ha ous de Pasqua però en moltes ocasions són pràcticament anecdòtocs comparats amb les meravelloses mones que fan els pastissers!
Elimina