5/12/12

Trencadís



Durant uns anys vaig viure en un pis gran del barri de Sant Gervasi, amb una preciosa i asolellada terrassa. Al bell mig de la terrassa hi havia un banc que incorporava, a la part del darrera, una pica i una aixeta. La qüestió és que aquest banc/font estava revestit de ceràmica amb la tècnica del trencadís.

I és que a dia d’avui el trencadís és molt present a Barcelona a molts edificis actuals, encara que és una tècnica típica de l’arquitectura modernista. Es va utilitzar per primer cop al picador d’entrada de la finca Güell, a l’avinguda de Pedralbes, i va ser gairebé per necessitat, ja que la sinuositat del picador va obligar a trencar rajoles en trossets petits per revestir-lo. I val a dir que tot i que es considera Gaudí l’inventor de la tècnica, qui la va desenvolupar i perfeccionar va ser Josep Maria Jujol, que de fet va col·laborar amb el propi Gaudí per fer els bancs del Parc Güell, per exemple.

Si us hi fixeu, hi ha molts exemples de trencadís per Barcelona, en elements públics i privats. És una altra de les empremtes que ens ha deixat el modernisme i hem incorporat gairebé com a signe d’identitat.


Durante unos años viví en un piso grande del barrio de Sant Gervasi, con una preciosa y soleada terraza. En el centro de la terraza había un banco que incorporaba, en su parte trasera, un lavamanos con un grifo. La cuestión es que este banco/fuente estaba revestido de cerámica con la técnica del trencadís.
Y es que a día de hoy es trencadís está muy presente en Barcelona en muchos edificios actuales, aunque sea una técnica típica de la arquitectura modernista. Se utilizó por primera vez en el picaporte de entrada de la finca Güell, en la avenida de Pedralbes, y fue casi por necesidad, ya que la sinuosidad del picaporte obligó a romper baldosas en trocitos pequeños para poder revestirlo. Y hay que decir que a pesar de que se considera a Gaudí el inventor de la técnica, quien la desarrolló y perfeccionó fue Josep Maria Jujol, que de hecho colaboró con el propio Gaudí para hacer los bancos del Parc Güell, por ejemplo. 
Si os fijáis, hay muchos ejemplos de trencadís por Barcelona, en elementos públicos y privados. Es otra de las huellas que nos ha dejado el modernismo y hemos incorporado casi como un signo de identidad.



6 comentaris:

  1. Se decía que incluso rompía la cerámica para seguir con las formas de las líneas sinuosas del elemento...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, dicen que Gaudí rompía cerámicas y macetas diciendo algo así como "Tenemos que ponerlas a puñados..."
      Salut!

      Elimina
  2. Dius que hi ha trencadís en arquitectura actual? Jo pensava que era exclusiu del Modernisme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Helena!Sí, n'hi ha a edificis molt moderns!

      Per exemple, a la Ciutat de les Arts u les Ciències de Calatravav a València:
      http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Ciutat_de_les_Arts_i_les_Ciències_in_gray.jpg

      Elimina
  3. fins hi tot jo he trobat aquesta tècnica a escòcia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mare meva amb els escocesos! Quan s'hi posen, ho fan de debò, eh?

      Elimina

Linkwithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...