25/9/12

Cantonades de l'Eixample: Mar o muntanya? Besòs o Llobregat?

Mar Muntanya Besòs Llobregat


“Quedem a les 10 a un bar que hi ha a la cantonada de Bruc amb Diputació”.

Atenció, pregunta: què hi falta en aquesta frase? Per què és incompleta? La resposta és molt senzilla per a un barceloní: hi falta especificar a quina de les quatre cantonades de la cruïlla és el bar en el qual hem quedat per tal de no estar esperant en locals diferents!

El codi és simple: Mar o Muntanya (claríssim), Besòs o Llobregat (aquest ens fa pensar una mica més, i fins i tot hi ha gent que prefereix dir “banda Girona” o “banda Tarragona” per no fer-se un embolic amb els dos rius). 

No em direu que no és un mètode infal·lible per donar indicacions.

PS. Encara podeu votar als premis C@TS seguint aquest enllaç

“Quedamos a las 10 en un bar que está en la esquina de Bruc con Diputació”.
Atención, pregunta; qué le falta a esta frase? Por qué esta incompleta? La respuesta es muy sencilla para un barcelonés: falta especificar en cual de las cuatro esquinas del cruce está el bar en el que hemos quedado para no estar esperando en locales diferentes!
El código es simple: Mar o Montaña (clarísimo), Besòs o Llobregat (este nos hace pensar un poco más e incluso hay gente que prefiere decir “lado Girona” o “lado Tarragona” para no hacerse un lío con los dos ríos).
No me diréis que no es un método infalible para dar indicaciones. 

18/9/12

Barcelona Televisió (i aquest blog)



Hi ha res més barceloní que un canal de televisió com BTV?

Qui no va tenir mai la temptació de dir-hi la seva davant de les càmeres del Videomaton? 
Qui no recorda la peixera que servia com a carta d'ajustament? I l'ull de l'antic logotip?
I què me'n dieu de programes emblemàtics com el Telemonegal, el Temps del Picó  o el literari Qwerty?

D'aquí a un parell de mesos farà 18 anys de la seva primera emissió, així que es pot dir que arriba a la majoria d'edat. I resulta que fa uns dies algú de la cadena, concretament l'Albert Muñoz, va tenir la idea de fer una nota per al web de BTV sobre aquest blog. Així que us deixo el vídeo. Em fa una mica de vergonya, però què hi farem... 

Per cert, segueixen obertes les votacions per als premis C@TS, a un dels quals hi està nominat aquest blog. Podeu votar-hi prement AQUÍ.



www.btvnoticies.cat

Hay algo más barcelonés que un canal de televisión como BTV?
Quién no tuvo nunca la tentación de hacerse notar delante de las cámaras del Videomatón?
Quién no recuerda la pecera que servía como carta de ajuste? Y el ojo del antiguo logotipo?
Y qué me decís de programas emblemáticos como Telemonegal, el Temps del Picó o el literario Qwerty?
Dentro de un par de meses hará 18 años de su primera emisión, así que se puede decir que llega a la mayoría de edad. Y resulta que hace unos días alguien de la cadena, concretamente Albert Muñoz, tuvo la idea de hacer una nota para la web de BTV sobre este blog. Así que os dejo el vídeo. Me da un poco de vergüenza, pero qué le vamos a hacer....

Por cierto, que siguen abiertas las votaciones para los premios C@TS, a uno de los cuales esta nominado este blog. Podéis votar apretando AQUÍ.

13/9/12

Nominat als premis C@ts!


Fa ben poc que aquest blog ha fet el seu primer aniversari. 
Quan va néixer, ho va fer sense saber que la blogosfera catalana estava poblada per una infinitat de blogs, configurats amb l'empenta, la il·lusió i l'esforç dels seus autors. Que, gràcies a ells, es pot debatre, aprendre, riure, pensar, descobrir o viatjar sense sortir de casa. I que la xarxa humana que hi ha darrera d'aquest blogs és impressionant.

