29/2/12

Xocolata al carrer Petritxol


El carrer Petritxol és especial per moltes raons. M'atreveixo a fer-ne una petita llista:
- Perquè, tot i ser a un pas de la saturada Rambla, i tot i unir les atrafegades Portaferrissa i Plaça del Pi, transmet una sensació de retorn al passat.

- Per l'auca en ceràmica repartida al llarg dels seus 130 metres de longitud, que ens explica històries que hi han succeït.

- Per ser el primer carrer de Barcelona íntegrament peatonal. Fins i tot es diu que el seu nom prové de la paraula Pedritxol, és a dir d'unes pedres que hi havia al principi del carrer i que impedien el pas als carruatges.

- Per la seva combinació única i inimitable de galeries d'art i granges. Entre les primeres, destaca la galeria Parés, inaugurada l'any 1840, punt de trobada dels amants de l'art, que després de visitar-la acostumaven a berenar per la zona. Pel que fa a les granges, hi perviuen Dulcinea i La Pallaresa.

- Per l'infinit plaer que dóna menjar-se una xocolata amb melindros, un suís amb xurros o simplement un plat de nata mentre gaudeixes de tot això!


La calle Petritxol es especial por muchas razones. Me atrevo a hacer un breve listado:
- Porque, a pesar de estar a un paso de la saturada Rambla, y a pesar de unir las ajetreadas Portaferrissa y Plaza del Pi, transmite una sensación de retorno al pasado.

- Por las cerámicas repartidas a lo largo sus 130 metros de longitud, que nos explican historias que han sucedido en ella.

- Por ser la primera calle de Barcelona íntegramente peatonal. Incluso se dice que su nombre proviene de la palabra Pedritxol, es decir de unas piedras que se encontraban a la entrada de la calle y que impedían el paso a los carruajes.

- Por su combinación única e inimitable de galerías de arte y granjas. Entre las primeras destaca la galería Parés, inaugurada en 1840, punto de encuentro de los amantes del arte, que después de visitarla solían merendar por la zona. En cuanto a las granjas, todavía perviven Dulcinea y La Pallaresa.

- Por el infinito placer que proporciona comerse un chocolate con melindros, un suizo con churros o un plato de nata mientras disfrutas de todo ello!

21/2/12

Els coloms de la Plaça Catalunya


Crec que no m'equivoco si dic que pels barcelonins, la Plaça Catalunya és actualment més un lloc de passada que no un indret per estar-s'hi. Antigament, abans que s'enderroquessin les muralles de la ciutat, allà hi havia una esplanada des d'on sortien els camins cap als pobles propers i s'hi instal·laven mercats. Més tard, quan es va començar a urbanitzar l'Eixample, l'espai va ser ocupat per cafès, teatres i barraques de firaires. De fet, fins a la Guerra Civil la plaça va ser l'escenari de tertúlies polítiques i literàries per a molts barcelonins. Ara, en canvi, a no ser que hi hagi una manifestació o un concert, difícilment ens hi estem gaire temps.

Potser hi ha una altre cas en el que un barceloní s'hi està una bona estona a la Plaça Catalunya: quan és nen, perseguint, i de vegades alimentant, els coloms de la plaça. Jo he de dir que no sóc gaire partidari dels coloms, que són una autèntica plaga a Barcelona, transmeten malalties i malmeten el mobiliari urbà amb els seus excrements. Si he de triar un ocell urbà, prefereixo les cotorres, com ja vaig comentar.

Més enllà de les meves preferències, he d'admetre que els coloms formen una imatge ben nostra, m'agradin més o menys. 

Ah, i una curiositat final: sembla ser que els coloms van ser introduïts a Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal de 1929, per part d'un cap de la Guàrdia Urbana que va pensar que la imatge de plaça Catalunya amb coloms seria molt més atractiva! No crec que s'imaginés fins a quin punt arribarien a proliferar!

Actualització (15/05/2012): Un jutjat de BCN reconeix una invalidesa absoluta per l'exposició als excrements dels coloms de la plaça de Catalunya
Sembla que, definitivament, no són gens innocents...



Creo que no me equivoco si digo que, para los barceloneses, actualmente la Plaza Catalunya es más un lugar de paso que un sitio donde nos guste estar. Antiguamente, antes de que se derrumbaran las murallas de la ciudad, allí se ubicaba una explanada desde la cual salían los caminos hacia los pueblos cercanos y se instalaban los mercados. Más tarde, cuando se empezó a urbanizar el Ensanche, este espacio fue ocupado por cafés, teatros y barracas de ferias. De hecho, hasta la Guerra Civil la plaza fue el escenario de tertulias políticas y literarias para muchos barceloneses. Ahora, en cambio, a no ser que haya una manifestación o un concierto, difícilmente pasamos mucho tiempo en ella.

Quizás sí que hay otro caso en que un barcelonés permanece un largo rato en la Plaza Catalunya: cuando es niño, persiguiendo, y a veces alimentando, a las palomas que viven en ella. Debo decir que no soy muy partidario de las palomas, que son una auténtica plaga en Barcelona, transmiten enfermedades y estropean el mobiliario urbano con sus excrementos. Si tengo que elegir una ave urbana, prefiero las cotorras, como ya comenté.
Más allá de mis preferencias, tengo que admitir que las palomas forman una imagen absolutamente nuestra, me gusten más o menos.

Ah, y una curiosidad final: parece ser que las palomas fueron introducidas en Barcelona con motivo de la Exposición Universal de 1929, por parte de un miembro de la Guardia Urbana que pensó que la imagen de la plaza de Catalunya con palomas sería mucho mas atractiva! No creo que se imaginara hasta qué punto llegarían a proliferar!

