12/4/12

Els patis d'illa de l'Eixample


No és cap novetat que les diferències entre el que va ser el Pla Cerdà original i la manera en que finalment es va urbanitzar la ciutat van ser més que notables. De fet, per més que ara els barcelonins estiguem orgullosos del nostre Eixample ortogonal i no ens imaginem la ciutat  possible amb cap altra trama, la veritat és que Cerdà no va despertar massa simpaties entre els barcelonins de l’època, i encara menys entre les clases burgeses.


Una de les seves idees era deixar lliures d’edificacions les zones centrals de les illes, per posar-hi jardins, generalment en forma de “passadissos” entre dues tires paral·leles d’habitatges.
No cal dir que els interiors d’illa es van anar omplint d’edificacions, sovint tallers o petites indústries familiars, i finalment es van acabar unint els dos laterals construits, tancant les illes completament.

I així, de forma molt resumida, podem dir que va néixer un altre paisatge típic de Barcelona: el que veiem a l’Eixample des de les finestres que miren cap al pati d’illa.

La bona notícia és que des de fa uns anys s’està fent una tasca de recuperació d’aquests jardins, i ja hi ha 44 interiors d’illa recuperats, oberts per a tots nosaltres.

No es ninguna novedad que las diferencias entre lo que era el Plan Cerdà original y la manera en que finalmente se urbanizó la ciudad son más que notables. De hecho, por más que ahora los barceloneses estemos orgullosos de nuestro Ensanch ortogonal y no nos imaginemos la ciudad posible con ninguna otra trama, la verdad es que cerdà no despertó demasiadas simpatías entre los barceloneses de la época, y todavía menos entre las clases burguesas.
Así, una de sus ideas era dejar libres de edificaciones las zonas centrales de las manzanas, para poner jardines, generalmente en forma de "pasillos" entre dos tiras paralelas de viviendas.
No hace falta decir que los interiores de manzana se fueron llenando de edificaciones, a menudo talleres o pequeñas fábricas familiares, y finalmente se acabaron uniendo los dos laterales construidos, cerrando las manzanas completamente.
Y así, de manera muy resumida, podemos decir que nació otro paisaje típico de Barcelona: el que vemos en el Eixample desde las ventanas que miran hacia el patio de manzana.
La buena noticias es que desde hace unos años se está haciendo una labor de recuperación de estos jardines, y ya hay 44 interiores de manzana recuperados, abiertos para todos nosotros.

12 comentaris:

  1. Una imatge així vaig veure jo durant molts anys de la meva vida ;-)) Ai,aquests patis d'illa, entranyables!

    ResponElimina
  2. No visc pas per allà, però tinc uns quants coneguts amb pisos que donen als patis interiors. Pel meu gust, sempre és molt millor això que que donin al carrer!! Menys soroll!

    I si ara hi posen zones verdes, doncs molt millor.

    ResponElimina
  3. Hola Aitor. Aquest dissabte 14 d'abril (17 hores) fem una Ateneuesfera, una mini-trobada de blogs de Barcelona a l'Ateneu, vols venir? No he trobat el teu mail, em pots escriure a guillemcarbonell@gmail.com per dir-me si pots. Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Si es cierto, afortunadamente ¡¡ salut

    ResponElimina
  5. Assumpta: així que devies viure a l'Eixample....jo mai hi he viscut, però m'encanten els inteririors d'illa lluminosos!

    Yáiza: ufff...i tant...segons a quin carrer de l'Eixample tinguis el pis pots tenir greus problemes de soroll!

    Guillem: Hola! de seguida t'escric!

    Miquel: Yo he ido descubriendo algunos jardines recuperados y es como estar en un pequeño oasis!

    ResponElimina
  6. Sí que hi vivia, en un pis que feia 28 metres de llarg i 8 d'ample... amb 8 habitacions, però vell i atrotinat com una mala cosa :-)

    Pis de lloguer en que l'amo no arregla res... es va espatllar el gas... i van tallar el gas i ja està. Apa, a cuinar amb butà... i així anar fent...

    Ara bé, "en els seus temps" aquell pis havia de ser preciós, una meravella... Uns terres més macos!! :-)

    Allò que si ets milionari pots tenir un pis preciós, però si hi vius de lloguer no estàs massa bé... finestres que no ajusten, un sostre altíssim... un fred que pela a l'hivern...

    Però sempre recordaré aquell pis amb moltíssim carinyo. Hi anàvem en bici per dins de casa de gran que era!

    Ah, en quant al soroll, el pis on vivia jo tenia "davants" (a un carrer molt sorollós) i "darreres" en uns patis així :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Assumpta, ja me l'imagino el teu pis...de pel·lícula! el que passa és que molts pisos de l'Eixample els van anar dividint i dividint per treure'n més profit (econòmic, s'entén) i ja fins i tot costa de trobar-ne de grans com aquest que descrius tu!
      I sí, et dono la raó que un pis com aquests ha de ser molt millor si tens calers!!

      Elimina
  7. Dius que s'estan recuperant, però em pregunto si són privats o són visitables? A part, reflexionar sobre la infinita capacitat que tenim els éssers humans d'enlletgir tot allò que toquem, sinó és que ens dóna beneficis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      La idea de la recuperació d'aquests espais és que siguin públics i visitables per tothom, si bé n'hi jha alguns que els tanquen a les nits. Al web de ProEixample http://www.proeixample.cat/1000/1100.html hi ha un llistat de tots ells.

      Ah, i sí, com costa treballar obrint les mires a interessos més enllà dels purament econòmics. Cosa que no vol dir que no ens donin beneficis ni ens enriqueixin, sinó que no ens donen diners...

      Elimina
  8. No veig enlloc la teva adrelec, Aitor, així quie m'hauràs d'escriure tu a la meva
    sgironaroig arroba gmail.com

    La veriata és que em fa il·lusió la idea que algú es cuidi de tractar Barcelona com ho fas tu.
    Jo ahir a la reunió vaig estar a punt de dir-te que creessis una pàgina o secció per cada un dels barris de barcelona, de manera que els barris fossin també un principì d'orgnaització i accés a la informació del teu blog...

    Bé és una diea bruta .. mira si et sembla bé i la pots pòlir o reciclar d'alguna manera

    Cuida't i endavant !

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt important conèixer la història de com eren els orígens de la ciutat, i com han canviat. Gràcies per aquest post, avui crec que hem après a descobrir realment coses noves de Barcelona.
      Des del meu pis, puc veure una part de la ciutat comtal :)

      Elimina
    2. Gràcies! Sani, no ets el primer que em diu això de l'adreça. Ara mateix ho corregeixo i l'afegeixo al perfil. gràcies per la suggerència, m'ho miraré!

      Hola Arlequí! Gràcies a tu per passar-te per aquí.

      Elimina

Linkwithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...