Ja sé que dir-li Biquini al sandvitx calent de pernil i formatge fet amb pa de motlle no és una particularitat exclusiva de Barcelona, sinó de tota Catalunya, però el que sí que és ben barceloní és l'origen de la paraula.
Tots els barcelonins coneixem la sala de concerts Bikini, al barri de Les Corts. Doncs bé, Bikini va obrir l'any 1953 com a sala de ball amb terrassa i minigolf, i lloc de trobada també per menjar i beure. Entre la seva oferta culinària destacava una adaptació d'un sandvitx molt conegut a França, que es deia croque-monsieur. Aquest entrepà es va anar fent més i més popular i va començar a ser conegut com "l'entrepà que fan a la Bikini". D'aquí al nom actual de Bikini o Biquini només hi va haver un pas.
Bé, o al menys això és el que jo he sentit i el que he pogut investigar. Si algú té constància que sigui una llegenda urbana, que m'ho digui!!
El que sí que és segur és que en conec més d'un que ha demanat un bikini en un bar fora de Catalunya i l'han mirat amb cara de ser davant d'un sonat.
Ya sé que llamar Bikini al sándwich caliente de jamón y queso hecho con pan de molde no es una particularidad exclusiva de Barcelona, sino de toda Cataluña, pero lo que sí que es bien barcelonés es el origen de la palabra.
Todos los barceloneses conocemos la sala de conciertos Bikini, en el barrio de Les Corts. Pues bien, Bikini abrió en el año 1953 como sala de baile con terraza y minigolf, y lugar de encuentro también para comer y beber. Entre su oferta culinaria destacaba una adaptación de un sandwich muy conocido en Francia, que se llamaba croque-monsieur. Este bocadillo se fue haciendo cada vez más popular y empezó a ser conocido como "el bocadillo que hacen en la Bikini". De ahí al nombre actual de Bikini o Biquini solo hubo un paso.
Bien, o al menos eso es lo que yo he oído y lo que he podido investigar. Si alguien tiene constancia de que sea una leyenda urbana, que me lo diga!
Lo que sí que es seguro es que conozco a más de uno que ha pedido un Bikini en un bar fuera de Cataluña y se lo han quedado mirando con cara de estar delante de un pirado.
Sandwich jambon fromage! A França si dius això ja t'entenen. Això del croque-monsieur em sona, però jo no ho he utilitzat mai, aquí (a París). El que és cert és que són boníssims. Sobretot als llocs on ho fan bé i et posen dues capes de pernil dolç amb el formatge desfet entremig!
ResponEliminaSí, sí, si es que quan són bons...són boníssim. Ara, si te'l fan sense ganes és millor que no te'l facin.
EliminaEl croque monsieur es veu que porta formatge fos a sobre....nyam!
I visca les calories, tu!
EliminaJo sempre he sentit aquesta història, també. Serà llegenda o no, però el que no és llegenda és les farres que s'hi feia l'ex-ex-jugador (ex-ex, es diu quan el jugador essent encara un teòric jugador en actiu ja juga i es comporta com un ex-jugador) del Barça, llavors, Thiago Motta. Deien que el tancava dia sí, dia també! Així veia les boles de quadrades al camp.
ResponEliminaD'altra banda m'has fet recordar un capítol de la gran sèrie Oh, Europa! en que en el darrer capítol anaven a Madrid, i a l'entrar en un bar n'hi havia una que demanava: Me pone un biquini? I el cambrer, castís i xulesc, li responia, "el biquini si quiere se lo quito!". Ves, em va fer gràcia!
Ostres! Això de l'ex-ex-jugador no ho havia sentit mai! I em sembla boníssim!
ResponEliminaI sí, jo ta,bé recordo aquell capitol d'Oh, Europa en què visitaven Madrid! Anaven a una cafeteria i entre bikinis, suïssos i pastes l'acabaven liant com sempre! Hahaha!
Qué bueno Aitor, no tenía ni idea de que podía venir de la sala Bikini!!! :) JL
ResponEliminaYo lo había oído varias veces y creía que era una leyenda urbana...pero parece que es cierto!
EliminaGraicas :-)
ummmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm ¿ y las notas ?...eso es lo que me preocupa....¿cómo fueron ? ¿ y de qué ? salut y gracias por pasarte por la página...es todo un detalle...
EliminaNo l'havia sentida aquesta història!! Com veus estic fent un repàs del teu blog!!! :o)
ResponElimina