Festes de Gràcia i els seus carrers guarnits

Quan comença el mes de juliol, el ritme de la ciutat va decaient progressivament setmana rera setmana fins que a mitjans d'agost, i generalment coincidint amb uns dies de calor sofocant, s'arriba al punt mínim d'activitat. 

Això passa a tota la ciutat...un moment....a tota? No! Hi ha un petit barri d'habitants irreductibles que sobreviu a la xafogor guarnint els seus carrers per celebrar la seva Festa Major. Jo ja fa uns anys que no faig vacances durant el mes d'agost, així que per mi, igual que per a molts barcelonins, anar a passejar pels carrers del barri és una de les cites imprescindibles de l'estiu.

Aquest any hi ha un total de disset carrers i places guarnits. Si de mi depengués, tots s'endurien el primer premi del concurs.

Cuando empieza el mes de julio, el ritmo de la ciudad va decayendo progresivamente semana tras semana hasta que a mediados de agosto, y generalmente coinicidiendo con unos días de calor sofocante, se alcanza el punto mínimo de actividad.
Esto pasa en toda la ciudad....un momento...en toda? No! Hay un pequeño barrio de habitantes irreductibles que sobrevive al bochorno veraniego adornando sus calles para celebrar la Fiesta Mayor. Yo ya hace unos años que no tengo vacaciones durante el mes de agosto, así que para mí, igual que para muchos barceloneses, ir a pasear por las calles del barrio es una de las citas imprescindibles del verano.
Este año hay un total de 17 calles y plazas adornadas. Si de mí dependiera, todas se llevarían el primer premio del concurso.

Botigues de tota la vida

Llegia al diari que a finals de l'any vinent finalitza el termini de 20 anys que la Llei d'Arrendaments Urbans va establir per actualitzar els lloguers de renda antiga. Això suposarà a la pràctica que molts llogaters de locals comercials hauran d'abandonar-los en no poder fer front als preus de mercat actuals.

Barcelona ha estat tradicionalment una ciutat molt vinculada al comerç. Això ha permès que hagin arribat vives fins al dia d'avui algunes botigues històriques, emblemàtiques, d'aquelles "de tota la vida". Aquestes seran justament les que més patiran l'actualització de les rendes de lloguer, ja que moltes d'elles sobreviuen en un entorn comercial de preus desorbitats justament gràcies a les rendes antigues que encara paguen.

Sé que aquesta és una qüestió complexa, com gairebé tot a la vida, amb punts de vista i interessos contraposats i matisos que no es poden eludir. Tot i això, em fa molta pena que es pugui perdre aquest patrimoni històric i sovint artístic de Barcelona quan aquestes botigues siguin substituïdes per franquícies, grans cadenes, basars o supermercats amb una dubtosa estètica. 

Leía en el periódico que a finales del año que viene finaliza el plazo de 20 ños que la Ley de Arrendamientos Urbanos estableció para actualizar los alquileres de renta antigua. Esto supondrá en la práctica que muchos inquilinos de locales comerciales tendrán que abandonarlos al no poder hacer frente a los precios de mercado actuales.
Barcelona ha sido tradicionalmente una ciudad muy vinculada al comercio. Esto ha permitido que hayan llegado hasta el día de hoy algunas tiendas históricas, emblemáticas, de aquellas "de toda la vida".Estas serán justamente las que más sufrirán la actualización de las rentas de alquiler ya que muchas de ellas sobreviven en un entorno comercial de precios desorbitados justamente gracias a las rentas antiguas que todavía pagan.
Sé que ésta es una cuestión compleja, como casi todo en la vida, con puntos de vista e intereses contrapuestos y matices que no se pueden obviar. Aún así, me da mucha pena que se pueda perder este patrimonio histórico y a menudo artístico de Barcelona cuando estas tiendas sean sustituidas por franquicias, grandes cadenas, bazares o supermercados de dudosa estética.

Un vermut (o dos)

Recordo que quan era petit no m'acabava de quedar clar el significat de l'expressió "fer el vermut" quan   acompanyava els grans a prendre alguna cosa abans de dinar els caps de setmana. Ara ja fa temps que entenc perfectament la frase, i de fet he passat de simple acompanyant a ser un practicant del ritual.

