Estic segur que no surten a les guies de viatge, i tinc claríssim que els turistes no s'hi fixen, però elles també formen part del paisatge de Barcelona: són les cotorres argentines, aquells petits ocells, de la família dels lloros i les cacatues, que fan un soroll peculiar.
Van arribar a Barcelona fa més de 30 anys, provinents de Sud-Amèrica i sembla que s'hi han adaptat bé. Es veu que durant una època es van posar de moda com a animals de companyia, pel seu plomatge verd amb panxa grisa, i perquè eren molt més econòmiques que els lloros de tota la vida. Però va resultar que eren ariscs, picaven als seus amos, xisclaven massa i a més....eren propensos a escapar! En altres paraules, que tenien ganes de viure en llibertat. Així que alguns exemplars van fugir de les seves gàbies i ara en tenim prop de 3.000 repartits per Barcelona, convivint amb nosaltres.
Alguns les consideren una plaga, però al costat dels 250.000 coloms que hi ha a la ciutat, a mi no em representen cap molèstia.
I a més em fa molta gràcia que les aus que ens han arribat d'Argentina són les cotorres, un animal que tradicionalment s'ha fet servir per qualificar algú que xerra massa.
Una ironia, perquè també els argentins (els humans argentins, s'entén) tenen fama de xerrar molt. És clar que és un tòpic....o no?