Per això va ser una sorpresa immensament agradable assabentar-me que el meu blog havia estat nominat als Premis C@TS 2012 en la categoria de Blog Revelació.

Els Premis C@TS són els premis populars de la catosfera, perquè tothom hi pot participar, tant pel que fa a les propostes de nominacions com per les votacions finals. Enguany celebren ja la seva cinquena edició.

Aquest blog ha estat nominat juntament amb:
- Àtoms i lletres, punt de trobada de la realitat, la ficció i en Sergi Monteagudo.
- Dietari de Sensacions, amb relats, poemes i opinions de la Violant d'Atarca. 
- El racó de sa lluna, un espai entre el mediterrani i sa lluna des de Mallorca.
- Fent punyetes, un blog d'escrits i relats molt personals de la Sílvia
- Quaderns de bitàcola, el diari de viatge d'una volta al món de l'Enric i la Celia.

Hi ha moltes més categories, i us asseguro que en totes elles hi ha blogs molt recomanables. Per tal de donar-los el reconeixement que es mereixen i posar en valor la seva feina, tothom està convidat a votar. Podeu fer-ho a través d'aquest enllaç.

6/9/12

Les antenes als terrats



La imatge que ens ofereix una ciutat, igual que passa amb gairebé tot a la vida, no és única, sinó que depèn molt sovint de la mirada de l’espectador. Per sobre de l’asfalt, de les voreres, dels vianants i de les botigues a peu de carrer hi ha una altra realitat, que només és apreciable a vista d’ocell o des d’indrets elevats: els terrats.

Qui hagi viscut a un pis alt de Ciutat Vella, Gràcia o Poble Sec sabrà de què parlo, d’una imatge molt concreta, que encaixa amb caòtica naturalitat en l’esperit mediterrani de Barcelona.

Aquests terrats serveixen per a moltes coses: estendre roba, fer reunions de veïns o prendre el sol, però a mi el que m’agrada és veure-hi les antenes. I no em refereixo a les antenes parabòliques, sinó a les de tota la vida, les que semblen petits arbres estàtics de fràgils branquetes.

Ja sé que per a molta gent es tracta d’elements de contaminació visual, i que tenen molts inconvenients com la dificultat d’accés, el major cost de manteniment i una pitjor qualitat de recepció dels canals, i també sé que aniran desapareixent progressivament...per això m’agrada mirar-les pensant que són un paisatge en vies d’extinció.
Us deixo dues imatges: un quadro de Picasso anomenat “Terrats de Barcelona” (1903) i la portada d’un disc d’un molt bon disc: El món en un cafè, del grup 4t 1a.


La imagen que nos ofrece una ciudad, igual que pasa con casi todo en la vida, no és única, sino que depende a menudo de la mirada del espectador. Por encima del asfalto,. de las aceras, de los peatones y de las tiendas a pie de calle hay otra realidad, que sólo es apreciable a vista de pájaro desde lugares elevados: las azoteas.
Quien haya vivido en un piso alto de Ciutat Vella, Gràcia o Poble Sec sabra de qué hablo, de una imagen muy concreta, que encaja con una caótica naturalitat en el espíritu mediterráneo de Barcelona.
Estas azoteas sirven para muchas cosas: tender la ropa, hacer reuniones de vecinos o tomar el sol, pero a mi lo que me gusta es ver las antenas. Y no me refiero a las antenas parabólicas, sino a las de toda la vida, las que parecen pequeños árboles estáticos de frágiles ramitas.
Ya sé que para mucha gente se trata de elementos de contaminación visual, y que tienen muchos inconvenientes, como la dificultad de acceso, el mayor coste de mantenimiento y una peor calidad de recepción de los canales, y también sé que iran desapareciendo progresivamente...por eso me gusta mirarlas pensando que son un paisaje en vías de extinción.
Os dejo dos imágenes: un cuadro de Picasso titulado “Azoteas de Barcelona” (1903) y la portada de un muy buen disco: El món en un cafè, del grupo 4t 1a.


Linkwithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...