3/11/11

Quedem al Zurich


Quantes vegades haurem dit aquesta frase els barcelonins! 

I és que aquest és tot un ritual: arribar a Plaça Catalunya en metro o Ferrocarrils, pujar les escales i comprovar si ets el primer en arribar. Si et toca esperar no passa res: no hi ha lloc més entretingut.

El cafè Zurich és tan nostre, tan de tots, des de fa tant, que sovint no hi donem importància.
L’any vinent farà 150 anys de la seva inauguració com a cantina d’una estació de tren, de la línia que pujava per Balmes, tot i que aleshores es deia La Catalana i era una mena de kiosc que donava servei als viatgers.

Durant aquest segle i mig ha resistit allà, sent testimoni del batec de la ciutat. Manifestacions, concentracions i celebracions, assalts i persecucions, obres i reformes, gravacions i concerts, fins i tot guerres.

Però sobre tot, gent que arriba. Gent que espera. Gent que mira. Gent que es troba. Gent que marxa. Sobretot, Gent.

4 comentaris:

  1. Yo siempre me he preguntado que debe valer un café en el Zurich!!! :-)

    ResponElimina
  2. Deu ser un dels bars en els quals m'hi he passat més temps al seu voltant i menys temps en una de les seves taules.

    Així que l'any passat vaig decidir posar remei a aquesta situació i vam quedar per a prendre alguna cosa al Zurich! (no per a trobar-nos). Per primer cop en ma vida vaig seure en una taula del Zurich i, la veritat, em vaig veure envoltat de turistes i vaig pensar que mentre aquests omplen les taules del bar, els barcelonins omplen els seus voltants.

    ResponElimina
  3. Ep, que els no barcelonins també ho fem, això de quedar al Zurich! Amb la gràcia que la zona és tan àmplia i tan plena de gent esperant i buscant-se que sempre vol una mica d'atenció trobar-te amb qui t'has de trobar...

    I sí, volia aprofitar per queixar-me que el Zurich sigui una turistada d'aquest nivell. Jo només hi he fet una cocacola un cop, i perquè pagava mon pare, que si no, ni això!

    ResponElimina
  4. Doncs sí! A això em volia referir amb aquesta entrada! El que és típic dels barcelonins, i de molta gent de les rodalies també, Yáiza ;P, és el fet d'esperar a fora del Zurich! I a dintre tenim els turistes prenent un cafè pensant que fan una cosa genuïnament barcelonina, i que es barregen entre els habitants de la ciutat, passant desapercebuts!
    Jo un cop hi vaig anar a fer un cafè, però em van convidar així que no sé quant surt la broma...
    Gràcies pels comentairs!

    ResponElimina

Linkwithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...