25/4/12

Les parets mitgeres

Paredes medianeras en Barcelona


No podem dir que les parets mitgeres siguin estèticament el que ens fa sentir més orgullosos de Barcelona. En realitat podem convenir que en general són prou lletges, però hi estem tant acostumats que jo crec que molts de nosaltres no hi parem atenció quan caminem per la ciutat. N'hi ha per tot arreu, a tots els barris, i a alguns carrers la cosa és directament escandalosa: no hi ha dos finques que tinguin el mateix nombre de plantes, així que hi ha mitgera assegurada.

Les parets mitgeres haurien de ser compartides per dues finques, però moltes queden a la vista, exhibint impúdicament una mena de secret, un món que hauria de quedar ocult. Semblen estar esperant que algú les tapi, en un estat de provisionalitat permanent. Les normes urbanístiques fan improbable, o impossible, que s'hi construeixin les alçades corresponents i les parets mitgeres quedin cobertes. Així, es creen unes fractures públiques, uns espais menyspreats o directament ignorats.

Igual que es fa amb els interiors d'illa de l'Eixample, l'Institut de Paisatge Urbà de Barcelona treballa per recuperar aquestes parets, i n'ha remodelat més de 100 als darrers tres anys, encarregant dibuixos, o fins i tot plantant-hi jardins verticals.

Ara bé, Barcelona seria Barcelona sense les seves parets mitgeres de maó, simples i fins i tot barroeres? 


No podemos decir que las paredes medianeras sean estéticamente lo que nos hace sentir más orgullosos de Barcelona. En realidad podemos convenir que en general son bastante feas, pero estamos tan acostumbrados que yo creo que muchos de nosotros ni nos damos cuenta cuando caminamos por la ciudad. Las hay por todas partes, en todos los barrios, y en algunas calles la cosa es directamente escandalosa: no hay dos fincas que tengan el mismo número de plantas, así que hay medianera asegurada.

Las paredes medianeras tendría que ser compartidas por dos fincas, pero muchas quedan a la vista, exhibiendo impúdicamente una especie de secreto, un mundo que debería quedar oculto. Parecen estar esperando que alguien las tape, en un estado de provisionalidad permanente. Las normas urbanísticas hacen improbable, o imposible, que se construyan las alturas correspondientes y las paredes queden cubiertas . Así, se crean unas fracturas públicas, unos espacios despreciados o directamente ignorados.

Igual que se hace con los interiores de manzana del Eixample, el Instituto de Paisaje Urbano de Barcelona trabaja para recuperar estas paredes, y ha remodelado más de 100 en los últimos tres años, encargando dibujos o incluso plantando jardines verticales.

Ahora bien, Barcelona sería Barcelona sin sus paredes medianeras de ladrillo, simples e incluso bastas?

13 comentaris:

  1. el mahón de obra vista es como mínimo agradable , y coje coloración con el paso del tiempo ¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Supongo que para gustos, colores...pero es cierto que con el tiempo envejece bien!

      Elimina
  2. Osti Aitor, deixa'm que et feliciti per aquest post! La veritat és que estic tan acostumat a veure-les que no hi paro mai atenció i, ni molt menys, creia que poguessin ser motiu d'un post i d'una certa bellesa. Però és que a més, la foto que l'acompanya és fantàstica... certament mostres aquesta bellesa que jo no hi veia.

    I m'has fet pensar que al meu barri, amb la combinació de pisos i cases antigues que hi ha, se'n veuen moltíssimes de parets mitgeres.

    A partir d'avui has aconseguit modelar la forma en que observaré el paisatge urbà que ens envolta.

    Bo, bo, boníssim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, porquet! Aprecio molt la teva opinió!
      I és que és ben bé així, vivim envoltats de paisatges remarcables als quals no hi parem atenció.
      La foto és d'una paret del Poble Nou, per cert!

      Elimina
  3. Jo crec que s'han d'arreglar. A Bruseles n'hi ha moltes que estàn pintades com comics i es fa fins i tot una ruta per veure-les. Aquí n'hi ha de maques també i com veig a la teva foto de grans tb.
    Molt bon observador.
    Petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt curiós això de Bruseles...com treure profit d'un fet suposadament menyspreable!
      Gràcies!

      Elimina
  4. I have no words!!! M'ha encantat Tor!!!!! :)

    ResponElimina
  5. Mai no hi he parat massa atenció. Però ja que ho dius, suposo que els veïns agrairien tenir finestres i balons en aquestes parets, si mai s'hi ha de construir al costat, no? Clar que això ja no es pot canviar, que deuen ser parets mestres, en la majoria dels casos...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Yáiza, estic d'acord...moltes vegades ho penso! Podrien tenir finestres per deixar entrar més llum a les cases i tenir vistes. Crec que és més qüestió de legislació que no pas tècnica.
      En fi....

      Elimina
  6. Hola Enric!
    Doncs molt bé! Ja t'he indexat a la meva llista! Tindré feina per posar-me al dia amb els teus blocs! Molt xulos i molta informació!
    Et seguiré amb atenció. Gràcies per passar-te per aquí!

    ResponElimina
  7. Q post más original, Aitor!. Ahora iré mirando para arriba y fijándome en las medianeras a ver qué descubro... GRACIAS! EVA

    ResponElimina
  8. Gràcies, Aitor. Ja he vist que t'hi has afegit. De tota manera, si vols tenir accés a tota la informació el meu bloc principal és Bereshit:

    http://enarchenhologos.blogspot.com

    Des d'aquí s'accedeix a tots els altres.

    ResponElimina

Linkwithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...