No sé si sóc jo i la meva edat, o és que realment el costum de fer el vermut està tornant a revifar. Probablement la tradició no ha desaparegut mai, però últimament els locals per prendre'n estan augmentant a Barcelona.

Sigui com sigui, el vermut no podia faltar en el meu intent de recollir coses ben barcelonines. Us animo que amb l'arribada del bon temps sortim tots als carrers a trobar-nos amb amics mentre fem l'aperitiu i fem petar la xerrada, ja sigui prenent un vermut o qualsevol altre cosa!

Recuerdo que cuando era pequeño no me acababa de quedar claro el significado de la expresión "hacer o tomar el vermut" cuando acompañaba a los adultos a tomar algo antes de comer los fines de semana. Ahora ya hace tiempo que entiendo perfectamente la frase, y de hecho he pasado de simple acompañante a ser un practicante del ritual.
No sé soy yo y mi edad, o es que realmente la costumbre de tomar el vermut está reviviendo. Probablemente la tradición no ha desaparecido nunca, pero últimamente los locales para tomar vermut estan aumentando en Barcelona.
Sea como sea, el vermut no podía faltar en mi intento de recoger cosas bien barcelonesas. Os animo a que, con la llegada del buen tiempo, salgamos todos a las calles a encontrar-nos con amigos mientras tomamos el aperitivo y charlamos un rato, ya sea tomando un vermut o cualquier otra cosa!

Rètols de carrers per a carros

Hi ha un element del mobiliari urbà que sovint ens passa desapercebut però que de cap manera podem evitar mirar, tant a la nostra ciutat com si estem de viatge. Em refereixo als rètols dels noms carrers, que per sort ens ajuden a ubicar-nos. A mi m'agrada fer-ne fotos quan estic fora de Barcelona.

A Barcelona la nostra marca d'identitat en aquest aspecte són les plaques de marbre. A Ciutat Vella, però, aquestes planxes blanques conviuen amb uns altres rètols que són vestigis d'altres temps. Tot i que gran part dels carrers del centre de Barcelona s'han anat peatonalitzant, hi va haver una època en que eren molt transitats, i no necessàriament per vehicles de motor, sinó per carros de tracció animal. Així, es va fer imprescindible ordenar els sentits de circulació, per evitar el caos generat quan es trobaven de cara dos carros de cavalls en aquells carrers estrets.

A mi m'encanta que hi siguin, i em recorden que hi ha hagut moltes més Barcelones que la que coneixem ara.

Hay un elemento del mobiliario urbano que a menudo nos pasa desapercibido pero que de ninguna forma podemos evitar mirar, tanto en nuestra ciudad como si estamos de viaje. Me refiero a los carteles de los nombres de las calles, que por suerte nos ayudan a ubicarnos. A mi me gusta hacerles fotos cuando estoy fuera de Barcelona.
En Barcelona nuestra marca de identidad en este aspecto son las placas de mármol. En Ciutat Vella, además, estas planchas blancas conviven con otros carteles que son vestigios de otros tiempos. Aunque gran parte de las calles del centro de Barcelona se han ido peatonalizando, hubo una época en que eran muy transitados, y no necesariamente por vehículos de motor, sino por carros de tracción animal. Así, se hizo imprescindible ordenar los sentidos de circulación, para evitar el caos generado cuando se encontraban de cara dos carros de caballos en esas calles estrechas.
A mi me encanta que estén ahí, y me recuerdan que ha habido muchas más Barcelonas que la que conocemos ahora.

Vídeos on hi reconeixes Barcelona

Una de les coses que té viure en una ciutat com Barcelona, fotogènica i tan plena d'artistes amb talent, és que sovint s'hi fant rodatges de pel·lícules, sèries de televisió o publicitat. Quan veus després el resultat, és divertit tractar de reconèixer els indrets on s'ha rodat, i fa una il·lusió enorme, gairebé infantil, poder dir allò de: "Això és al costat de casa meva!"
Aquest vídeoclip no és exactament un rodatge, però sí que hi apareixen un seguit d'espais que de ben segur tots els barcelonins reconeixerem.

