La Fundació Tàpies

Des d'un blog com aquest, que tracta aquelles coses que defineixen Barcelona, no puc deixar passar el dia d'avui sense esmentar la pèrdua d'un dels nostres conciutadans més coneguts. Antoni Tàpies exercia d'orgullós barceloní i català des de la seva indubtable universalitat.

Com que d'art no hi entenc, deixaré això pels experts i faré un petit esment a un dels paisatges que ens deixa l'artista: el que dibuixa la Fundació Tàpies, al carrer Aragó, a un impresionant edifici obra de l'arquitecte Domènech i Montaner i coronat per l'escultura "Núvol i cadira". A dintre s'hi exposa (en versió reduïda, això sí) el polèmic mitjó que havia d'anar al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Més enllà de polèmiques estètiques, l'edifici de la Fundació Tàpies és ja una icona per mèrit propri del paisatge de Barcelona.

Descansi en pau Antoni Tàpies


Desde un blog como este, que trata aquellas cosas que definen Barcelona, no puedo dejar pasar el día de hoy sin mencionar la pérdida de uno de nuestros conciudadanos más conocidos. Antoni Tàpies ejercía de orgullosos barcelonés y catalán desde su innegable universalidad.
Como no entiendo de arte, dejaré eso para los expertos y haré una pequeña mención a uno de los paisajes que nos deja el artista: el paisaje que dibuja la Fundación Tàpies, en la calle Aragó, en un impresionante edificio obra del arquitecto Domènech i Montaner, y coronado por la escultura "Nube y silla". En el interior del edificio se exhibe (en versión reducida, eso sí) el polémico calcetín que se proyectó para el Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Más allá de polémicas artísticas, el edificio de la Fundació Tàpies es ya un icono por mérito propio del paisaje de Barcelona.

Descanse en paz Antoni Tàpies.