El carrer Petritxol és especial per moltes raons. M'atreveixo a fer-ne una petita llista:
- Perquè, tot i ser a un pas de la saturada Rambla, i tot i unir les atrafegades Portaferrissa i Plaça del Pi, transmet una sensació de retorn al passat.
- Per l'auca en ceràmica repartida al llarg dels seus 130 metres de longitud, que ens explica històries que hi han succeït.
- Per ser el primer carrer de Barcelona íntegrament peatonal. Fins i tot es diu que el seu nom prové de la paraula Pedritxol, és a dir d'unes pedres que hi havia al principi del carrer i que impedien el pas als carruatges.
- Per la seva combinació única i inimitable de galeries d'art i granges. Entre les primeres, destaca la galeria Parés, inaugurada l'any 1840, punt de trobada dels amants de l'art, que després de visitar-la acostumaven a berenar per la zona. Pel que fa a les granges, hi perviuen Dulcinea i La Pallaresa.
- Per l'infinit plaer que dóna menjar-se una xocolata amb melindros, un suís amb xurros o simplement un plat de nata mentre gaudeixes de tot això!
La calle Petritxol es especial por muchas razones. Me atrevo a hacer un breve listado:
- Porque, a pesar de estar a un paso de la saturada Rambla, y a pesar de unir las ajetreadas Portaferrissa y Plaza del Pi, transmite una sensación de retorno al pasado.
- Por las cerámicas repartidas a lo largo sus 130 metros de longitud, que nos explican historias que han sucedido en ella.
- Por ser la primera calle de Barcelona íntegramente peatonal. Incluso se dice que su nombre proviene de la palabra Pedritxol, es decir de unas piedras que se encontraban a la entrada de la calle y que impedían el paso a los carruajes.
- Por su combinación única e inimitable de galerías de arte y granjas. Entre las primeras destaca la galería Parés, inaugurada en 1840, punto de encuentro de los amantes del arte, que después de visitarla solían merendar por la zona. En cuanto a las granjas, todavía perviven Dulcinea y La Pallaresa.
- Por el infinito placer que proporciona comerse un chocolate con melindros, un suizo con churros o un plato de nata mientras disfrutas de todo ello!
I aquest berenar tan bo és de la Palleresa!! Hehehe! Com ho reconec... les taules de marbre, aquestes tasses i aquests xurros... que aprofiti!
ResponEliminaSiii! avui hi he passat Aitor, just avui. Hi ha una botiga de coses de decoració que hi ha de tot!
ResponEliminaM'encanta el carrer aquest! he trobat dos de les auques malament. Una pintada i l'altra li han enganxat un cartell...en fin.
Aitor! espero que t'animis amb la quedada de "Cazadores de Hermes"
Salut!
salut ¡¡¡¡¡
EliminaDoncs si a mi m'agrada per una cosa el carrer Petritxol és per ser la seu, des de fa anys i panys, de la llibreria excursionista i de muntanya "Quera"! Un negoci familiar que sobreviu enmig de la selva de megallibreries actuals i, especialment, amb la competència absolutament desigual d'Altaïr. Jo sempre que puc, els mapes i llibres excursionistes els compro allà!
ResponEliminaPel que fa a la xocolata... personalment, que sóc moooolt de xocolata negra i espessa, la de Petritxol la trobo aigualida. Si creues la Rambla, a l'altra banda, trobaràs la mítica Granja Viader, amb una xocolata desfeta irresistiblement més bona!!!
Yáiza: Efectivament, és la Pallaresa! He flipat amb la teva velocitat de resposta i la teva agudesa visual! Es nota que n'ets clienta habitual!
ResponEliminaNeus: Això de l'auca fa una ràbia/pena... I això dels Cazadores de Hermes, doncs m'agafa per sorpresa! Vaig a investigar de què va!
Miquel: Gràcieeeeeeees!!!!!
Porquet: Jo és que no sóc superfanàtic de les xocolates, així que m'agraden més aviat "aigualides". La granja Viader també m'agrada molt, i és on es va inventar el Cacaolat. Nmés per això ja val la pena! Respecte de la botiga Quera, totalment d'acord. Gairebé una heroïcitat sobreviure. Val més que no la deixem perdre!
Que blog , tan majo, AITOR, ya soy seguidora tuya, y el chocolate...HHHHHHUUUUMMM...!!!
ResponEliminaSoy golosa, saludos
m'està arribant l'oloreta a xocolata fins aquí a Múrcia....quins records, és una delícia aquest carrer.
ResponEliminaGràcies Aitor pel blog.
Hola Mª Trinidad: Gracias por llegar aquí! Yo visito el tuyo (generalmente en silencio) así que...bienvenida!
ResponEliminaTxema: Gràcies a tu per visitar-me! M'agrada que des de la distància puguis sentir els aromes de Barcelona!
Jo, que ja tinc cinquanta tacos, vaig celebrar la festa del meu bateig amb un berenar a La Pallaresa... Imagina!! :-))
ResponEliminaQuè bona la xocolata desfeta!! aaaaaiiiiiii tinc ganaaaaaaaa :-)))
Que bo, Assumpta! Tu sí que ets una barcelonina de cap a peus! Esperem que en puguis celebrar molts més amb xocolata de la Pallaresa!!!!!!
ResponEliminaÉs un carrer de vici :) Entrar en una de les seves granges és pecat! I no entrar-hi, també!
ResponEliminaHola Aitor!
ResponEliminaGràcies per passar-te pel méu blog de Las crónicas de Thot.
No sóc molt de xocolates, però s'ha de reconèixer que les pastetes i demés tenen una pinta...
Ja has probat el menjar blanc?
Una abraçada!
Jo tampoc són molt fan de xocolates, però a Petritxol faig una excepció, no sé...
EliminaI és que tampoc sóc fan de la canyella, així que el menjar blanc no el demano mai!
Gràcies a tu!
JJo recordo la granja L' Antiga Mallorquina, si no recordo malament, crec que es deia així, jo hi anaba molt sovint amb els meus pares. No se si encara existeix o es que no es deia així
ResponElimina