Els plàtans i la seva poda

Segurament estarem tots d'acord que l'arbre que de seguida associem amb els carrers de Barcelona és el plàtan d'ombra (o plataner, que les dues formes són acceptades).

De fet, dels aproximadament 150.000 arbres que hi ha als carrers de la ciutat, més d'una tercera part són plàtans. La raó és que són prou vistosos, tenen un creixement ràpid, s'adapten fàcilment a condicions variades i fan una copa alta i frondosa que proporciona ombra durant els calorosos mesos d'estiu.

També s'ha de dir, però, que els plàtans no compten amb molt bona premsa. I és que durant la primavera la seva pol·linització genera al·lèrgies a molta gent, i a la tardor les fulles ens omplen les voreres. Fins i tot hi ha gent que diu també que les fulles fan relliscar i són perilloses. I que molts d'aquests arbres estan malalts i plens de fongs. No sé, potser sí.

Per tot això, i per contrarestar l'aplastant domini històric del plàtan a Barcelona, l'Ajuntament intenta substituir-los per altres espècies que es consideren més adients per la ciutat, com ara lledoners i pruneres de fulles vermelles, especialment als carrers amb voreres estretes.

I és que aquest creixement ràpid i aquesta amplitud que necessiten per créixer a gust també fan que finalment no es puguin desenvolupar en molts carrers, així que se'ls ha de podar, i d'una manera severa. I d'aquesta manera apareix un paisatge que també considero típic de Barcelona, com el que apareix a la imatge de l'entrada: un carrer ple de troncs de plàtan. Però per més despullats que s'hagin quedat, gairebé sempre s'acaben recuperant. Ai, no sé a vosaltres, però a mi els plataners m'agraden.

Seguramente estaremos todos de acuerdo en que el árbol que enseguida asociamos con las calles de Barcelona es el plátano.
De hecho, de los aproximadamente 150.000 árboles que hay repartidos por las calles de la ciudad, más de una tercera parte son plátanos. La razón es que son bastante vistosos, tienen un crecimiento rápido, se adaptan con facilidad a condiciones variadas y hacen una copa alta y frondosa que proporciona sombra durante los calurosos meses de verano.
También hay que decir, de todas maneras, que los plátanos no cuentan con muy buena prensa. Y es que durante la primavera su polinización genera alergias a mucha gente, y en otoño las hojas nos llenan las aceras, Incluso hay gente que dice también que las hojas resbalan y son peligrosas. Y que muchos de estos árboles están enfermos y llenos de hongos. No sé, quizás sí.
Por todo esto, y para contrarrestar el aplastante dominio histórico del plátano en Barcelona, el Ayuntamiento intenta sustituirlos por otras especies que se consideran más adecuadas para la ciudad, como por ejemplo almeces y ciruelos de jardín, especialmente en las calles de aceras estrechas.
Y es que este crecimiento rápido y esta amplitud que necesitan para crecer a gusto también hace que finalmente no puedan desarrollarse en muchas calles, así que se debe podarlos, y de una manera severa. Y de esta forma aparece un paisaje que también considero típico de Barcelona, como el que aparece en la imagen de la entrada: una calle llena de troncos de plátano. Pero por más desnudos que se hayan quedado, casi siempre se acaban recuperando. Ay, no sé a vosotros, pero a mi estos árboles me gustan.