Una de las cosas que tiene vivir en una ciudad como Barcelona, fotogénica y tan llena de artistas con talento, es que a menudo se hacen rodajes de películas, series de televisión o publicidad. Cuando ves más tarde el resultado es divertido tratar de reconocer los lugares donde se ha rodado, y hace una ilusión enorme, casi infantil, poder decir aquello de "Esto está al lado de mi casa!". Este videoclip no es exactamente un rodaje, pero si que aparecen unos cuantos espacios que seguro que todos los barceloneses reconoceremos.

Rodes i esquelets de bicicletes

Fa una eternitat vaig estar vivint uns mesos a Holanda gaudint d'una beca Erasmus. El primer que vaig haver de fer per agafar el ritme de vida local va ser, òbviament, aconseguir el mitjà de transport per excel·lència al país: una bicicleta. Seguint les recomanacions de l'estudiant-tutora que em va assignar la Universitat, vaig dirigir-me a la botiga més propera a comprar una bicicleta preciosa, de color blau.

La bici em va durar dos dies. Literalment. Va ser el temps que els lladres van trigar a trencar el potent candau que havia comprat i fer-la desaparèixer. El mateix temps que vaig trigar jo a entendre que part del procés d'adaptació consistia en entrar al mercat negre de bicicletes de "segona mà", per més ràbia que em fés.

Però això és un blog de coses de Barcelona, no d'Holanda, direu! I teniu tota la raó. És que aquesta imatge d'un candau trencat o una peça d'una bici lligada a un pal perquè la resta l'han pispat, és ben típica de la nostra ciutat. Tot i que no exclusiva, és clar.


Hace una eternidad estuve viviendo unos meses en Holanda disfrutando de una beca Erasmus. Lo primero que tuve que hacer para coger el ritmo de vida local fue, obviamente, conseguir el medio de transporte por excelencia en el país: una bicicleta. Siguiendo las recomendaciones de la estudiante-tutora que me asignó la Universidad, me dirigí a la tienda más cercana a comprar una bicicleta preciosa, de color azul.
La bici me duró dos días. Literalmente. Fue el tiempo que los ladrones tardaron en romper el potente candado que me había comprado y hacerla desaparecer. El mismo tiempo que tardé en entender que parte del proceso de adaptación consostía en entrar en el mercado negro de bicicletas de "segunda mano", por más rabia que me diera.
Pero esto es un blog de cosas de Barcelona, no de Holanda, diréis! Y tenéis toda la razón. es que estaimagen de un candado roto o una pieza de bici atada a un palo porque el resto se lo han robado, es bien típica de nuestra ciudad. Aunque no exclusiva, claro.  

La Rambla el dia de Sant Jordi

En aquest bloc intento recollir aquelles coses que siguin no només barcelonines, sinó també dels barcelonins. I n'hi ha moltes. De grans i de petites, de les que surten a les guies turístiques i de les que només nosaltres coneixem.

I no sé si coincidireu amb mi, però ja fa uns quants anys que els barcelonins hem anat perdent determinats espais que han anat sent ocupats progressivament per turistes i més turistes. La Rambla n'és un exemple claríssim. Ja no sé quant temps fa que no em passa pel cap anar a la Rambla simplement a passejar, cosa que sí que feia quan era (més) jove. ;)

Però aquest fenomen, que en certa manera és símptoma dels temps que vivim, i sense el qual, en realitat, aquest bloc no existiria, té la seva excepció un dia l'any.

I aquest dia és avui. La diada de Sant Jordi. El nostre dia. El dia que la Rambla torna a ser nostra.

En este blog intento recoger esas cosas que sean no sólo barcelonesas, sino también de los barceloneses. Y hay muchas. Grandes y pequeñas, de las que salen en las guías turísticas y las que sólo nosotros conocemos.
Y no sé si coincidiréis conmigo, pero hace unos cuantos años que los barceloneses hemos ido perdiendo determinados espacios que han sido ocupados progresivamente por turistas y más turistas. La Rambla es un ejemplo clarísimo. Ya no sé cuánto tiempo hace que no se me pasa por la cabeza ir a la Rambla simplemente a pasear, cosa que sí que hacía cuando era (más) joven. ;)
Pero este fenómeno, que en cierta manera es síntoma de los tiempos que vivimos, y sin el cual, en realidad, este blog no existiría, tiene su excepción un día al año.
Y ese día es hoy. El día de Sant Jordi. Nuestro día. El día que la Rambla vuelve a ser nuestra.