Actualización (15/05/2012): Un juzgado de BCN reconoce una invalidez absoluta or la exposición a los excrementos de las palomas de la plaza de Catalunya
Parece que, definitivamente, no son nada inocentes...

13/2/12

La Sagrada Família (per fora)

És innegable que la basílica de la Sagrada Família és una icona, un referent de Barcelona a escala mundial, i també que la seva silueta s'associa a la imatge de la pròpia ciutat. Igual que Londres té el Big Ben i París té la Torre Eiffel, nosaltres tenim la Sagrada Família de Gaudí.

Però també és cert que molts barcelonins la coneixen només per fora. La Sagrada Família és allà, la tenim present, la veiem evolucionar, però molt rarament la visitem. El fet de tenir-la tan a prop, de saber que hi podem anar quan volguem, fa que ho anem endarrerint contínuament, fins al punt de no anar-hi mai. I a sobre, veient-hi la quantitat de turistes que hi veiem fent cues, ens és difícil trobar-hi el moment. De fet, la Sagrada Família és l'atracció turística més visitada de tot l'Estat, amb prop de 4 milions de visites l'any passat.

Si algú està esperant que s'acabin les obres per anar-la a visitar, sapigueu que encara en tenim per una bona estona. Les previsions més optimistes estimen que podria estar enllestida cap al 2026, centenari de la mort d'Antoni Gaudí, però ningú no s'atreveix a posar-hi data. A part de les complicacions de l'obra en si, hi ha el tema de les expropiacions que s'han de fer per completar el projecte. Fins i tot hi ha la idea d'obrir una ampla avinguda des de l'entrada principal del carrer Mallorca fins a la Diagonal!

Per cert, vaig visitar la Sagrada Família (per dins!!) aquest cap de setmana aprofitant la visita d'un familiar de fora, com acostuma a passar. Us deixo un parell de fotos per si us fan venir les ganes d'anar-hi. Per cert, val la pena!



Es innegable que la basílica de la Sagrada Familia es un icono, un referente de Barcelona a escala mundial, i también que su silueta se asocia a la imagen de la propia ciudad. De igual manera que Londres tiene el Big Ben y París tiene la Torre Eiffel, nosotros tenemos la Sagrada Familia de Gaudí.
Pero también es cierto que muchos barceloneses la conocen solamente por fuera. La Sagrada Familia está allí, la tenemos presente, la vemos evolucionar, pero muy raramente la visitamos. el hecho de tenerla tan cerca, de saber que podemos ir cuando queramos, hace que lo vayamos retrasando continuamente, hasta el punto de no ir nunca. Y encima, viendo la cantidad de turistas que vemos haciendo colas, nos resulta difícil encontrar el momento. De hecho, la Sagrada Familia es la atracción turística mas visitada de todo el Estado, con cerca de 4 millones de visitas el año pasado.
Si alguien está esperando que se acaben las obras para ir a visitarla, debéis saber que todavía tenemos que esperar un buen rato. Las previsiones más optimistas estiman que podría estar lista hacia el año 2026, centenario de la muerte de Antoni Gaudí, aunque nadie se atreve a fijar una fecha. Además de las complicaciones de la obra en sí, está el tema de las expropiaciones que hay que hacer para completar el proyecto. Incluso existe la idea de abrir una amplia avenida desde la entrada principal, por la calle Mallorca, hasta la Diagonal!
Por cierto, visité la Sagrada Familia (por dentro!) el fin de semana pasado aprovechando la visita de un familiar que venía de fuera, como suele pasar. Os dejo un par de fotos por si os hacen venir las ganas de ir a visitarla. Por cierto, vale la pena hacerlo!

7/2/12

La Fundació Tàpies

Des d'un blog com aquest, que tracta aquelles coses que defineixen Barcelona, no puc deixar passar el dia d'avui sense esmentar la pèrdua d'un dels nostres conciutadans més coneguts. Antoni Tàpies exercia d'orgullós barceloní i català des de la seva indubtable universalitat.

Com que d'art no hi entenc, deixaré això pels experts i faré un petit esment a un dels paisatges que ens deixa l'artista: el que dibuixa la Fundació Tàpies, al carrer Aragó, a un impresionant edifici obra de l'arquitecte Domènech i Montaner i coronat per l'escultura "Núvol i cadira". A dintre s'hi exposa (en versió reduïda, això sí) el polèmic mitjó que havia d'anar al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Més enllà de polèmiques estètiques, l'edifici de la Fundació Tàpies és ja una icona per mèrit propri del paisatge de Barcelona.

Descansi en pau Antoni Tàpies


Desde un blog como este, que trata aquellas cosas que definen Barcelona, no puedo dejar pasar el día de hoy sin mencionar la pérdida de uno de nuestros conciudadanos más conocidos. Antoni Tàpies ejercía de orgullosos barcelonés y catalán desde su innegable universalidad.
Como no entiendo de arte, dejaré eso para los expertos y haré una pequeña mención a uno de los paisajes que nos deja el artista: el paisaje que dibuja la Fundación Tàpies, en la calle Aragó, en un impresionante edificio obra del arquitecto Domènech i Montaner, y coronado por la escultura "Nube y silla". En el interior del edificio se exhibe (en versión reducida, eso sí) el polémico calcetín que se proyectó para el Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Más allá de polémicas artísticas, el edificio de la Fundació Tàpies es ya un icono por mérito propio del paisaje de Barcelona.
Descanse en paz Antoni Tàpies.

Linkwithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...