Vull fer un recull d'aquelles coses que els barcelonins reconeixem com a pròpies. Objectes, imatges, indrets o persones que formen part del nostre esperit. Allò que ens uneix com a habitants d'aquesta ciutat.
Una de les coses que té viure en una ciutat com Barcelona, fotogènica i tan plena d'artistes amb talent, és que sovint s'hi fant rodatges de pel·lícules, sèries de televisió o publicitat. Quan veus després el resultat, és divertit tractar de reconèixer els indrets on s'ha rodat, i fa una il·lusió enorme, gairebé infantil, poder dir allò de: "Això és al costat de casa meva!" Aquest vídeoclip no és exactament un rodatge, però sí que hi apareixen un seguit d'espais que de ben segur tots els barcelonins reconeixerem. Una de las cosas que tiene vivir en una ciudad como Barcelona, fotogénica y tan llena de artistas con talento, es que a menudo se hacen rodajes de películas, series de televisión o publicidad. Cuando ves más tarde el resultado es divertido tratar de reconocer los lugares donde se ha rodado, y hace una ilusión enorme, casi infantil, poder decir aquello de "Esto está al lado de mi casa!". Este videoclip no es exactamente un rodaje, pero si que aparecen unos cuantos espacios que seguro que todos los barceloneses reconoceremos.
Fa una eternitat vaig estar vivint uns mesos a Holanda gaudint d'una beca Erasmus. El primer que vaig haver de fer per agafar el ritme de vida local va ser, òbviament, aconseguir el mitjà de transport per excel·lència al país: una bicicleta. Seguint les recomanacions de l'estudiant-tutora que em va assignar la Universitat, vaig dirigir-me a la botiga més propera a comprar una bicicleta preciosa, de color blau. La bici em va durar dos dies. Literalment. Va ser el temps que els lladres van trigar a trencar el potent candau que havia comprat i fer-la desaparèixer. El mateix temps que vaig trigar jo a entendre que part del procés d'adaptació consistia en entrar al mercat negre de bicicletes de "segona mà", per més ràbia que em fés. Però això és un blog de coses de Barcelona, no d'Holanda, direu! I teniu tota la raó. És que aquesta imatge d'un candau trencat o una peça d'una bici lligada a un pal perquè la resta l'han pispat, és ben típica de la nostra ciutat. Tot i que no exclusiva, és clar.
Hace una eternidad estuve viviendo unos meses en Holanda disfrutando de una beca Erasmus. Lo primero que tuve que hacer para coger el ritmo de vida local fue, obviamente, conseguir el medio de transporte por excelencia en el país: una bicicleta. Siguiendo las recomendaciones de la estudiante-tutora que me asignó la Universidad, me dirigí a la tienda más cercana a comprar una bicicleta preciosa, de color azul. La bici me duró dos días. Literalmente. Fue el tiempo que los ladrones tardaron en romper el potente candado que me había comprado y hacerla desaparecer. El mismo tiempo que tardé en entender que parte del proceso de adaptación consostía en entrar en el mercado negro de bicicletas de "segunda mano", por más rabia que me diera. Pero esto es un blog de cosas de Barcelona, no de Holanda, diréis! Y tenéis toda la razón. es que estaimagen de un candado roto o una pieza de bici atada a un palo porque el resto se lo han robado, es bien típica de nuestra ciudad. Aunque no exclusiva, claro.
